El Mini contemporani va deixar de ser molt aviat un model més d’una gamma. En pocs anys s’ha consolidat com a marca completa. La setena versió de la seva oferta trepitja amb solidesa per volum i atrau mirades per la seva enèrgica silueta. El Paceman es nota dinàmic i robust. Creix en proporcions, presenta una configuració interior específica i acaba en una gran porta posterior. Fa servir la mateixa plataforma del Countryman (13 cm. més llarga que la del Mini convencional) i conserva, en part, el poderós frontal d’aquell. En el cas del nostre protagonista, però, els ulls se’ns n’aniran cap a les entrades d’aire, distribuïdes en tres estadis i redimensionades per poder refrigerar alternativament els diferents elements mecànics. A nosaltres ens ha cridat poderosament l’atenció les dues òptiques de l’extrem, Bixenó, amb marc cromat, la posició estratègica dels antiboires inferiors i la curvatura descendent de la silueta del cotxe que, amb l’ajut de la línia negre de cintura que voreja tota la carrosseria, contrasta millor les tonalitats del vehicle, li fa guanyar polivalència i li proporciona un agradable estil cupè. La posició dels elements a la cua, en posició horitzontal i el tamany del vidre l’empetiteixen i, alhora, comprometen més la visibilitat posterior a través del mirall central. La nomenclatura de la versió s’inscriu a la porta posterior en grans lletres i l’escapament adopta un acabat més vistós.

L’interior d’aquest nou Mini incideix en la sorpresa. Els tècnics de la casa hi ha col·locat només quatre seients individuals per definir el que la marca denomina “zona lounge” : un habitacle semiarquejat que, al darrera, permet enquibir-hi a dos adults de 1,80 metres amb les cames ben estirades, tot i perdre progressivament fins a 9 cm. en alçada. La contrapartida aquí passa factura al maleter que cubica 20 litres menys respecte del Countryman. En declara 330 d’oficials en configuració normal però sempre hi ha la possibilitat d’abatre els respatllers i suprimir passatge a canvi de triplicar l’espai a la zona de càrrega. Pel que fa a la resat no hi ha canvis substancials llevat dels comandaments pels vidres que ara reposen de manera convencional a les portes (ubicació que s’anirà estenent progressivament a la resta dels models de Mini).


Mini Paceman

En el capítol mecànic, el Paceman segueix el camí marcat per l’ X6. L’oferta prescindeix de les versions One d’accès. L’acabat sempre és l’alt de gamma, Cooper i Cooper S. Els puristes poden optar pel 1.6 de 122 CV Valvetronic o el 1.6 twinscroll de 184 CV. Els devoradors de quilòmetres també tenen mercat : el dièsel 1.6 de 112 CV o el Cooper SD de dos litres amb 143 CV. I encara en el llistat hi trobem la variant automàtica Cooper Diesel -també amb sis marxes- amb la mateixa potència però amb el motor de dos litres i sistema start-stop d’engegada i aturada automàtica en les retencions. Opcionalment, el client també podrà optar pel sistema de tracció total ALL4.

El MINI convencional ofereix un habitacle petit, poc pràctic si hem d’accedir a les places del darrera i amb un maleter més aviat testimonial. El Paceman conserva el look de tres portes d’aquest model de referència però proporciona un habitacle més generós i aprofitable, un confort superior i més reserva d’espai per a les maletes. Potser per això i pel fet que s’hi viatja un pèl més amunt, la firma britànica considera que el seu client potencial serà un home d’entre 35 i 50 anys de caràcter urbà i esperit modern i trencador. Però la meva filla, que només en té quinze, n’ha quedat ben enamorada…Aquesta versió deixa la carrosseria a 16 cm. del terra amb la qual cosa la seva estampa s’aproxima a l’estètica crossover que actualment s’imposa. Els aletins musculats, la forma dels fars i les seves pròpies mesures atrauen mirades. Parlem, doncs, d’un auto ràpid i agradable de dur amb un toc interessant d’esportivitat que s’incrementarà sensiblement si connectem el mode Sport que endureix la direcció i aviva la resposta del motor. La caixa de canvis automàtica és una autèntica delícia. No hi fa res el mode en la que la fem servir : sport, seqüencial o 100% automàtica. És una opció molt recomanable.

A favor:
– Motor potent
– Interior habitable i original
– Comportament i confort

En contra:
– Preu elevat i opcions cares
– Més disseny que funcionalitat
– Direcció directa però dura

Fitxa Tècnica

Motor: Davanter 1598 c.c 184 CV dièsel
Consum mitjà: 6,1 l/100 km
Emissions de CO2: 143 g/km
Velocitat màxima: 217 km/h
Acceleració 0-100 km/h: 7,5 s.
Tara: 1.380 kg

Preu: 33.093 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari