A aquestes alçades de la pel·lícula no podem pas negar que els Mini’s han aconseguit crear una autèntica aureola de personalitat al voltant de cadascún dels seus models. L’estampa global resulta inconfusible però totes les carrosseries presenten algun tret diferenciador. Amb un estil clarament enfocat a la clientela jove atreta pel disseny, amb acabats d’alta gamma i les mecàniques més prestacionals, el Paceman defensa un estadi poc freqüent en el mercat que a continuació intenterem perfilar.

El setè model de la gamma Mini torna a trencar motlles. Les seves prestacions en les variants límit de gamma, la possibilitat d’adquirir-lo amb la tracció total All4 i el seu propi caràcter, converteixen el Paceman en un dels models més llaminers i chic del moment. Especialment si el client és dels que no es conformen amb els urbans convencionals i té previst d’invertir un bon contingent en aquesta joguina de talla XL. El cotxe afegeix una nova variant de configuració de l’habitacle, munta una gran porta posterior i seients confortables però només per ados passatgers, al darrera.

Més llarg, estret i baix que el Countryman, el Paceman fa servir la mateixa plataforma (13 cm. més llarga que la del Mini convencional) i conserva, en part, el poderós frontal d’aquell, amb grans fars, engraellat hexagonal i el parabrisa dret i corb. Mirant-lo amb deteniment, els ulls se’ns n’aniran cap a les generoses entrades d’aire, distribuïdes en tres estadis i redimensionades per poder refrigerar els diferents elements mecànics. A nosaltres ens ha cridat poderosament l’atenció les dues òptiques de l’extrem, Bixenó, amb marc cromat, la posició estratègica dels antiboires inferiors i la corbatura descendent de la silueta del cotxe. Més subtil és la línia negre de cintura que boreja tota la carrosseria com si d’un cupè es tractés. La posició dels elements a la cua, en posició horitzontal i el tamany del vidre comprometen un pèl la visibilitat posterior a través del mirall central però la generositat dels retrovisors acaba per compensar aquesta llacuna. El logo ocupa una posició privilegiada a la part alta del capó, la nomenclatura de la versió també s’inscriu a la porta posterior en grans lletres i l’escapament, clarament visible, adopta un acabat més vistós.

El vidre del davant, que hereta la tradicional posició vertical del model original, se sustenta en dos pilars en negre brillant que contrasten amb el color del sostre blanc que duia la nostra unitat de premsa. L’interior d’aquesta versió s’organitza a partir de només quatre seients individuals. És el què la marca denomina “zona lounge”: un habitacle semiarquejat que, al darrera, permet enquevir-hi a dos passatgers de 1,80 metres amb les cames ben estirades. El sostre, solar de dos trams i amb vidre fumat, s’obre només parcialment i duu una persiana manual per protegir-nos del sol. Si ens hi fixem, veurem que aquest element perd progressivament fins a 9 cm. en alçada conforma avança cap a la cua però aquesta servitud estilística no ens passarà factura si no és que pretenem col·locar al darrere a dos jugadors de l’NBA. La contrapartida es nota al maleter, que cubica 20 litres menys que el Countryman. En declara 330 d’oficials en configuració normal però sempre hi ha la possibilitat d’abatre els respatllers per triplicar l’espai a la zona de càrrega. Pel que fa a la resat no hi ha canvis substancials llevat de la botoneria d’accionament dels vidres. que ara reposa a les portes, com a la majoria dels autos. La musculosa línia de la cintura i les impressionants llantes d’aliatge de 19 polzades calçades amb Pirelli P ZERO amb tecnologia antipunxades RUN FLAT accentuen encara més l’aspecte del vehicle. El sostre té un discret aleró integrat que sobresurt de la superfície del vidre.

En el capítol mecànic, el Paceman segueix el camí marcat per l’X6. L’oferta prescindeix de les versions d’accés. L’acabat sempre és l’alt de gamma: Cooper i Cooper S. Parlem, doncs, d’un auto ràpid i agradable de dur amb un toc interessant d’esportivitat que s’incrementarà sensiblement si connectem el mode Sport que endureix la direcció i aviva la resposta del motor. Els puristes poden optar pel 1.6 de 122 CV Valvetronic o el 1.6 twinscroll de 184 CV. Els devoradors de quilòmetres preferiran el dièsel 1.6 de 112 CV o el Cooper SD de dos litres amb 143 CV. I encara en el llistat hi trobem la variant automàtica Cooper Diesel -també amb sis marxes- amb la mateixa potència però amb el motor de dos litres i sistema start-stop. La casa també presenta en opció el sistema de tracció total ALL4. El consum que hem mesurat en condicions reals amb la versió dièsel més potent i sense preocupar-nos massa del pedal dret, ha quedat per sota dels 6 l/100 km. tot i l’alçada del cotxe, la seva desafavorida aerodinàmica i un pes no especialment contingut.

El Paceman conserva, doncs, el look de tres portes del model de referència però proporciona un habitacle més generós i aprofitable, un confort superior i més reserva d’espai per a les maletes. Els de màrqueting asseguren que va adreçat als homes d’entre 35 i 50 anys de caràcter urbà i esperit modern i trencador. Però en això de modes ningú és mai prou savi… Els fars bixenó, els entapissats de cuir, l’equip d’àudio amb navegació, la il·luminació d’ambient interior canviable o els automatismes de llums i eixugaparabrises son delicatessen’s sempre ben vingudes però queda clar que aquest és un model de caprici i car. Qui se’l quedi ho farà més per una qüestió passional que no pas de raó. Gairebé 40.000 euros per tenir-lo amb tots els ‘additius’ d’equipament possibles ens sembla una quantitat una mica excessiva per a una eina de la seva mida i aspiracions.

A favor:
Prestacions
Habitabilitat
Personalitat en el disseny

En contra:

Preu
Visibilitat posterior a través del vidre
Ubicat en un segment únic

FITXA TÈCNICA:
Motor: Davanter 1598 c.c 184 CV dièsel
Consum mitjà: 6,1 l/100 km
Emissions de CO2: 143 g/km
Velocitat màxima: 217 km/h
Acceleració 0-100 km/h: 7,5 s.
Tara : 1.380 kg

PREU:
33.093 EUROS

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari