(Quasi) impecable Ter Stegen

Tot i un error greu, el porter alemany brilla amb els peus en el primer partit sense Bravo i dóna sortida al Barça davant la pressió alta de l'Athletic

Diuen que Marc-André Ter Stegen té una confiança fora mida en si mateix. Dins i fora el camp. El porter alemany es va atrevir a advertir a la directiva la primavera passada que si no jugava la Lliga forçaria la seva marxa. I ha guanyat el pols. Claudio Bravo ha estat traspassat al City i Ter Stegen té gairebé garantida la titularitat en el campionat estatal i a la Champions. Avui era un dia important per a ell: com qui diu tornava a debutar, en el primer partit sense el xilè, i en un camp com San Mamés, complicat de per si i de mal record per al germànic, que va encaixar 4 gols a la Supercopa del 2015. I la seva actuació ha estat impecable. O quasi. I meritòria.

 

En un duel marcat per la pressió alta de l’Athletic, la sortida de pilota s’endevinava clau i Ter Stegen no només no n’ha regalat ni una sinó que ha ofert un recital amb els peus, en curt i en llarg, sempre amb sentit i facilitant les transicions ofensives blaugranes, convertint-se en un jugador de camp més. I no és en sentit figurat. Ha estat el cinquè futbolista de tot el matx que ha desplaçat més la pilota (62 passades, 51 de bones), només per darrera de Piqué, Umtiti, Sergi Roberto i Busquets. Segons l’estadística d’@optajose, ha tocat més la pilota amb els peus que qualsevol porter en partit de la Lliga des de la temporada 2005-06.

 

Només ha tingut un error, greu, això sí, que podia haver acabat en gol. Ha arriscat massa en una passada vertical a Busquets, i Beñat li ha robat la pilota i ha rematat a boca de canó. Ter Stegen ha rebutjat l’esfèric amb la cara, literalment. L’autoconfiança, allò que entre d’altres coses el fa apte per al Barça, li ha jugat una mala passada. I a vegades, cosa que li hauran dit mil cops els tècnics, és millor rebentar la pilota cap amunt i oblidar-se de la resta.

 

El cas és que era el minut 12 i podia haver estat l’1-0 per a l’Athletic, però l’alemany no s’ha immutat. Ha acabat el primer temps amb 35 intervencions amb els peus –forces més que les habituals-, 30 de correctes. Amb les mans, sense ser excessivament exigit, ha resolt tant per baix com per dalt, sempre blocant la pilota. A la segona part, amb els bilbaïns una mica més cansats, no ha participat tant (27 intervencions, un dríbling inclòs). La feina difícil era l’anterior, quan els d’Ernesto Valverde mossegaven en la pressió, sense èxit. En part, gràcies a la serenitat i la qualitat de Ter Stegen. Sembla fàcil el que fa, però no ho és.

 

És certa la dita moderna -i sovint es mira al Barça quan s’afirma- que la prioritat és que un porter aturi i que el joc de peus és secundari. Però no és menys cert que un partit com el d’avui amb un porter sense habilitat amb les cames seria a hores d’ara una condemna per al Barça. Ter Stegen ha tocat en ras per a Piqué i Umtiti, ha desplaçat als laterals per alt i també ha buscat l’home sense una clara marca al mig del camp. Tot amb una gran precisió. Si Bravo va fer oblidar Víctor Valdés, l’actual ‘1’ barcelonista –que té 24 anys- ho té tot per entronitzar-se sota els pals del Camp Nou. Avui ha passat amb nota la prova de La Catedral.

Nou comentari