El prestigiós diari nord-americà ‘The New York Times’ es fa ressò avui de les eleccions a la presidència del F.C. Barcelona, i ressalta que “el club, i per tant el seu president, de vegades serveix com la cara pública de la pròpia Catalunya“, i menciona que alguns experts asseguren que el president del Barça sovint té “més influència” que el president de la Generalitat.
Alhora, recorda que “encara que pràcticament totes les principals organitzacions esportives de tot el món depenen d’un propietari o d’un consell d’administració per seleccionar els seus principals dirigents, el Barça, que és propietat dels seus prop de 160.000 membres, continua apostant per una metodologia més antiga: paper, sobres i un munt d’urnes”.
El diari opina que “el procés de votació és innegablement pintoresc: Els votants aniran a les urnes en uns mesos a l’esplanada del famós estadi Camp Nou, on seran organitzats alfabèticament”, i ironitza: “Mentre que partits com els quarts de final de la Lliga de Campions davant del Paris Saint-Germain són certament crítics, el dia més important de l’any per a un membre del Barça podria ser quan les cabines de votació s’obrin”.
A més, ‘The New York Times’ cita l’economista Xavier Sala-i-Martín, qui va ser tresorer del club blaugrana: “El meu vot és com el meu país. És una cosa que em pertany“. El diari, però, es mostra crític: “Hi ha però algunes preguntes difícil. La primera d’elles és la premissa bàsica: És realment savi per a una organització amb una valoració de bilions de dòlars i un pressupost anual d’uns 580 milions de dòlars deixar als seus electors, que segurament els encantarà el club, però probablement tenen poca idea de com fer-lo funcionar, escollir el president?”
