Manté només el nom i les cinc portes de la generació anterior. L’Space Star reneix com l’au mitològica reduint mesures i afinant la lleugeresa. És fins i tot més petit que el Colt que va deixar de vendre’s el 2012. Fa 3,71 metres de llarg i es fabrica a Tailàndia. En tant que cotxe global, ha estat dissenyat amb la intenció d’acontentar a tothom a partir de criteris aerodinàmics que li proporcionen, això sí un coeficient Cx de només 0,27. Parlem d’un pes ploma homologat per a cinc ocupants que reserva un maleter de 235 litres i es comercialitza en quatre únics colors.

Animat per dos motors tricilíndrics de gasolina de baix consum i sense turbo, te per rivals naturals els coreans Hyundai i10 i Kia Picanto, el Toyota Aygo i el Nissan Micra també japonesos, el C1 i el Peugeot 108 del grup francès PSA i el trio Skoda Citigo, Seat Mii i Volkswagen up! dels europeus de VAG. No obstant això, els responsables de la casa confien a esgarrapar també alguna venda per preu dels clients que ara es miren models del segment B per sota dels quatre metres, com ara el Peugeot 208, el Fiesta de Ford o el Toyota Yaris.

A simple vista no es nota massa però el treball realitzat pels enginyers nipons en relació a l’aerodinàmica és més que meritori. El secret l’hem de buscar en la forma del para-xocs davanter, que incorporen entrades de refrigeració molt petites i en el carenat dels baixos en forma d’escut. La casa li ha muntat també pneumàtics de baixa resistència i ha esculpit una silueta descendent que acaba a la cua amb un discret aleró per sobre del vidre posterior . La feina ha estat reblada amb una bona dieta d’aprimament que li ha estalviat 120 kg respecte del Colt. L’optimització de l’estructura del xassís, el bloc i la caixa de canvis i una geometria de suspensió amb arquitectura McPherson al davant i barra de torsió, al darrera. han congelat la tara final en 845 kg. mentre que els llums frontals amb tecnologia LED permeten actualitzar-li la fisonomia.

Les dues versions disponibles, d’1.0 i l’1.2 c.c. generen 71 i 80 CV respectivament. Arriben sempre associades a un únic canvi de marxes manual de cinc velocitats. La versió més potent presenta una resposta més immediata, ideal per transitar en ciutat. Com passa també amb la versió d’accés, compta amb el sistema de parada i arrencada automàtica en les retencions. Tot plegat per aconseguir mitjanes homologades de l’ordre dels 4,6 litres en itineraris mixtes. El dièsel ni hi és ni se l’espera. Els esmentats tetracil·líndrics. copen la gamma abocant xifres d’acceleració i puntes gens menyspreables. De 0 a 100 km/h en 13,7 i 11,6 segons i 172 i 180 km/h, respectivament. Qualsevol de les dues mecàniques és elàstic i austera en els consums però, a parer nostra, massa sorollosa. El treball d’insonorització mereix una repesca!

L’interior del nou Space Star és senzill i funcional. No hi ha concessió a l’estridència o el disseny d’avantguarda. Els acabats són poc vistosos però la qualitat dels ajustaments sembla pensada per durar molts anys. Plàstics durs i resistents folren la totalitat de les zones visibles. En el pannell no hi ha floritures però l’ordre impera. Els comandaments estan ben ordenats i la instrumentació proporciona les dades que s’esperen. El conductor viatja lleugerament elevat. No és pas complicat trobar la posició ideal tot i que el volant només té regulació en alçada. Homologat per a cinc ocupants, l’espai interior del Space Star és molt bo en relació a les seves dimensions exteriors i més encara si el comparem amb el Colt, que era gairebé 20 centímetres més llarg. Les places del darrere són justetes per a tres ocupants però la central gaudeix d’un sòl pràcticament pla, que millora el confort de cames i peus. L’espai del maleter pot incrementar-se si optem per abatre els respatllers posteriors asimètricament (60/40). La banqueta del darrere compta amb dos ancoratges Isofix per a poder-hi instal·lar sengles cadiretes infantils.

A nosaltres ens ha impactat la seva generosa dotació de sèrie que inclou elements poc freqüents en el segment com el climatitzador, el bluetooth, el sistema d’obertura i arrencada sense clau, el control de velocitat creuer, llantes d’aliatge de 15 polzades, volant multifunció folrat en pell o els sensors d’automatisme pel sistema d’enllumenat i l’aixuga-vidres. El nou Space Star porta sis coixins de seguretat, control d’estabilitat i tracció i, fins i tot, sensor de pressió dels pneumàtics en l’acabat Challenge, el més bàsic a nivell mecànic. L’única opció és la pintura metal·litzada en color gris, que costa 300 euros.

Dimensions, lleugeresa i un radi de gir de només 4,60 metres el converteixen en un candidat idoni pels escenaris urbans. L’Space Star resulta molt pràctic en ciutat. 3 voltes i mitja de volant entre topalls fan que esdevingui un l’aliat perfecte per maniobrar amb senzillesa. El tacte d’aquest element –elèctric- podria esdevenir un xic més contundent i informar millor del què ens passa per sota les rodes però no presenta cap problema per a l’ús diari i segur que serà del gust dels conductors novells. La suspensió té un reglatge enfocat al confort que, malgrat tot, no aconsegueix emmascarar prou bé el gronxament de la carrosseria si se’ns passa pel cap de circular per itineraris cargolats, a un cert ritme. Som doncs davant d’una interessant opció dins del segment dels urbans atenent a la tarifa que exigeix, l’equipament que inclou i l’espai interior que proporciona.

A favor:
– Mesures i preu de sortida
– Eficiència i economia d’ús del motor tricilíndric
– Homologat per a cinc passatgers

En contra:
– Remorositat mecànica
– Estètica poc personal
– Absència de versió dièsel

FITXA TÈCNICA 

Motor: davanter. 3 cilindres. 999c.c Injecció Multipunt 71 CV gasolina
Tracció: davantera
Canvi: manual 5 vel.
Frens: Discs/tambor ABS
Tara: 875 Kg
Vel. màx: 171 Km/h
Accel.0 a 100 Km/h: 13,7 segons
Consum mitjà en cicle combinat: 4,2 litres

PREU: 10.850 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Més notícies

Nou comentari