Decisió històrica (i polèmica) la que ha determinat aquest dimecres el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS): ha ratificat la petició de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) i obligarà a totes les dones que produeixin en el seu organisme més testosterona del que es considera normal en el gènere femení a medicar-se per reduir-la. En cas contrari, no se’ls permetrà competir. El TAS ha considerat “discriminatòries” aquestes mesures, però també “necessàries, raonables i proporcionades” per tal de preservar la integritat de l’atletisme femení.
Això comporta que, per exemple, esportistes com la tres cops campiona del món, Caster Semenya, hauran de medicar-se per regular els seus nivells de testosterona. L’atleta sud-africana ha respost amb una piulada on afirma que “a vegades és millor reaccionar sense una reacció”. Abans de conèixer la resolució, la mateixa Semenya, a banda de diverses associacions d’esportistes i de dones, i fins i tot l’Assemblea de les Nacions Unides, havien denunciat la petició de la IAFF, que ha comunicat que les normes entraran en vigor el pròxim 8 de maig, d’aquí a una setmana.
És a dir, que les dones que vulguin participar en determinades proves d’atletisme, tenen set dies per medicar-se per tal de reduir els seus nivells de testosterona i arribar el més aviat possible als nivells exigits per l’organisme. A aquestes se’ls exigirà el 5 de maig una mostra de sang amb valors que s’adequin al que s’exigeix, i hauran de mantenir-los així durant, com a mínim, sis mesos. Aquest no és un cas nou, ja que és una lluita que fa més d’una dècada que persegueix a Semenya i a altres esportistes.
La sud-africana va guanyar el seu primer títol mundial el 2009 a Berlín, i des d’aleshores manét una pugna de drets contra la IAAF, que li obligava a regular els seus nivells de testosterona. L’organisme d’atletisme considera que això li ajuda a millorar el seu rendiment, però ella defensa que no hi ha evidències científiques ni estadístiques que demostrin aquesta correlació. Inicialment, el TAS s’havia pronunciat al favor de l’atleta, aconseguint que la IAAF obligués a retirar les normes que regulaven casos com el de Semenya, però l’última sentència dona un gir al que havien dit anteriorment.
— Caster Semenya (@caster800m) 1 de maig de 2019
