Ha estat el primer model a incorporar la nova estètica d’Skoda desenvolupada a partir dels conceptes Vision D i Mission L. Un reguitzell de línies simples i netes de resultat ben plausible. La nova berlina compacte dels txecs fa 4,48 metres de llarg, presenta una estampa moderna i amaga una mecànica honesta. Els trets horitzontals de la seva carrosseria fan que sembli més ample del què realment és. Els estacionaments urbans són la prova de foc de la grandària. L’engraellat pren en el frontal tot el protagonisme gràcies a dinou llistons verticals emmarcats per un anell cromat a partir del qual les òptiques s’allargassen.

I els antiboira es ressituen per acompanyar les entrades d’aire. La silueta del Rapid imita les formes bàsiques dels tres volums però, a la pràctica, som davant d’un auto de dos amb un nervi que en perfila la cintura fins arribar al maleter. A la cua, els típics grups òptics en forma de “C” reblen una proposta amb una de les boques de càrrega més generoses i accessibles del segment. Competidor del Chevrolet Cruze de quatre portes, el Citroën C-Elysée, el Fiat Linea o el Renault Fluence, té en el pràctic un dels seus principals arguments. Fa servir la plataforma del Fabia, l’Ibiza i el Polo però amb una distància d’eixos superior. Una distribució que li afavoreix l’estabilitat i el converteix en una de les alternatives més racionals del mercat. Un producte còmode i assequible que disposa d’un gran habitacle i un maleter excepcional de formes molt regulars. Els 550 litres de capacitat que declara el fabricant no troben competidor entre els models de cinc portes del mateix nivell si no ens fixem en el Seat Toledo, que els iguala.

A dins, la funcionalitat s’imposa. No hi trobarem luxe superflu però la doble tonalitat de la “posada en escena” demostra la voluntat de cuidar els detalls. L’únic inconvenient són les tonalitats, molt clares, que poden comprometre la pulcritud a llarg termini. Tot el que hi trobarem és el que es necessita. L’habitacle és simple però està ben fet. Els comandaments queden a l’abast, els ajustaments semblen bons i l’ergonomia sintonitza amb la sobrietat general. Observem un grau important de lluminositat i això encara emfatitza més la sensació d’espai. Els del darrera viatgen folgadament perquè hi ha distància entre els seients però l’amplada sembla justa si hi hem d’encabir-hi tres adults. En qualsevol cas, l’aprofitament interior és de nota i fa l’efecte que som dins d’un auto de proporcions més generoses.

L’hem testat amb la mecànica 1.6 TDI de 105 CV del grup, que també munta el Golf, el Passat o l’Ibiza. Un turbodièsel d’injecció common-rail amb filtre de partícules que ofereix un rendiment prou enraonat i és especialment auster amb el combustible. Respon correctament a la part baixa del compta-revolucions però és més mandrós quan abusem del peu dret i fa l’efecte que podria arribar més ben insonoritzat. Arriba associat a un canvi manual de “només” cinc velocitats que, no obstant, es mostra prou precís. Les prestacions d’aquest motor difícilment posaran contra les cordes l’equip de quatre discs que munta però us direm que l’ABS arriba tan ben afinat com el control de tracció, que no podrem desconnectar. Pesa 1254 kg (molt per sota dels models de la competència) i equipa sistema Stop/Star de parada i engegada automàtica en les retencions. Probablement per això homologa mitjanes de 4,4 litres, n’obté 5 i molt poc més en cicle combinat i emissions de 114 grams de CO2 per km. A nosaltres ens ha agradat per l’efectivitat de l’esmentat Stop-Start i pel seu tacte general. I, en canvi, ens ha sorprès que tot i potenciar el sentit pràctic i dur lleva-vidres elèctrics, no s’hagin instal·lat polsadors perquè el conductor pugui manipular els del darrera. Això sí, sota el seu seient hi ha un estratègic compartiment per a l’armilla d’emergència; un raspador pel gel a l’interior de la boca del dipòsit i una catifa reversible al maleter per estalviar-nos taques quan hi col·loquem botes d’esquí mullades, cistells carregats de bolets, els estris de platja de la família o la gàbia de l’animal domèstic.

Aquesta versió es pot demanar amb un reforç per a la suspensió. La marca ha previst que, en funció dels mercats, el Rapid hagi de circular per carreteres en mal estat. L’opció, a més, incrementa la capacitat de càrrega 50 kg. Amb la configuració que ens arriba –convencional- obtindrem un bon compromís Destil·la la fermesa justa per bé que acusa una certa tendència al subviratge. Res alarmant si adaptem la velocitat de pas en revolt a les circumstàncies meteorològiques, a l’estat del ferm i a les capacitats d’una berlina que no ha estat pensada per a les curses precisament. Reaccions, precisió de trajectòria i confort son perfectament homologables en itinerari normal i seran els gronxaments de la carrosseria els que ens passaran factura si pretenem afrontar els ports de muntanya a ritme massa esportiu.

A favor:
– Solucions pràctiques
– Reserva d’espai a l’habitacle i maleter
– Xifres de consum

En contra:
– Qualitat dels acabats
– Canvi de només cinc relacions
– Amplada posterior per al tercer passatge

FITXA TÊCNICA

Motor: Davanter 1598 c.c Injecc. Direc. Common Rail. 105 CV. Gasòil
Canvi: manual 5 vel.
Frens: Discs/discs ABS
Tara: 1265 Kg

Prestacions:
Consum mitjà: 4,4 litres
Vel. Màx.: 190 km
Accel. De 0 a 100 Km: 10,4 segons

PREU:
21.730 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari