Com ha viscut les darreres hores?
Han sigut frenètiques i cansades. Vam tenir un viatge de tornada llarg i ara ens toca gaudir-ho amb la nostra gent. Encara estem valorant la feina feta.

Tants mundials aconseguits poden fer pensar que aquest és un esport desnivellat?

Si mires el palmarès mundial es veu que de potències en hoquei n’hi ha més, com Argentina, Portugal o Itàlia. Fa uns anys fins i tot es perdia contra seleccions menys fortes i mai s’havien aconseguit els èxits d’ara. Abans que entréssim nosaltres feia deu anys que no es guanyava un títol.

El mundial es va celebrar a l’Argentina. Com es viu l’hoquei en aquest país?
En un ambient fantàstic, espectacular. Tant a dins com a fora el pavelló, la gent estava totalment bolcada en el mundial, donant suport a la seva selecció i omplia el pavelló quasi cada dia. Al carrer la gent es desvivia pel mundial i això ho transmetia a tothom. Cap a nosaltres hi va haver un gran respecte, els aficionats volien parlar-nos i ens felicitaven després dels partits.

Fins i tot el dia de la final?
En acabar el partit ningú va abandonar el pavelló. La gent va esperar que se’ns donés la copa i van aplaudir-nos.

Aquí, en canvi, heu tingut una rebuda discreta…
Ja hi estem una mica acostumats, és la rebuda que se’ns ha fet sempre. Per això no esperem més. Evidentment ens hagués agradat que la gent s’hagués bolcat més, però és el que hi ha. Nosaltres hem de seguir treballant perquè la gent es mobilitzi i doni més suport a aquest esport.

El seleccionador, Carles Feriche, ha lamentat poc suport institucional. Quan Catalunya va guanyar el mundial de Macau, en canvi, hi va haver rebuda al Palau de la Generalitat…

Aquest tema institucional els jugadors no el toquem. Valorem quan la gent ens felicita i ens dóna suport. Així seguirem, treballant per aconseguir que la gent doni molt més suport a l’hoquei.

Creu, però, que la reacció hagués sigut diferent si el mundial s’hagués guanyat representant Catalunya?
Probablement. La gent que s’identifica amb Catalunya s’hauria implicat més. Com que l’esport es viu més a Catalunya és normal que molts pensin que aquesta selecció, pels seus èxits, podria representar amb èxit el país.

Els jugadors enteneu aquests descontent? Voldríeu competir per Catalunya?
Estic segur que molts de nosaltres, si aquests mundials els poguéssim disputar amb Catalunya, ens faria il•lusió poder fer-ho. La situació, però, és que Catalunya no participa i defensem la selecció espanyola. Competim amb aquesta selecció.

En el seu cas, voldria jugar per Catalunya?
Sí. Sempre he manifestat que per mi, si la selecció catalana competís oficialment, seria un autèntic orgull defensar els seus colors. I tant que sí.

Creu que l’actual situació, amb un conjunt espanyol fet a base de catalans, és anòmala?
Com ja he dit, per a nosaltres, com a jugadors, aquest tema ens queda una mica lluny. Crec que s’ha de debatre en un altre àmbit. Els jugadors som els que competim, els que ens desvivim per guanyar mundials i campionats d’Europa. Això és el que realment ens motiva.



Nou comentari