El mercat d’avui dia es mou a força d’impulsos i els fabricants no paren d’empescar-se-les per trobar noves motivacions per atraure clients. Les marques han notat que, en el segment B, triomfen els hatchback, per sobre dels monovolum, break, coupè’s i descapotables. Els analistes més savis asseguren que, en aquest nínxol, els SUV desplaçaran els monovolums. La febre pel cotxe que es condueix des d’una posició “dominant” cada cop guanya més adeptes. Probablement per això, la nova proposta de Peugeot presenta un ADN particular. Dissenyat sobre la base estètica del 208, de qui pren el 66% dels seus elements, obre un món de possibilitats respecte a l’utilitari de 5 portes. Bàsicament perquè corregeix la manca d’amplada d’aquell i, amb gairebé 400 litres de reserva al maleter, pot fer el mateix servei que un compacte si pleguem els seients del darrera convertint-los en una plataforma llarga i plana.

Per fora presenta unes formes netes i rotundes. Més originals que no pas atractives. Vint centímetres més llarg que el 208 convencional incorpora barres longitudinals cromades al sostre, protectors davanters i posteriors a la carrosseria i una alçada lliure respecte del terra de 16 cm.

L’accés al vehicle és molt còmode gràcies a l’angle d’bertura de les portes. A nosaltres ens ha agradat el petit volant que munta, que els elements satèl·lits s’hagin centrat en la figura del conductor i la posició lleugerament sobreelevat d’aquest, que beneficia la visibilitat. El panell d’instruments presenta una lectura fàcil i, al mig, la pantalla tàctil de 7 polzades -extremadament sensible al tacte- s’interpreta en qualsevol condició de llum. Fins i tot a ple sol i amb el sostre panoràmic de vidre descobert. Aquest element, que s’agraeix, duu una persiana translúcida retràctil d’accionament automàtic que contrasta amb el fre d’estacionament en forma de tivador (heretat del 208) i els controls de la climatització, d’estètica més aviat retro.

Al darrera, l’espai per a les cames dels que s’acomoden a la segona fila és més aviat just i la plaça central, francament estreta per a un adult. El maleter reserva 360 litres (incloent l’espai sota el pis) ampliables fins als 1.194 litres si pleguem els respatllers en una operació verament senzilla.

En dièsel i amb l’acabat intermedi de la gamma -Active- el client només pot optar per l’1.6 e-HDi de 92 CV . El més alt de gamma, -Allure- és l’únic que es ven amb l’e-HDi de 115 CV . El pas d’un acabat a un altre és d’uns 2.000 euros però porta la caixa de canvis de 6 marxes i ofereix més potència i parell. La casa assegura que no te intenció de fabricar un 2008 amb tracció total permanent i, en el cas que ens ocupa, la versió provada substitueix la costosa, tradicional i pesant tracció total dels 4×4 per un efectiu sistema electrònic que millora la motricitat. A Peugeot l’han batejat com Grip Control : una mena de ruleta màgica, situada darrara mateix de la palanca del canvi, que actua com a un control de tracció. Treballa sobre frens i motor per proporcionar la màxima eficiència motriu en funció de si travessem zones enfangades, tolls d’aigua, camins arenosos o asfalt convencional. Funciona correctament però està estretament vinculada a la perícia del conductor, a l’encertada lectura del terreny i en com administrem la potència del cotxe. Una bona negociació amb el volant o l’aprofitament de les inèrcies i els canvis de pes poden esdevenir transcendents a l’hora de superar un mal pas amb un auto amb una alçada limitada, un morro més aviat prominent i uns recorreguts de suspensió que no superen els 230 mm. El Grip Control esdevé un bon aliat però mai resulta infalible per molt que el cotxe munti també pneumàtics mixtes M S de darrera generació (100 euros).

Sigui com sigui, en comportament, materials i tacte mecànic, el 2008 és un cotxe que sobresurt clarament de la mitjana. Li hem notat una certa fermesa en la geometria de suspensions i nous reglatges també pel què fa al guiatge. Guanya immediatesa en les ordres dictades des del volant, no altera la petjada i, a la pràctica, aconsegueix una estabilitat lineal similar a la d’un altre model amb més distància entre eixos. Al límit és més aviat subvirador i no està especialment dotat per enllaçar revolts pronunciats a molta velocitat però és un cotxe molt plaent en la conducció diària amb un tacte que s’agraeix en l’àmbit de l’oci en família. El bon treball realitzat en materia d’insonoritatzació i l’exquisida immediatesa en l’actuació del sistema stop & start d’aturada i arrencada automàtica del motor, hi contribueixen. També a l’hora d’afinar les mitjanes de consum.

A favor:

*Possibilitats d’oci amb el Grip Control
*Relació manual de sis marxes molt ben esglaonades
*Maleter un 25% superior al d’un 208
En contra:
*Motor complidor que es deixa notar a partir 1800 r.p.m
*Frenada segura i estable però només correcta en distàncies
*Espai per a les cames al seient poster

Fitxa Tècnica

Motor: davanter. 1560 c.c. 4 cilin. en línia. 115 CV Injecc. Directa Common rail amb turbo. Dièsel.
Tracció: davantera
Canvi: Manual 6 vel.
Frens: Discs/discs ABS.
Vel. Màx: 188 Km/h
Acceleració 0-100 Km/h: 10,4s.
Consum mitjà: 4,2 litres.
Preu: 21.200 euros.

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari

Comparteix