Rosó Buch: “Tenim el dret de somiar a l’engròs”

La capitana de l’Spar Citylift Girona respon a 'MónEsport' abans de rebre el Perfumerías Avenida a Fontajau en la Supercopa, en la primera gran cita d’un curs ple de reptes

Els ulls de Rosó Buch (Mataró, 1992), sempre tant inseparable del seu somriure, irradien felicitat. La felicitat d’estar vivint un somni; de saber-se una afortunada per poder dedicar-se “al que més m’agrada, al bàsquet”, a l’esport que, seguint l’exemple del seu pare i el seu germà, va descobrir i va començar a estimar a l’escola, sent encara era una nena. Optimista i ambiciosa a parts iguals per naturalesa, “orgullosa de tots els passos que he anat donant al llarg de tota la meva carrera”; la somiadora capitana de l’Spar Citylift Girona, més madura i “encara més enamorada del bàsquet que quan era petita”, gaudeix d’un present brillant al Pavelló de Fontajau; on aquest diumenge, a 2/4 de 7 de la tarda, el conjunt d’Èric Surís, el vigent campió de la Lliga Dia, rebrà el Perfumerías Avenida en la Supercopa d’Espanya, en la primera gran cita d’una temporada “plena de reptes”.

El curs, certament, és a punt d’alçar el teló; però a la retina de l’escorta mataronina, que afronta la seva quarta aventura a Fontajau il·lusionada i convertida en un dels grans pilars de l’equip i del vestidor, encara s’hi reprodueixen imatges del 5 de maig, del dia en què les gironines van alçar el segon títol de lliga de seva la història després de tornar a batre el Perfumerías Avenida en el segon partit de la final. “Va ser una experiència molt maca. Va ser una passada. No ho oblidaré mai. La sensació d’abraçar els meus pares i veure’ls feliços, d’abraçar-nos entre les jugadores i dir hòstia, com l’hem liat, no l’oblidaré mai. Quan vam guanyar el primer partit, a Salamanca, totes sabíem que no podíem deixar-ho escapar. Era una cosa que estàvem esperant. Havíem treballat molt i havíem lluitat molt per aconseguir-ho. I com més difícil és més ho assaboreixes i més feliç et fa quan per fi ho assoleixes. Va ser tot molt maco, molt. Va sortir tot rodó. Quan per fi vaig alçar la copa, davant la nostra gent, davant la meva gent, va ser preciós, molt emotiu. Ni tan sols recordo què em va passar pel cap ni què vaig sentir, però sé que estava molt feliç; conscient de tot el que havia costat, centrada en gaudir del moment, en celebrar-ho perquè costa molt guanyar una lliga i mai no saps si ho tornaràs a fer. A mesura que van passant els dies ja valores més el fet d’haver guanyat una lliga”, remarca Buch, que guarda com un tresor aquell 5 de maig en què el Girona per fi va derrotar el fantasma que sempre les allunyava de la glòria, de l’èxit, quan ja la tocaven amb la punta dels dits, un Perfumerías Avenida que havia superat les catalanes en les tres finals anteriors.

Rosó Buch, en una imatge d'arxiu | Spar Citylift Girona

Spar Citylift Girona

Portàvem massa finals perdent contra elles. I com a jugadora, com a capitana i com a persona em feia mal no poder aixecar el títol; veure que sempre ens quedàvem amb aquesta sensació agredolça d’acabar perdent després d’haver lluitat tant, d’haver acariciat la victòria. Els partits sempre estaven igualats, però la moneda sempre acabava caient de la mateixa banda. Ens ho mereixíem. Ens ho mereixíem”, repeteix la capitana del Girona, recuperant les paraules que ja va proclamar des del balcó de la plaça del Vi en la celebració del títol de lliga; del premi al treball incansable d’un equip que, malgrat els revessos encaixats, no es va rendir mai i va seguir creient en les seves possibilitats. “Per fi hem obtingut la recompensa. Teníem moltes ganes de brindar un títol a la nostra gent i de demostrar que el club està fent les coses bé. Ja ho hem aconseguit. I ara hem de seguir per aquí”, afegeix, convençuda, Buch; il·lustrant l’ambició d’una entitat que, immersa en els millors anys de tota la seva història, ja acostumada a habitar en la part alta de les classificacions i a disputar finals, vol continuar col·leccionant nits històriques i màgiques, instants eterns i inoblidables, demostrant que encara no ha tocat sostre; sense aixecar, però, els peus del terra, anant pas a pas, a poc a poc. “Aquí a Girona som molt conscients del que costen les coses. I ara que hem aconseguit arribar fins aquí no és el moment de parar. Hem de seguir endavant. Sabem el camí a seguir. Sabem què hem de fer. I hem de mantenir els peus a terra perquè ara tots ens tenen moltes ganes i ens ho posaran difícil perquè serem l’equip a batre. Tots els rivals s’han reforçat. Tot és nou. I tots comencem des de zero. Ens toca seguir lluitant per demostrar que som un bon equip. I ho hem de fer amb els peus a terra. Però també amb l’ambició i amb la il·lusió de repetir èxits. Tenim el dret de confiar en nosaltres. I de somiar a l’engròs, reivindica la jugadora mataronina, que el 2009 va guanyar el campionat d’Europa júnior amb la selecció estatal.

