Més eficaç però igual de confortable i capaç. Qüestions estètiques a banda, la versió familiar del Leon amb tracció total supera només en 27 centímetres la longitud de la versió convencional de 5 portes. Es queda en els 4,5 metres i llevat que tinguis una plaça de garatge molt justeta, quedar-se’l no t’hauria de crear cap problema. També perquè aquest afegit de no es nota a l’hora de conduir, ni en agilitat, ni en maniobrabilitat i, evidentment tampoc en prestacions i estabilitat.

La tercera generació del Leon ha inaugurat un nou llenguatge de disseny a la marca. La versió familiar del model que avui ens ocupa, igual de refinada i moderna. Presenta una estètica general compacta gràcies al manteniment de la caiguda de la línia del sostre, als finestrals posteriors (que l’incrementen les sensacions d’espai a dins) i a les dues línies horitzontals ascendents de la cintura. El frontal conserva els trets del redissenyat Ibiza però amb una cua prou estilitzada on hi destaquen unes òptimes pensades per a proporcionar estil i elegància al conjunt. El cotxe guanya superfície de vidre i lluminositat interior, conserva els intermitents als retrovisors i manté l’amplada de vies. La versió FR inclou diversos detalls addicionals de dotació i acabats com ara les llandes de 17 polzades amb cobertes de perfil baix 225/45 i una suspensió esportiva amb esmorteïment pilotat que combina molt bé efectivitat i confort.

Per dins, la posada en escena és més aviat austera però de qualitat. Esdevé funcional i pràctica. El detall està cuidat a través d’una generosa guantera, un cofre central i la distribució de petits compartiments arreu per a deixar-hi els objectes de mà. Els seients davanters –amb acabat esportiu- presenten una bona subjecció lateral, els ajustaments són mil·limètrics i pràcticament tot ho trobes allí on ho buscaries. Menció especial mereix l’equip multimèdia Easy Connect de la marca, que queda molt ben integrat. La posada en escena perd calidesa però no hi ha rès que desentoni. La botoneria se simplifica i una part de les funcions es traslladen a la nova pantalla tàctil de 5 polzades tipus tablet que reposa al centre. El sistema d’il·luminació és més vistós i els rellotges analògics es combinen amb d’altres de digitals de barra. L’únic que hauria de millorar-se és la forma i proporcions de la banqueta posterior, que pot comprometre el confort del passatge si ens entestem a acomodar-hi tres adults perquè el túnel de transmissió obliga a separar molt els peus del qui seu al mig. Amb qualsevol cas, l’espai per a les cames i les maletes està garantit. Al darrera hi trobem un compartiment de càrrega de 587 litres, que pot convertir-se en una superfície plana de 1.470 litres si pleguem els respatllers del darrera. El “Paquet Emmagatzematge” que ofereix opcionalment el fabricant permet col.locar el terra d’aquest compartiment a alçades diferents en funció del volum que tinguin les maletes i/o instal.lar una xarxa vertical per separar la càrrega.

Comercialment se situa en el mateix segment que el VW Golf , Citroën C4 , l’Opel Astra o el Renault Mégane familiar però pel fet d’incorporar la tracció integral pràcticament no te competència directa en el mercat. La llàstima és que tampoc pot demanar-se amb mecàniques que no siguin dièsel ni amb el prodigiós canvi DSG.

La transmissió integral confia en una versió molt perfeccionada de l’embragatge electrohidràulic Haldex. El sistema treballa en combinació amb el autoblocant electrònic XDS i reparteix de forma automàtica el parell-motor a l’eix amb menor adherència, arribant fins al 98% del total de la potència, en funció de les necessitats. Pesa un centenar de quilos més que la versió “normal” i declara també una despesa extra de 0,7 litres de mitjana cada 100 km. Tot i això, el model TDI amb 150 CV ha escurçat lleugerament les relacions del seu canvi manual de sis velocitats per poder mantenir les mateixes prestacions que el model de tracció davantera. Aquesta versió més potent sembla més interessant que la de 105 CV amb tracció integral i el mateix bloc perquè incrementa el ventall de lliurament i la capacitat de recuperació. El dipòsit de combustible augmenta en 5 litres, i els frens posteriors es redimensionen per adaptar-se millor a les prestacions anunciades. Funcional i a preu ajustat, el Leon ST 4Drive FR constitueixen un interessant antecedent del tot camí X-PERIENCE esperat per a finals d’any, que aportarà noves mecàniques, una estètica més aventurera i major alçada respecte del terra.

Tot i que parlem d’un auto familiar amb una cua discretament allargassada, el Leon familiar 4Drive amb acabat FR es mou amb franca agilitat. La precisió i immediatesa de la direcció és essencial a l’hora d’obtenir aquesta sensació però la mecànica 2.0 TDi que reposa sota el capó davanter és l’autèntica “mare dels ous”. Acaba per soprendre’ns de la manera com va guanyant velocitat en els règims mitjans, amb un grau d’insonorització més que és plausible i una motricitat impecable que es nota especialment a partir de les 1.550 rpm. Observant la fitxa tècnica amb deteniment descobrim que és capaç de passar de 60 a 100 km/h en només 5,8 segons i que supera folgadament els límits màxims establerts… sostenint mitjanes de com a màxim 7 litres gràcies al sistema Start-Stop de serie que munta.

En el capítol de suspensions, les versions bàsiques del nou model abandonen el multibraç posterior per una geometria més econòmica de barres de torsió però el “nostre” FR porta una arquitectura semirígida un pèl més enèrgica que li proporciona un nivell dinàmic exquisit. Amb aquest equipament, el cotxe convida a jugar amb els límits de l’adherència i el lliurament de potència, tan honesta com geniüda. A nosaltres ens ha agradat la capacitat de guiatge i el recorregut minimitzat i la sincronia de la palanca del canvi. La tracció proporciona confiança en qualsevol escenari i és capaç de mantenir ritmes endimoniats sense que es disparin massa els registres de consum.

La versió familiar 4Drive amb acabat FR arriba amb llandes de 17 polzades i perfil baix, antiboires amb funció de seguiment en revolt, miralls exteriors calefactats i plegables elèctricament, finestres posteriors tintades, set airbags, volant multifunció amb control de velocitat de creuer, doble sortida per a l’escapament, anagrames específics, ordinador de viatge, indicador de pressió de pneumàtics i sistema d’il·luminació LED als pilots posteriors. Entre els elements opcionals hi ha el sostre panoràmic de vidre, el control adaptatiu de velocitat, els seients calefactables, les barres longitudinals al sostre i el diferencial electrònic XDS, que s’ocupa de frenar el lliscament de la roda exterior quan l’optimisme ens fa prendre un revolt per sobre del ritme ideal.

A favor:
– Habitabilitat i maleter
– Comportament dinàmic
– Nivell d’acabats i ergonomia

En contra:
– No es pot demanar amb canvi DSG
– Posició de les cames del passatger central
– Absència de mecàniques de gasolina

Fitxa Tècnica:

Motor
: Davanter transversal 1968 c.c TDI Turbo de 150 CV dièsel.
Canvi: Manual 6 velocitats
Tracció: Davantera/total
Maleter: 587-1.470 litres
Acceleració de 0 a 100 Km/h: 8,5 segons
Velocitat màxima: 211 km/h
Consum mitjà: 4,8 l/100 km
Emissions: 147 gr/km
Garantia: 2 anys

PREU: 27.870 euros.

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari