El Barça torna a ser el Barça 25 dies després. L’equip ha fet un partit creixent, i ha guanyat el Deportivo per 4-0, amb dues dianes de Rafinha i una de Luis Suárez. Messi ha entrat al 54′, ha revolucionat el partit i al cap de cinc minuts d’entrar al camp, ha tancat la golejada.
Tot i la grada d’animació, que avui s’ha triplicat i ha cridat amb més força que mai, el Camp Nou respira diferent quan Messi salta a la gespa.
Ha estat ell, el mateix Messi, qui li ha dit al preparador físic que ja era hora d’entrar. El crack torna amb ganes just abans de la visita de Pep Guardiola. L’equip és un altre amb ell com a canalitzador de joc.
Sense ell, el mig del camp, la cuina de futbol blaugrana, va camí de convertir-se en un self-service, un ‘Mc-auto’, amb personal altament efectiu però poc efectista, on la rapidesa prioritza al paladar. La zona de mitjos és una mena de purgatori, un pas intermedi entre la recuperació en defensa i la finalització a l’atac, més encara si no hi és Iniesta.
Amb Messi el Barça és reconeixible: atrau rivals, tira diagonals, es juga en dos centímetres a la frontal, s’arracona el rival a l’àrea pròpia. Messi pensa, juga, calma el joc, l’accelera. Toca de primeres quan cal, juga per alt quan toca. Messi inventa, inspira. Aquest equip és, més que mai, el Barça de Messi, un equip diferent en essència i esperit.
Rafinha, avui, ha estat el reflex del Barça sense Messi: un futbolista conductor, d’última passada, amb definició i vocació mortífera, no constructiva. El brasiler ha anotat el primer gol al minut 20, després d’una recuperació a la frontal. El brasiler ha tornat a marcar al 36, empenyent a porta buida un cop de cap del President Piqué que ha refusat Lux. Suárez ha liquidat el partit al 43 després d’una passada de Neymar després d’un gran gest tècnic.
Rafinha ha brillat amb llum pròpia però representa les qualitats que Luis Enrique busca al mig del camp. Els invents de l’asturià per no alinear Aleix Vidal desvirtuen el joc d’orfebreria blaugrana. Els blaugranes han jugat amb defensa de tres (Mascherano, Piqué i Mathieu) dos carrilers llargs (Digne a l’esquerra, Arda a la dreta) i dos pivots, Rakitic i Busquets. Un estil que ha posat en escena un equip cada cop menys reconeixible, que muta, canvia i es transforma amb la presència Leo Messi.
Al minut 55 el Barça guanyava 4-0 i ha seguit collant Lux, generant més continuitat en les accions atacants per mitjà de Messi i de Paco Alcácer, que ha entrat per Suárez al descans. El valencià ha fallat tres gols cantats i continua amb la seva mala ratxa de cara a porteria. Piqué ha deixat una pilota morta perquè l’empenyés i, amb tota la porteria buida, l’ha estavellat al cos del porter. Al darrer minut s’ha llençat a terra, després d’errar al llindar del xiulet final, abatut per la situació.
El marcador no s’ha mogut més però el Camp Nou respira: l’argentí torna per la porta gran al Camp Nou, tot esperant Guardiola, evidenciant que la sort del Barça aquesta temporada serà, més que mai, el que vulgui Messi.
