Sí / No : El futur de Laporta en joc

A principis del passat mes de maig un grup de socis blaugranes, encapçalats per l’advocat Oriol Giralt, presentava els tràmits per activar una moció de censura en contra de la gestió del president del Barça, Joan Laporta, i la seva junta directiva. No era la primera vegada que Giralt mirava de desestabilitzar la junta de Laporta, feia dos anys Giralt havia denunciat al president del club barceloní davant el Tribunal Català de l’Esport per no organitzar les eleccions tal com segons el seu parer marcaven els estatuts del club.

Però la notícia de vot de censura, que en el seu moment va quedar en segon pla, va anar prenent força a mesura que la crisi esportiva del club es confirmava. Giralt i el seu equip avançaven silenciosos però amb peu ferm i com una bola de neu la moció va anar in crescendo. Avui, els socis del Barça estan cridats a referèndum per donar suport a la junta actual o censurar-la mitjançant una moció polèmica, envoltada d’acusacions de tota mena i amb actors secundaris que han esdevingut protagonistes.

El vot de censura respon a unes acusacions clares. Segons Giralt i el seu equip, el soci ha de censurar a la junta directiva de Laporta per “negligència” en la gestió esportiva, per la venda irregular de patrimoni esportiu (Can Rigalt i el projecte del Mini), pel “menyspreu absolut” als socis, per les diferents actuacions del president que han atemptat “contra la dignitat del club” i per les despeses “sense justificació” que han desencadenat una “crisi enorme”.

En contra, Laporta mira d’acabar el seu segon mandat, pel que encara resten dos anys, comptant amb un palmarès sense precedents a can Barça (vuit títols en cinc anys entre els que destaquen dues lligues i una copa d’Europa) i amb un nou projecte de cara a la temporada vinent que passa per l’aposta del nou tècnic, Josep Guardiola, i una sèrie de fitxatges no mediàtics que miren de fer un bloc competitiu, amb una gran dosi de l’autèntica clau de l’èxit, segons s’ha demostrar darrerament, l’humilitat del conjunt.

Cal recordar que Laporta va ser el protagonista de l’únic precedent de moció de censura que ha passat a votació en la història del club. L’actual president va aconseguir 6.014 firmes en contra de la junta de Josep Lluís Núñez quan en necessitava 4.624. Finalment la moció no va prosperar. Giralt, per la seva part, va aconseguir més de 9.000 signatures en catorze dies superant les 5.882 que requeria per forçar el referèndum que avui se celebra. No cal dir que aquesta xifra va esperonar els socis opositors i va incrementar la tensió en la recta final d’aquest procés.

Giralt, però, haurà de fer front a una batalla gairebé perduda per forçar eleccions a la presidència del Barça. Fa deu anys, amb la majoria simple n’hi havia prou per tirar endavant el referèndum, però avui, per guanyar una consulta, es necessiten dos terços dels vots després del canvi als estatuts del 2001. Tot i que els números juguen en contra de Giralt, els socis decideixen avui el futur del club enmig d’un clima molt enterbolit. El paper poc definit de Sandro Rosell en tot aquest procés, les acusacions pujades de to entre Laporta i Giralt dels darrers dies, les crítiques sobre el número dos de Giralt, Christian Castellví, i mots altres estira-i-arronsa entre les parts implicades fan d’aquest estiu un dels més moguts al club blaugrana en els darrers anys.

Nou comentari