En un enorme exercici de supervivència, com en tot el torneig, Portugal s’ha coronat aquesta nit campió d’Europa per primera vegada a la seva història al derrotar França (0-1). Un gol a la pròrroga d’Éder, un davanter com n’hi ha uns quants, en un xut ajustat des de fora l’àrea ha trencat els pronòstics i ha fet inútil el domini ‘bleu’ la major part de la final. Portugal va salvar la fase de grups sense guanyar cap partit, va superar els vuitens, quarts i semifinals amb penes i treballs, malgrat circular pel quadre més assequible, i avui se li ha lesionat Cristiano Ronaldo només començar. Qui podria pensar en el seu triomf?
L’Stade de France ha quedat mut i desconsolat, com els jugadors de Deschamps. El seu torneig, oferint un millor futbol i amb l’afició -majoritària- cridant “allez, allez”, però no n’hi ha hagut prou. Potser ha estat un acte de justícia històrica per la derrota de Portugal a casa contra Grècia a la final del 2004, perquè ja se sap que l’esport té memòria i te la torna quan menys ho esperes. El cas és que Portugal ja té el seu primer títol i Cristiano -mig coix, a la banqueta- ha recollit el trofeu de mans de Xavi Hernández. Una altra imatge simbòlica.
La primera meitat ha estat marcada per la lesió de Cristiano. El 7 portuguès ha rebut una forta entrada de Payet al genoll abans dels 10 minuts de joc i, tot i intentar-ho amb un embenatge durant un quart d’hora, no ha pogut seguir. Segurament, pel gest de la cama, tingui danyat el lligament intern. Entre plors, impotent per perdre’s la final, tret en llitera davant l’aplaudiment de reconeixement del públic, Cristiano ha sigut rellevat per Quaresma.
Era el minut 25 i, contràriament a entrar en pànic sense la seva estrella, Portugal s’ha asserenat. El seleccionador Fernando Santos ha retocat el plantejament, passant d’un 4-1-3-2 a un 4-1-4-1, amb Nani sol en punta, més compacte. La final s’ha estabilitzat i França ha perdut velocitat. La seva pressió d’inici de partit havia fet mal als lusitans, incapaços de trenar tres passades seguides, però -coses del futbol- l’adéu de Cristiano no havia suposat cap daltabaix i tàcticament havia dibuixat un equip més sòlid.
Per França, el més perillós havia estat Sissoko, amb unes arrencades tremendes, trencant línies, i Griezmann, que ha gaudit de l’oportunitat més clara: un cop de cap bombejat amb tota la intenció a una centrada de Payet. Rui Patricio ha respost a l’alçada de la rematada i ha evitat el gol. Els francesos, amb un dels mig camps més físics que es recorden, han tingut més arribades però totes han mort en xuts alts o sense precisió. Així que quan Portugal s’ha assentat s’ha sentit relativament còmode. No ha creat gairebé res ofensivament, però no ha patit darrere.
