Les formes modernes del Mini contemporani són sinònim d’èxit. Han estat molt ben acceptades i han ajudat a convertir el model en tot un referent. Però l’espai interior disponible en les versions convencionals esdevenien un dels seus punts febles. Amb el Clubman, la marca va voler reconduir la situació però l’èxit comercial de la versió va impulsar els estrategues a definir una nova proposta perquè el Mini deixés de ser alguna cosa més que un caprici.

La versió que ens ocupa conserva l’encant de la proposta original i li consagra el posicionament comercial. El Countryman no és pas un 4×4 a l’estil. Ni l’alçada del cotxe respecte del terra, ni el recorregut de suspensions o l’absència de reductora aconsellen aventures per itineraris complicats. Ni va calçat ni protegit als baixos per afrontar aquesta mena d’excursions! Estem més aviat davant d’un utilitari amb bona estampa i un grapat d’arguments de caràcter pràctic. Un producte similar a l’original Nissan Juke, al Toyota Urban Cruiser o a l’Skoda Yeti que, com ells, presenta una carrosseria eixamplada i es pot adquirir amb tracció al davant o total.

Car, gros i molt poc aerodinàmic, el Countryman conserva els trets exteriors que caracteritzen la fisonomia del Mini: generoses òptiques rodones al frontal; una boca inferior de ventilació negre amb tramat d’eixam d’abella; formes corbades en el capó, el sostre i la cua… i alguns afegits d’estètica SUV com ara el folrat de les taloneres o els passos de roda. Munta per primer cop quatre portes convencionals més la del maleter. Totes amb marc. Però tot i la imatge que, com la resta de la gamma es pot personalitzar amb un grapat de bandes adhesives, combinacions de pintura bicolor i fins a vuit dissenys de llandes, pràcticament tot és façana i encara que s’adquireixi la versió 4×4 el millor és no fer rès que no es faría amb un turisme convencional.

L’originalitat del Countyman s’encomana a un habitacle on hi ha espai suficient per a quatre adults (que seuen en una posició més elevada) que veuen millorada la seva accessibilitat. Els responsables de la marca han explorat tota mena de fórmules per enquibir rellotges indicadors, compartiments per als objectes de butxaca i comandaments retrofuturistes. Un autèntic aparador visual no massa ergonòmic que escampa commutadors pel sostre, el panell frontal, entre seients o al costat mateix de la palanca del canvi. Nosaltres pensem que tanta càrrega emocional pot arribar a esdevenir incompatible amb la funcionalitat i sentit pràctic que hauríem de demanar-li a un auto d’aquestes dimensions. La casa ofereix la possibilitat de configurar l’interior amb quatre seients, a fi efecte que els dos del darrera quedin independents i puguin abatre o desplaçar longitudinalment fins a 13 cm. per millorar la capacitat del maleter (amb 350 litres i sense roda de recanvi). Les bases, doncs, semblen estar posades i una llambregada fugissera al llistat d’equipament ens revela que l’equipament pot a arribar a esdevenir quasi infinit si no hi ha límit pressupostari. Controls de tracció i estabilitat, sistema d’ajut per a l’arrencada en pujada i start&stop per a optimitzar l’estalvi de combustible en retencions o trànsit urbà, calefacció pels seients, sostre panoràmic, fars de xenó amb feixa adaptatiu…

El Contryman que hem estat portant, amb l’acabat Cooper, duia el bloc de gasolina de quatre cilindres de 1600 c.c. Un propulsor d’injecció directa i 122 CV amb pocs baixos, que li costa de recuperar-se per culpa dels 300 quilos suplementaris que ha d’arrossegar aquesta versió i el fet de no tenir un coeficient aerodinàmic favorable. Ens ha agradat pel bram seductor que destil•la, per la immediatesa de guiatge que ofereix, per la relació del canvi i la situació de la palanca, molt a l’abast. La caixa és de sis marxes i els frens, generosos en tamany i resistència, permeten afrontar els revolts amb convicció matemàtica. El Mini Countryman es mostra tolerant amb les imprecisions quan fem de pilots ocasionals i resulta més confortable que la resta de models de la gamma.



Més notícies

Nou comentari