A l’interior, ajustaments i nivell d’acabats no admeten crítica. Tot és premium. Fins i tot el disseny i la moderna posada en escena. Els savis de la casa s’han esmerçat en l’aplicació de criteris estrictes d’ergonomia. El conjunt es veu armònic. La tradicional austeritat alemanya ha passat a la història. El què impera ara és el disseny avantguardista. El navegador apareix a través d’una acolorida pantalla tàctil de vuit polzades amb cartografia tridimensional. L’equip d’àudio proporciona una fidelitat increïble i el confort arriba a ser total si demanem l’opció del reglatge elèctric dels seients calefactables. En el mateix apartat d’innovació trobem l’Opel Eye, el sistema que s’encarrega d’encendre automàticament les llums o els eixuga-vidres; reconeix els senyals de trànsit o avisa el conductor d’un canvi de carril no programat. La pell entapissa seients i volant multifunció, tot i que a l’hora d’escollir tonalitats potser no acabaríem de posar-nos d’acord… Al panell de comandaments s’ha reduït la botoneria i sembla que tot queda més endreçat. Hi ha menys problemes per identificar la funció de cada commutador. La sorpresa aquí arriba de la mà del touch pad tàctil que també porta la resta de la gamma Insignia. Queda just a tocar de la palanca del canvi i permet escriure lletres i números amb el dit. Una demostració tecnològica que, a parer nostre, és poc efectiva quan circulem perquè demana massa atenció. L’equipament, a nivell del què s’espera d’un auto d’aquestes característiques, inclou climatitzador bizona, ordinador de viatge i sistema Intellilink, per connectar els smartphone’s. Al darrera hi ha prou espai per a les cames però l’altura fins al sostre pot comprometre una mica la possibilitat d’acomodar-hi persones altes donada la seva caiguda i, la plaça central, tampoc és rés de l’altre món perquè la banqueta puja uns centímetres. A canvi, això sí, el respatller duu una porteta al mig per accedir al maleter i poder col·locar objecte llargs.
L’1.4 Turbo de 140 CV que munta el nostre protagonista arriba associat a un canvi de marxes manual de sis velocitats amb sistema Start/Stop de parada i arrencada automàtica quan s’atura el vehicle. Segons les dades del fabricant emet 123 grams de CO2 per quilòmetre i homologa un consum de combustible mitjà de tan sols 5,2 litres als cent quilòmetres. Arriba als 100 km/h en poc més de 10 segons, aconsegueix una punta de 205 km/h i compleix amb l’estricta normativa anticontaminació Euro 6 però pesa 1.500 kg., detall que passa factura en el capítol de prestacions i inèrcies. Li costa pujar de voltes i als pocs quilòmetres ja es nota que tractem amb un motor força lineal que demana més aviat una conducció tranquil·la i un bon joc de canell amb el canvi. Les relacions estan ben esglaonades, amb una sisena clarament enfocada a l’alleujament en autopista. L’ofereixen a un preu base de 29.115 euros però aquesta taxa es dispara aviat per pocs extres que hi afegim.
A favor:
– Diseny global i qualitat dels acabats
– Equipament bàsic i de seguretat
– Maleter capaç
En contra:
– Preu d’algunes opcions
– Visibilitat posterior
– Mesures finals
Fitxa Tècnica:
Motor: Davanter transversal 1.956 c.c. Injecc direc. Turbo. Intercooler 164 CV gasolina.
Canvi: Manual 6 vel.
Tracció: davantera
Velocitat màxima: 205 Km/h.
Acceleració 0-100 km/h: 10,9 s.
Consum mitjà: 5,6 litres
PREU: 29.115 euros
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
