Wayne Rooney va ser el jugador més jove en fer un gol oficial a la Premier League. Ho va fer el 19 d’octubre del 2002, amb 16 anys i 360 dies -a punt pels 17- i davant el totpoderós Arsenal d’Arsène Wenger, que defensava la corona de la lliga anglesa conquerida el maig d’aquell mateix any. En aquell instant, el jove bad boy de l’Everton escrivia el seu nom amb lletres d’or a l’àlbum històric del futbol anglès i feia presagiar, segons l’opinió de la gran majoria dels periodistes esportius del Regne Unit, la gestació d’un futbolista il·lusionant per al país i per a la selecció, després de les patacades als Mundials d’Estats Units 94, França 98 i Corea i Japó 2002.
La seva projecció, capacitat golejadora, tècnica depurada i instint de gran matador el va dur, l’estiu del 2004, a signar pel Manchester United. Després d’un nou títol -el darrer- de l’Arsenal, Sir Alex Ferguson va decidir invertir 25,6 milions de lliures en l’esperança britànica, el futbolista que, juntament amb Cristiano Ronaldo, tornaria a situar els red devils al capdamunt no només del futbol anglès, sinó també europeu, amb la consecució de cinc Premier Leagues (2007, 2008, 2009, 2011 i 2013) i la cinquena Champions League (2008) de la història del club, després d’aconseguir la darrera al Camp Nou, nou anys abans.
Però la trajectòria de Wayne Rooney al United no ha estat una bassa d’oli. El seu caràcter explosiu, exhibit en els seus primers anys com a professional, i la capacitat per trobar-se envoltat de problemes extraesportius -se li van detectar problemes amb la beguda- van atiar el foc de les comparacions odioses amb un personatge malhaurat com Paul Gascoigne, d’estètica, qualitat i incomprensivitat similars. L’expulsió al Mundial 2006 davant Portugal i la manca de control a l’hora d’encarar-se amb rivals i desprestigiar decisions arbitrals el va fer entrar en un espiral de qualificacions desafortunades gens favorable per a un jugador necessitat de títols i confiança.
I aquesta confiança és la que no va deixar d’oferir-li Sir Alex Ferguson, tot un expert gestionant egos i encabint personalitats de risc en un vestidor sempre alterable. La trajectòria ascendent de Rooney, sempre aportant gols i treball físic, va arribar al seu punt culminant amb la consecució de la Lliga de Campions de Moscou, el maig del 2008, en la que fou l’estocada definitiva al Chelsea de Jose Mourinho, campió de la Premier League en les temporades 2004-05 i 2005-06 i gran rival a batre per al Manchester United. La lliga 2006-07 fou un primer pas, però la victòria al Luzhniki en la tanda de penals va certificar el que Ferguson desitjava: el United tornava a ser un dels millors equips del món. I ho va confirmar amb l’arribada, de nou, a la final de la Lliga de Campions 2008-09, a Roma i davant el Barça. En aquella ocasió, els de Pep Guardiola van derrotar el United amb una exhibició de Xavi Hernández, però els red devils van seguir a un ritme trepidant en el seu torneig local.
La sortida de Cristiano Ronaldo en direcció Madrid, després d’aquella final de Roma, va obrir les portes del lideratge absolut a Wayne Rooney. Quatre anys després de la seva arribada, i amb només 23 anys, el de Liverpool ja sumava 77 gols amb la samarreta vermella. Old Trafford començava a gaudir d’un futbolista únic, capaç de decidir partits, eliminatòries i títols, i veia com Rooney es convertia en un millor i més complet jugador. La crisi dels darrers tres anys al Manchester United, amb la retirada de Ferguson i els intents fallits de David Moyes -l’home que el va fer debutar amb l’Everton- i Louis Van Gaal, l’han ajudat a evolucionar i a adquirir més responsabilitats dins un equip carregat de joves. Amb 31 anys, Wayne Rooney, ja capità i amb una personalitat adient al seu rol, ha ocupat totes les posicions del mig del camp en endavant, incloent-hi la del doble pivot i, fins i tot, la de fals lateral dret, complint sempre amb les expectatives i guanyant-se l’estima del seu públic, a qui veu assegut des de la banqueta des que Mourinho aterrés a Manchester aquest estiu passat.
Amb el gol aconseguit aquest dissabte a Old Trafford en la tercera fase de l’FA Cup, davant el Reading, Wayne Rooney ha igualat la xifra històrica de Sir Bobby Charlton, la llegenda més preuada del Manchester United. 249 gols el situen al costat de qui fou l’heroi dels red revils durant els anys cinquanta, seixanta i principis dels setanta, després de sobreviure a l’accident d’avió que va acabar amb la vida de vuit jugadors del club, el 6 de febrer del 1958. Aquest 7 de gener del 2017, Wayne Rooney ha entrat amb ple dret -si no ho havia fet abans- en la història del Manchester United.
