El 19 de juliol del 2020, al Gran Premi d’Espanya a Jerez, Marc Márquez va patir una caiguda que va canviar el rumb de la seva carrera. El que semblava una lesió més es va convertir en un malson: el braç dret no responia i els metges el van haver d’operar fins a quatre vegades, amb complicacions que posaven en risc fins i tot la seva mobilitat quotidiana. Quan va intentar tornar a pilotar el 2021, va comprovar que el seu cos no era el mateix: dolors constants, pèrdua de força i aquella sensació estranya al braç que el feia dubtar a cada revolt. A això s’hi van afegir episodis de diplopia (doble visió) després de noves caigudes i la frustració d’una moto Honda que ja no li permetia ser competitiu. En més d’una ocasió va confessar que havia pensat en la retirada. Tot i això, l’orgull i l’esperit de superació el van empènyer a seguir, ja que en el fons hi havia una pregunta que no el deixava descansar: “Encara soc competitiu?”. Aquesta necessitat de respondre’s a si mateix el va portar a rebel·lar-se contra el dolor, a suportar sessions interminables de fisioteràpia i a començar de zero quan molts ja el donaven per acabat.
Va rebutjar 28 milions d’Honda per córrer gratis a Gresini i demostrar-se que encara era competitiu
El punt d’inflexió va arribar amb la decisió més dolorosa de la seva trajectòria: deixar Honda. Era la moto que li havia donat sis títols de MotoGP, l’equip on havia crescut i una autèntica família amb Santi Hernández i tot el box. Renunciar-hi li va trencar el cor, però la realitat era tossuda: Honda ja no li donava una moto guanyadora i ell no estava disposat a acomiadar-se del Mundial sense provar-se de nou. A més, la decisió comportava un cost econòmic enorme, ja que va deixar enrere un contracte multimilionari i va passar a córrer gairebé gratis amb Gresini. Ho va fer per orgull i per necessitat personal, assumint el risc que, si aquell any no era competitiu, la seva carrera quedaria finiquitada. Allà, al costat del seu germà Àlex i sota la confiança d’una estructura petita, però familiar, va recuperar sensacions, va tornar a guanyar i, sobretot, va demostrar-se que encara podia estar al cim. Aquella aposta valenta li va obrir les portes del Ducati Lenovo Team i va canviar definitivament el seu futur.
En el seu primer any amb la Ducati oficial, Márquez no només ha tornat a guanyar, sinó que ha arrasat. Ha superat el rècord històric de punts en una temporada, ha igualat les nou corones de Valentino Rossi i ha tornat a fer vibrar l’afició com en els seus millors temps. Però més enllà de les estadístiques, la seva és una història de resiliència. Va passar de la glòria absoluta a la desesperació de no saber si podria tornar a córrer, de veure’s trencat físicament i mentalment a tornar-se a aixecar. “El 2019 em sentia invencible i vaig aprendre que no ho era. Ara intento gaudir cada moment”, reconeix. Als seus 32 anys, diu que valora molt més cada victòria, conscient que res està garantit. El seu retorn és considerat ja un dels més grans de la història de l’esport, comparable als de Michael Jordan, Muhammad Ali, Tiger Woods o Federer, i el consolida com una llegenda viva del motociclisme i de l’esport en general. 2.184 dies després, Márquez ha tornat.
