Per què diu prou Gerard Piqué?

El seu to antimadridista i posicionar-se a favor del referèndum d'independència l'han fet patir un infern amb Espanya

Piqué deixa la Roja. Ho farà després del Mundial de Rússia 2018. Els seus estirabots, els atacs al Madrid i la seva posició política (sempre s’ha mostrat favorable a la celebració d’un referèndum d’independència) han convertit al català en l’ase dels cops de l’afició de la selecció espanyola. Per molts és persona ‘non grata’ i li ho van deixar ben clar per primer cop a Lleó.

Tot va començar a Castella, després que Piqué dediqués el triplet a Kevin Roldán (“amb tu va començar tot”), fent referència a una festa d’aniversari de Cristiano Ronaldo, just després de perdre 4-0 amb l’Atlètic de Madrid, que va transcendir a l’esfera pública.

 

 

Els aficionats van esclatar contra ell per l’atac al Madrid però l’enemistat venia de lluny i per motius aliens al futbol. Mai perdonaran a Piqué que fos clar i que es posicionés a favor del referèndum d’autodeterminació. Hi ha dos fotogrames gravats a foc al cap d’alguns aficionats: la fotografia amb el seu fill Milan la Via Catalana i la imatge de Piqué clavant la senyera al cercle central de l’Estadi Olímpic de Berlín, després de conquerir el segon triplet de la història del Barça.

 

Gerard Piqué, a la Via Catalana. | @3gerardpique

Des d’aleshores els xiulets i insults han estat la banda sonora que ha acompanyat Piqué a les concentracions amb la selecció. El mateix jugador va haver de sortir en roda de premsa a calmar les aigües i a assegurar que no volia deixar la selecció: “Deixar la Roja és l’últim que faria. Hi jugo perquè crec que és el que toca”. 

 

Aquell mateix dia va confessar diferents anècdotes antimadridistes, per exemple, que havia celebrat el gol de Morata que deixava fora de la final de la Champions al Madrid o que el dia abans del 4-0 de l’Atlètic al Madrid, li havia desitjat a Casillas que li marquessin quatre gols.

 

No va servir de gaire aquesta declaració pública, ja que la ira i els retrets anar a més. Els moviments de Piqué s’han analitzat amb lupa, des de tuits incendiaris fins a gestos dins i fora del camp. Les càmeres de televisió el van enxampar animant els seus companys a celebrar la Supercopa d’Europa del 2015: “Que es fotin els de Madrid”. També el van criticar per enfrontar-se amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, els mateixos que van passar de puntetes per la cursa a l’estil ‘Fast&Furious’ de James pels carrers de Madrid fugint de la Policia Nacional.

 

La rivalitat entre Barça i Madrid li ha passat factura a Piqué en la seva relació amb l’afició de la Roja, tot i que el seu rendiment sobre el camp mai l’han pogut posar en dubte. Piqué sempre ha estat un puntal futbolístic de la selecció.

 

Ahir el central va dir prou, després d’una polèmica absurda: el van acusar de retallar una bandera d’Espanya (que no existia) de les mànigues de la samarreta. “Aquesta és una més”, va dir Gerard Piqué quan comunicava el seu adéu. Perquè és cert: a Piqué, alguns, li han fet la vida impossible. No el consideren un dels seus. I l’èxit aliè sovint és difícil d’assimilar, per molt benefici que hi treguis.

Més informació

Nou comentari