Fisonomia extravagant i silueta original pel que fou el cinquè integrant de la nissaga Mini. Les formes modernes de la versió Cupè no fan sinó consagrar la seva personalitat i convertir-lo en objecte de desig. Aquest cop, amb un embolcall biplaça de només 3,73 metres que conserva inalterable la postura de conducció, tres centímetres més a prop del terra. La carrosseria d’aquest cupè té –efectivament- molt poca superfície reservada al vidre, cosa que dificulta algunes maniobres d’incorporació i deixa limitada la visibilitat cap al darrere. Però explota encara més la seva simpàtica aparença a través de la generositat de les òptiques rodones, de la boca de ventilació frontal i d’una silueta molt ben perfilada. Al primer cop d’ull pot semblar un descapotable però a l’hora de la veritat l’únic element que podrem descobrir és un preciós aleró actiu que viatja arranat sempre a la carrosseria i que s’enlaira a partir dels 80 Km/h. La resta queda en mans d’alguns elements estètics que acaben d’arrodonir el producte com ara les bandes adhesives longitudinals del cotxe, la pintura bicolor del sostre i els diferents dissenys de llandes disponibles.
L’eina que avui analitzem, però, mereix una anàlisi més detallada. Per començar advertirem que l’impacte exterior l’haurem de considerar només com la targeta de presentació perquè l’originalitat s’encomana a un habitacle exclusiu on hi ha l’espai suficient per garantir el confort del conductor i d’un únic acompanyant. Oblidem-nos de convidar ningú més a participar del fruïment dinàmic! Els responsables de la marca han explorat tota mena de fórmules per enquibir rellotges indicadors, compartiments per als objectes de butxaca, comandaments retrofuturistes i botoneria. En trobarem al sostre, al panell frontal, entre seients o al costat mateix de la palanca del canvi. Un autèntic aparador visual que, segons com, pot arribar a comprometre el sentit pràctic i la funcionalitat. El velocímetre quasi multiplica l’esfera. Inclou la pantalla multifunció. L’equipament és tan complet com la reserva d’espai al maleter. Els 350 litres anunciats són mesures d’utilitari complet però hem d’advertir que en el cas que ens ocupa la porta que tapa el compartiment i alguns elements estètics poden arribar a complicar-nos la vida.
Sota el capó és on hi ha la gallina dels ous d’or. El rendiment mecànic i el fruïment davant del volant són els que acaben decantant la balança. A partir d’una base del Mini ja bona, el fabricant s’ha esmerçat en reforçar geometries de suspensió i posada a punt afavorint la prestació dinàmica. Pneumàtics de fins a 17 polzades de perfil baix, autoblocant electrònic i esmorteïdors més enèrgics ens donen la benvinguda. La unitat John Cooper Works testada es situa en el llindar més alt de la gamma. En versió dièsel (SD) munta el bloc d’alumini de 1.995 c.c. turboalimentat i amb sistema d’injecció per conducte comú que proporciona un rendimient/eficiència difícilment igualable, ja que declara 143 CV de potència i lliura 305 Nm de parell-motor. Malgrat les xifres, homologa un consum mitjà de 4,3 litres cada 100 quilòmetres, que en realitat no arriben als 6 l/100Km per molt rendiment que demanem. El giny s’associa a un canvi manual de sis relacions o bé a un d’automàtic amb les mateixes relacions (opcional per 2.717 euros). L’eina destil·la un bram seductor, duu una direcció hiper-directa i –en el cas de caixa manual com la nostra, presenta un esglaonament de marxes al llindar de la perfecció, amb la palanca molt a l’abast.
El Mini Cupé que avui ens ocupa no decebrà ningú. El seu engalonament extern permetrà localitzar-lo amb una simple llambregada en qualsevol aparcament. I, sobre l’asfalt, aquest biplaça es mostrarà francament resolutiu. D’una eficàcia contundent en qualsevol escenari quan el paviment és llis i sec. Amb convicció matemàtica per afrontar els itineraris més virats de muntanya i amb tolerància suficient davant les imprecisions que tots tenim quan exercim de pilots ocasionals. Frena amb la mateixa energía que empeny, sense defallir però disposa d’una direcció tan directa que pot arribar a reclamar més exigència de guiatge quan el ferm és irregular i ens proposem lluitar contra el crono. En aquest escenari, les reaccions passen a ser molt vives i el tren posterior pot arribar a perdre la compostura. I no és fins aquest moment en què apareixen el sistema intel·ligent de regulació de frenada en els revolts i els controls de tracció i estabilitat. Tot un detall que agrairan els puristes empedreïts.
A favor:
Motor geniüt però estalviador.
Disseny i estil inconfusible.
Xassís i suspensions radicals.
En contra:
Conducció exigent al límit.
Preu diferenciador.
Visió posterior.
Fitxa tècnica:
Motor: Davanter. 4 cil. en línia. 1.995c.c Injecc. direc. Turbo 143 CV gasòil
Tracció: Davantera Canvi: Manual 6 vel. Frens : Discs/discs Consum mitjà: 4,3 litres.
PREU: 27.050 euros
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
