Ricky Rubio va avisar que tenia la impressió que aquest seria el seu Mundial i només cal veure com ha acabat tot per confirmar que tenia raó: el base del Masnou ha estat escollit el millor jugador del torneig que ha acabat per segona vegada a les vitrines de la selecció espanyola. El jugador català dels Phoenix Suns, que també ha estat inclòs en el millor quintet de la competició en qüestió, ha volgut recordar una persona molt especial per a ell entre la immensa felicitat: la seva mare.
Ricky Rubio recuerda a su madre fallecida tras ganar el Mundial de baloncesto: “Aún me guía cada día”
Fue el líder de la Selección Española de baloncesto en el Mundial de China y el MVP. Se emociono al recordar a su madre y le dedicó unas palabras.
pic.twitter.com/r03RgpbmQT— ALEX PAREDES 🇵🇾 (@Alex_ParedesPy) September 16, 2019
“Gràcies per guiar-me. T’estimo mama”, ha publicat a les xarxes socials, mentre que a la roda de premsa posterior a la final del Mundial va ampliar la dedicatòria: “Sempre hi ha algú que em segueix. Vaig perdre la meva mare fa tres anys però sé que ella està darrere meu i m’empenta perquè sigui millor. Sé que ningú d’aquest món m’ha estimat més que ella. Ella em condueix sempre. Encara que no estigui aquí, la sento amb mi”, va declarar davant els mitjans de comunicació.
“La persona més important de la meva vida ja no hi és”
A més, Rubio també ha atès les preguntes d’El món a RAC1 i ha seguit recordant la figura de la seva mare. “Feia molts anys que era professional de bàsquet i pensava que tenia temps, que les coses sortirien bé. Però en l’àmbit personal la vida em va posar obstacles. I va ser una maduració molt ràpida, la persona més important de la meva vida ja no hi és. Em va donar una lliçó de vida que ningú em podria haver donat: lluitar fins al final. Ella sempre deia que mai perdria contra el càncer perquè mai no es rendiria. I això em va ajudar, em va donar la força. Crec que sempre en guiarà”.
“Ho he superat amb molt de treball i constància. Estava molt perdut, no sabia trobar un camí per on anar. Em vaig plantejar deixar el bàsquet perquè no m’il·lusionava. Llegint, meditant, coneixent gent i sent vulnerable, no tenir por a res… Són aquestes petites coses les que m’han ajudat. He utilitzat moltíssim la meditació. Tinc una aplicació per meditar, i ahir just abans del partit em deia que feia 25 dies que meditava. Mai havia arribat a tants dies meditant, són tots els que portàvem a la Xina. Això és constància“, ha reconegut en ser preguntat per la superació personal.
A més, el català ha reconegut que “alguna cosa dins meu em deia que guanyaríem” i que “havia somiat i havia cregut a guanyar el Mundial”. “Podia passar o no, però ja estava preparat perquè passés. Ho vaig visualitzar. Aquest estiu cada entrenament me’l vaig prendre com un repte molt personal, de fer alguna cosa molt gran. Podem dir que hem tingut sort, però tot passa per alguna raó”, ha assegurat. “Tot passa per alguna raó. La vida m’ha donat una altra lliçó: no et posis límits. Jo me’n posava molts… I aquest campionat m’ha demostrat que si poses els límits molt alts, per què no els pots aconseguir?“, ha afegit.
