L’Alhambra és una meravellosa eina de transport de persones i objectes. Compleix perfectament amb la funció que el va portar a veure la llum. Més llarg, ample i lleuger que el seu antecessor, guanya 22 cm. longitudinals i creix 8 cm. en amplada de vies. Es converteix així en el Seat més gran, pesat i car de la marca. Declara una tara de 1.800 Kg. i és un competidor clar del Ford Galaxy, el Renault Grand Espace o el seu cosí-germà VW Sharan.
Per fora aporta algunes línies personalitzadores. Suavitza formes i estilitza òptiques per harmonitzar la fisonomia i proporcionar una gran lluminositat interior a través de grans finestrals i d’un immens sostre solar retràctil que esdevé el millor complement possible. L’engraellat amb forma trapezoïdal i reblat amb un marc cromat es converteix, juntament amb els grups òptics, amb un dels seus símbols identitaris. El para-xocs allotja una gran entrada d’aire a l’extrem de la qual hi reposen els antiboira i a la cua, a la part superior, els tècnics de la casa hi ha col·locat un discret aleró que integra la tercera llum de fre tota vegada que li proporciona un punt d’esportivitat.
Per optimitzar-ne l’accés, els de Martorell han optat per les portes corredisses que, opcionalment amb un suplement de 1000 euros, es poden demanar amb accionament elèctric. Disposar-ne significa poder controlar automàticament totes aquestes maniobres a través de la cònsola central o la pròpia clau del cotxe i, per tant, mantenir les quotes de confort i accessibilitat al llindar de l’excel·lència. L’únic inconvenient és que la posada en marxa d’aquests elements no és cap prodigi d’immediatesa.
L’habitacle pot acomodar fins a set adults de forma real. L’interior es transforma en pocs segons en funció de les necessitats de càrrega o del nombre de passatgers que hi hagin de viatjar. Amb la particularitat que no haurem d’extreure cap butaca ni buscar un espai per emmagatzemar-les. Els seients individuals de la segona i tercera filera es pleguen i desapareixen sota el terra a través d’un mecanisme fàcil de manipular que els de Martorell han batejat com a “Easy-Fold”. Prescindint dels dos últims seients l’espai de càrrega queda en 711 litres (les unitats homologades només per a cinc ocupants en reserven 809 litres). Amb només dues butaques operatives la superfície de càrrega –completament plana- arriba als 2.430 litres. L’accés al maleter es fa a través d’una immensa porta que puja en forma de compàs fins a quedar completament horitzontal, fent les funcions de teulat si mai ens plou o fa un sol de justícia.
El motor dièsel de dos litres i 170 CV de la nostra unitat de proves combina les bones prestacions amb un consum espartà. Cubica 1.968 cm3, arriba turboalimentat amb sistema common rail i injecció directa com la versió de 140 CV però l’electrònica és la que imposa el miracle per incrementar la potència i convertir aquesta proposta de Seat en la nineta dels ulls dels autèntics devortadors. Especialment com quan, en el nostre cas, arriba associada al canvi automàtic DSG de set velocitats amb doble embragatge i leves a la columna de direcció. A més d’un prodigi d’eficiència i rapidesa, esdevé el complement perfecte per enaltir el caràcter d’aquesta versió alta de gamma que incorpora el paquet Ecomitive amb la funció Star/Stop d’aturada mecànica en les retencions, sistema de recuperació d’energia i un catalitzador SCR per convertir-lo en un dels propulsors diésel més respectuosos del mercat en aquest segment. Incorpora el paquet Ecomitive amb funció Star/Stop d’aturada mecànica en les retencions, sistema de recuperació d’energia en les frenades i un catalitzador SCR que el converteix en un dels propulsors dièsel més respectuosos del mercat en aquest segment. Les xifres del fabricant anuncien acceleracions de 0 a 100 km/h en 9,8 segons i puntes lleugerament per sobre dels 200 km/h. Confortable en la majoria dels escenaris, les suspensions de l’Alhambra assumeixen bé les imperfeccions de l’asfalt i generen sobre el passatge una agradable sensació d’aïllament. I així, al final, la tara i la pròpia àrea frontal del cotxe seran les que condicionaran els registres quan vulguem lluitar contra el “crono”.
L’Alhambra disposa d’un gran equipament de seguretat. Porta set airbags (inclòs el de genolls); tancament automàtic de seguretat; ABS, ESP EBA; estabilitzador de remolc i indicador de pèrdua de pressió als pneumàtics. En la llarga llista d’opcions disponibles també hi ha el navegador GPS, l’ordinador multifunció, el sistema de control de velocitat de creuer, uns efectíssims elevadors infantils per les butaques de la segona filera, fars Bi-xenó adaptatius, el climatitzador de tres zones o el pràctic mecanisme d’assistència Park/Steer per facilitar les maniobres d’estacionament amb càmera de visió posterior. Sigui com sigui, els acabats interiors de l’Alhambra 4 són dignes d’una berlina de representació, amb comandaments propis dels vehicles executius i, per primer cop, amb indicadors per a la temperatura de l’oli i voltímetre. Aplaudim especialment les tauletes plegables dels respatllers, les butxaques rígides de les portes, una segona guantera frontal i el bon treball d’insonorització de l’habitacle.
A favor:
*Oferta mecànica i opció de canvi DSG.
* Llistat d’opcions per millorar confort i seguretat.
* Habitabilitat en el día a día.
En contra:
*Tara i envolum del cotxe penalitzen els consum a plena càrrega.
* ESP ocasionalment intrusiu.
* Lentitut dels automatismes de les portes
FITXA TÉCNICA
Motor: 1.968 c.c 4 cilindres 170 CV dièsel
Tracció: Davantera
Canvi: automàtic-seqüencial de 7 vel.
Accel. 0 a 100 Km/h : 9,8 segons
Vel. Màx: 198 Km/h
Consum mitjà: 4,5 litres
PREU:39.550€
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