Sabem que serà un any dur, amb molts viatges. Però també sabem que pot ser una temporada molt maca. Tenim opcions de guanyar-ho tot”, emfatitza la número 6 d’un Girona que afronta el curs amb l’ambició de revalidar el títol de la Lliga Dia, de conquistar la primera Copa de la Reina de la història de l’entitat després de perdre contra el Perfumerías en les últimes tres edicions (“Ens falta a la vitrina. Ho intentarem”, reconeix Buch, que va alçar el títol de la copa amb el Conquero andalús el 2016, just abans de desembarcar a Fontajau) i de gaudir de la segona aventura del club a l’Eurolliga, a la màxima competició del bàsquet continental, jugant-la “sense por, sense tenir res a perdre; confiant en nosaltres per intentar donar un pas més i, ara que ja ens respecten tots els equips de l’Eurocup, fer-nos un nom a l’Eurolliga”. Però el primer repte de l’equip d’Èric Surís, que disposarà d’una plantilla, possiblement la millor de la història del club, “amb talent, compensada i llarga”, serà la Supercopa que aquest diumenge l’enfrontarà, per quart cop seguit, al Perfumerías; el vencedor de totes les edicions de la competició d’aquesta dècada a excepció de la del 2015, que va volar cap a Girona. “En tenim moltes ganes. Portem molt temps sense jugar a casa i començar amb una altra final contra el Perfumerías a Fontajau serà molt especial. També volem demostrar el potencial de la plantilla nova. Serà una tarda molt maca, crec. Estem molt il·lusionades. Volem començar fort; aixecant un títol que, sumat al de la Lliga Catalana (Cadí La Seu 46-66 Spar Citylift Girona), ens donaria encara més moral per afrontar la temporada. Sabem que serà difícil perquè el Perfumerías té un gran equip, però estem preparades”, subratlla la capitana d’un Girona que en els últims anys ha reduït tant les distàncies respecte el seu gran rival que ara potser ja ni existeixen.

Rosó Buch, en una imatge d'arxiu (2) | Spar Citylift Girona

Spar Citylift Girona

Tant ha crescut, de fet, el conjunt de Fontajau que fins i tot els objectius del curs passat semblen massa poc ambiciosos pel que arrenca oficialment aquest diumenge. El Girona ja no es conforma amb el “donant per fet que el Perfumerías Avenida serà el gran dominador hem d’intentar robar alguna coseta, algun títol”, que apuntava fa un any Laia Palau al Diari Ara, sinó que vol ser alguna cosa més que l’equip que li posa les coses difícils al conjunt de Salamanca, que la mosca collonera que amenaça la seva inqüestionable hegemonia plantant-li cara. “Ara ja no ens conformem amb arribar a les finals, amb competir sempre de tu a tu contra elles. Sinó que ara volem, i per mèrits propis sabem que podem, guanyar-les i alçar tots els títols. Sabem que en el món del bàsquet tot és molt difícil, però ja no ens conformem amb estar allà, amb posar les coses difícils. L’objectiu és guanyar. Crec que hem fet un pas endavant guanyant la lliga; dient-li, a la vegada, al Perfumerías que no ho dominaran tot sempre, que nosaltres també som aquí”, afirma Buch abans d’insistir en destacar que els resultats no ho són tot; que, igual que cal ser exigent, de tant en tant també convé aturar-se i aixecar la vista per gaudir del paisatge, de tot el que s’ha aconseguit en els darrers anys.

“L’esport està una mica capficat en els títols. Sembla que si no guanyes no ho has fet bé, i no té perquè ser sempre així. Si només ha d’estar content el que guanya anem malament. Perquè hi ha molts equips i només en guanya un. Hem de saber donar importància a altres coses també. El fet de tenir l’oportunitat de dedicar-nos cada dia al que ens agrada és el que realment importa. I ser conscients d’aquest privilegi, valorar-lo, és el que ens aproparà a l’èxit. Nosaltres volem guanyar sempre, com tothom; però no sempre es pot. La nostra idea és donar-ho tot sempre. Crec que la nostra obligació és treballar cada dia, no donar mai res per perdut. Competir-ho tot. I després ja veurem què passa. Per sort tenim una afició que sempre està amb nosaltres, que sempre ens ha donat suport; també en les desfetes. Any rere any perdíem les finals, però ells continuaven allà”, prossegueix Buch, seduïda per “l’espectacular que es crea a Fontajau en aquests últims anys”. “Jo recordo que quan venia com a rival no hi havia, ni molt menys, la gent que hi ha ara. Recordo, a més, un ambient molt fred. La gent s’està bolcant amb l’equip. I és una passada. Com a jugadora, fa molt goig veure aquest ambient, comprovar que el pavelló s’omple en molts partits”, continua l’escorta mataronina; assenyalant, feliç, la comunió, la connexió, la simbiosi, que s’està teixint entre l’equip i la ciutat, que després de massa anys vivint d’esquenes a Fontajau s’ha enamorat del club, sentint-se’l més seu que mai.

Rosó Buch, en una imatge d'arxiu (3) | Spar Citylift Girona

Spar Citylift Girona

Orgullosa d’aquesta realitat, Rosó Buch conclou: “El paper de l’afició és molt important. És com un plus, com un extra, per nosaltres. Ho notem moltíssim. Ens ajuda moltíssim. I tenim la sort de poder-ho gaudir i assaborir gairebé cada setmana. La gent cada any està més endollada. La gent ens para pel carrer. Ens envia missatges. I quan s’acaben els partits molts nens vestits amb les nostres samarretes baixen a demanar-nos autògrafs. Són coses molt maques. I em fan reviure aquells moments en què, de petita, era molt feliç quan aconseguia una firma o anar a veure algun partit. És molt maco, molt especial, veure-ho ara des de l’altra banda; sentir-te alguna cosa més que una simple jugadora de bàsquet. M’emociona veure el que estem construint entre tots a Fontajau. És molt bonic. És preciós”.

Més informació

Nou comentari