Mentre la gran majoria de les competicions esportives s’estan ajornant, però no cancel·lant, amb l’esperança de trobar un forat al calendari en un futur i evitar d’aquesta forma que l’impacte econòmic de la crisi del coronavirus sigui demolidor, aquesta setmana l’All England Club ha anunciat la cancel·lació de l’edició del 2020 de Wimbledon. El torneig de tennis més antic de la història no es disputarà per primera vegada després de la Segona Guerra Mundial. L’organització, a més, ja ha avançat les dates de la pròxima cita: del 28 de juny a l’11 de juliol del 2021.
La tranquil·litat de Wimbledon contrasta amb la desesperació dels dirigents de federacions i clubs de tots els esports. Algunes Lligues minoritàries de futbol i bàsquet s’han cancel·lat, però les grans, les que depenen dels ingressos pels drets televisius, encara no s’han atrevit a fer el pas. De fet, ben al contrari, la prioritat de tots plegats és que la temporada s’acabi sigui com sigui i quan sigui. Per què l’All England Club no s’ho ha pensat gens i, a diferència del Roland Garros, un altre Grand Slam, ha decidit que no es jugarà un torneig que anualment genera més de 250 milions de lliures d’ingressos?
La resposta és ben senzilla: segons han informat mitjans anglesos com el The Guardian The Times i el Daily Mail, entre d’altres, Wimbledon té contractada, des de fa uns anys, una assegurança contra pandèmies que cobrirà una part de les pèrdues –uns 100 milions de lliures– i garantirà, d’aquesta forma, la supervivència del torneig en un futur. Richard Lewis, president executiu, ho ha confirmat en el primer d’aquests mitjans: “Tenim la sort de comptar amb l’assegurança i això ens ajuda. Vam fer un esforç considerable en el seu moment gràcies a consells que vam rebre i en conseqüència podrem continuar amb certa normalitat malgrat tot. No sabrem l’abast financer de la cancel·lació fins d’aquí a uns mesos, però”.
