Rafinha és la nineta dels ulls de Luis Enrique. Com Seydou Keita o Mascherano ho eren de Guardiola, el brasiler és un dels suplents preferits de l’entrenador asturià. Ahir va fer de Messi fins que va entrar l’argentí, portant el pes ofensiu de l’equip de la mà de Neymar, que va fer dues assistències.
Els seus números són un bon reflex del joc del Barça quan ell porta la batuta: més directe, més ofensiu, menys trenat, més “de cara a barraca”. Rafinha va fer ahir 44 passades, 36 d’elles van arribar al seu destí (un 81,1%). Poques, per ser un jugador que juga a cavall entre el mig del camp i l’extrem.
En canvi, destaquen les cotes màximes d’efectivitat: dues rematades, dos gols. De fet, Rafinha ha jugat quatre partits com a titular (290 minuts aquesta temporada), ha rematat quatre vegades en tota la Lliga i ha fet quatre gols.
Rafinha va anar de menys a més i va acabar la primera part sent un dels pilars d’un equip desvocat, els defenses del qual no coneixen els migcampistes, connectant tan ràpid com poden amb Suárez i companyia. Rafinha és el paradigma d’aquest estil boig, ràpid i vertiginós. És quelcom totalment diferent a l’estil de Xavi i Iniesta, que descansa amb el Barça per jugar amb la Roja.
Rafinha va sortir del camp per Denis, evidenciant que és el quart davanter i un dels jugadors preferits de Luis Enrique.
