El primer any de vida del Barça ha estat, fins avui, ple d’incògnites, dubtes, afirmacions banals i inexactituds. El que succeí entre 1899 i 1900 al voltant del Gimnàs Solé i de la figura de Hans Gamper, ha format part de la llegenda històrica i de la rumorologia imprecisa. No fa gaire, Frederic Porta i Manel Tomás treien a la llum l’origen dels colors del Barça, el blau i el grana, provinents de Liverpool i de l’equip de rugbi d’una escola anomenada Merchant Taylors, on havia practicat aquest esport Arthur Witty, jugador i quart president de la història.

Aquest dimarts, una nova publicació obre les portes i posa claror al primer any de vida barcelonista. Interiorista de professió, Josep Bobé signa una recerca històrica de dimensions inimaginables. Donar vida als personatges que van fundar el Barça i explicar els detalls que els van dur a tirar endavant un club amateur, després del revés obtingut pel propietari del Gimnàs Tolosa (fundador del Català SC), era una tasca obligada per als historiadors i estudiosos de la història blaugrana.

‘Quan no érem ni onze’, presentat aquest dimarts a la llibreria Claret per l’autor i els periodistes Ramon Besa i Frederic Porta, transporta fins la superfície -i en forma de relat novel·lístic- les peripècies que van dur Gamper i els seus companys a fer funcionar el FC Barcelona, fins i tot destacant-ne el seu ja existent entorn, amb el posicionament dels mitjans de comunicació de l’època: “Per raons religioses, la publicació Los Deportes es posiciona a favor del FC Barcelona, mentre que La Vanguardia ho fa en contra.”

“Hauria de ser el propi club qui s’interessés per difondre la seva història exacta”, va manifestar Bobé, emplaçant l’entitat blaugrana a finançar i posar en circulació obres de recerca sobre la seva vida real. Frederic Porta, autor de diversos llibres en clau culer, va seguir defensant la seva gran passió: “La història del Barça és tan bonica que, fins i tot, s’hauria d’explicar a les escoles.”



Més notícies

Nou comentari