La tennista veneçolana, formada a Catalunya, Garbiñe Muguruza ha conquistat el seu primer Wimbledon, tercer ‘Gran slam’ de la temporada, en batre a la final la nord-americana Venus Williams (7-5, 6-0). Aconsegueix, d’aquesta manera, el segon gran campionat de la seva carrera després d’haver assolit Roland Garros l’any 2016.
Amb aquesta victòria, Muguruza, de 23 anys, ascendeix de la quinzena a la quarta posició del rànquing WTA i s’apropa al seu millor lloc històric, un segon assolit precisament després de guanyar Roland Garros el 2016 a una altra Williams, l’ex número u del món i sis vegades campiona de Wimbledon, Serena Williams, amb qui perdé el 2015 la seva primera final en el torneig londinenc per un doble 6-4.
Arribava a la final amb només un set cedit en tot el torneig -en vuitens davant l’alemanya Angelique Kerber- i no ha defraudat; la de Caracas ha exhibit el seu millor joc, recolzat per una gran seguretat, per fer embogir poc a poc a la nord-americana, que ha perdut l’ocasió de convertir-se en la campiona més veterana sobre l’herba londinenca.
Amb solvència, Muguruza es s’ha aferrat al seu servei i, fins i tot, ha salvat una bola que li ha permès guanyar confiança, després de patir un moment d’ansietat. Amb 4-5 i dues boles de set en contra, la tennista ha mantingut la calma per pujar el 5-5 al marcador i començar la remuntada. Així, en el següent joc, ha estat capaç de posar-se per primera vegada per davant en la segona de les pilotes de ‘break’, un avantatge que ja no desaprofitaria.
Després d’això, ha confirmat el trencament amb el seu servei per adjudicar-se la màniga en 52 minuts de joc. El cop ha enfonsat moralment la major de les Williams, observada atentament per la seva germana Serena des de les graderies de l’All England Club. Amb el trencament, Muguruza aplanat el seu camí, sense permetre que Venus guanyés cap dels seus serveis en els escassos 25 minuts que ha durat la màniga.
Davant una rival rendida, la guanyadora de Roland Garros 2016 ha posat la directa per convertir-se, en una hora i 18 minuts, en la segona esportista estatal en aixecar el trofeu britànic, després de Conchita Martínez, la seva entrenadora en aquest torneig i campiona del torneig britànic el 1994.
