“Som la generació de la remuntada, la passió i la il·lusió pel Barça”

Alexis Plaza té vint-i-vuit anys i un "somni blaugrana". Però fer-lo realitat és tot un repte. De moment, Plaza no apareix entre els favorits per ocupar la presidència del Barça, però el seu equip ja treballa per recollir les signatures necessàries i intentar capgirar les enquestes. Una candidatura "low cost", que pretén donar veu al soci jove i que s'identifica amb la nova generació culer, "la de la remuntada, la passió i la il·lusió pel Barça".

Com hem de definir la seva precandidatura?
La nostra és l’única alternativa. És cert que veiem altres cares noves, com la de Santiago Salvat o Jaume Guixà. Però en el cas de Salvat, qui aspira realment a la presidència és Josep Maria Minguella i, pel que fa a Guixà, ja va cometre el suïcidi de presentar-se contra Laporta fa quatre anys.

Creu que el soci està disposat a arriscar en un moment esportivament tan dolç?
Apostem per un punt i apart en el model de gestió del club, no en l’esportiu. No hem de gastar tot el que tenim. Ens presentem com una candidatura “low cost”, hem d’intentar reduir despeses personals, de viatges, de gestió.

Amb un equip format per gent d’entre 25 i 30 anys. Per què aquesta aposta radical per la joventut?
La joventut és un sector que mai ha estat representat tot i ser la benzina del club. Som una generació que comencem a agafar molta consciència de tot allò que envolta el Barça i tenim experiència laboral. Els altres candidats no compten amb la gent jove.

I l’experiència?
És una crítica que ens fan i ens faran, però convido a repassar el meu currículum i els dels membres del meu equip. Sóc besnét d’una persona que va fundar el Barça, he treballat de recull pilotes a peu de gespa i tinc vint-i-cinc anys d’experiència com a soci. Ningú neix president del Barça però treballant es poden aconseguir grans coses.

Les darreres enquestes no els col·loquen ni molt menys entre els favorits…
Si tinguéssim les mateixes oportunitats que els altres candidats potser recolliríem una intenció de vot molt més alta a les enquestes. Però hem d’esforçar-nos quatre vegades més que la resta per ser escoltats. Sandro Rosell ja ha copiat dues de les nostres propostes, una grada jove i una agència de viatges pròpia. Els mitjans, però, li han atribuït la idea a ell.

Més enllà de noves propostes, el repte passa per mantenir el nivell d’aquest Barça. Ho veu viable?

Sortim d’una etapa en la qual hem guanyat sis copes seguides i ara ens diuen que si votem l’opció continuista seguiran els èxits. Les sis copes les hem assolit només un cop en molts anys d’història. Hem de tocar de peus a terra. Farem el possible per seguir aixecant títols però votar continuisme no és sinònim de guanyar sis títols seguits.

Ens esperen uns dies de rumors i declaracions. Hi hauran sorpreses respecte a pactes entre candidatures?
Mai he cregut en un pacte entre Ferrer i Ingla. Jo, més aviat, apostaria per una unió entre Ferrer i Rosell. Hi ha molta gent a qui corre pressa ocupar un lloc a la directiva, escalfar un seient.

Però com repercutirien els grans pactes a les vostres possibilitats?
Ni ens afavoreixen ni ens perjudiquen. Tenim el nostre projecte, el defensarem sense dependre dels altres. Mantindrem la nostra línia, no pactarem amb ningú, almenys fins que passin les eleccions

Alguns candidats estan dinamitant els principis de joc net sobre els quals s’havia de sustentar aquesta campanya electoral…

Entre els grans mai hi haurà joc net. S’ha acusat a Marc Ingla de tenir el cens electoral, però jo ja he rebut dues butlletes del senyor Rosell a casa meva. Això vol dir que la seva gent també sap que a casa som dos socis. Tothom que ha estat dins el club té el cens electoral. Apoderar-se d’aquest és el primer que fan.

En aquest foc creuat de declaracions s’ha acusat a Rosell de plantejar un model similar al de Florentino Pérez. Ho comparteix?
No. Són dues persones diferents. El model de Florentino em sembla patètic. Espero que si guanya Rosell ens demostri que els seus plans són radicalment oposats als del president del Madrid.

Qui sí que ha apostat per un model antagònic al de Florentino ha estat Laporta. Johan Cruyff, per la seva part, ja ha dit que li haurien de fer un monument…

Laporta ha fet un Barça esportivament molt gran. Amb el model de gestió no hi estic tant d’acord, però així com el museu del club s’ha dedicat a Josep Lluis Núñez, el Barça podria dedicar alguna part de l’estadi a Joan Laporta.

Però un gest així només es dedica a les figures històricament transcendents. Com valora doncs la gestió de Laporta?
Esportivament bona. Prefereixo, però, no entrar en el capítol d’actuacions a títol individual. Cadascú té la seva vida privada i si entrem en aquest apartat no arribarem enlloc.

Un fet que s’ha recriminat a Laporta els darrers anys ha estat la seva inclinació cap a la política…
El Barça és un club de tots, universal, amb socis de tots els colors polítics. Es pot barrejar Barça i catalanisme, però mai Barça i política. De vegades parlem amb socis de la resta de l’Estat i ells parlen de nosaltres i vosaltres. No podem lligar el Barça a una tendència política concreta. No hi ha socis de primera i de segona, tots som iguals.

Alguns percandidats s’acusen mútuament de tendir cap a un color polític o un altre.
Hi ha precandidats que tenen lligams polítics, és evident. Els demanaríem que no s’aferressin a aquests partits i fossin molt més naturals. Em sorprèn que Jaume Ferrer digui que a les eleccions del Barça no hi haurà ideologia política quan és sabut que CiU i la família Pujol està darrera seu.

Els èxits esportius d’aquest Barça, però, són responsabilitat de Laporta?
En primer lloc són dels socis, després de l’equip i l’entrenador. Que no se’ls vulguin atribuir els continuistes. Les copes són de tots. Cal recordar que Pep Guardiola ja va ser una aposta de Lluis Bassat i la junta actual hi va estar en contra.

Una junta amb rècord de dimissions…
Quan diem que la de Laporta ha estat una junta opaca no només cal assenyalar al president. Tothom que va entrar amb ell al principi d’aquest projecte és responsable de la poca transparència de la junta. Parlo també d’Ingla i de Rosell. Laporta tenia un equip i tots anaven en la mateixa direcció. Els èxits esportius han adormit aquests aspectes. Si el Barça no hagués guanyat sis títols en un any, Laporta no s’estaria presentant a la política.

Us considereu part del nou concepte de culer, l’optimista?

Sí. He viscut l’etapa pessimista del club però avui ens identifiquem amb la generació de la remuntada, de la passió, la il·lusió i l’amor pel Barça. Hem tingut l’oportunitat de viure un Barça diferent i apostarem per mantenir-lo.

Més informació a Especial eleccions F.C Barcelona

Més informació

Nou comentari