L’Audiència de Barcelona ha condemnat Lionel Messi i el seu pare a 21 mesos de presó per un frau fiscal de 4,1 milions d’euros, corresponent a la declaració d’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009.
A Messi i al seu pare se’ls va jutjar per la creació d’una trama empresarial radicada a l’Uruguai, el Regne Unit i Suïssa, a través de la qual el jugador blaugrana es va estalviar el pagament dels impostos a l’Agència Tributària espanyola pels seus ingressos publicitaris. Uns impostos que, abans que la inspecció passés a la via penal, Leo Messi ja va pagar a Hisenda.
Tant els exassessors fiscals, acomiadats el 2014 per la família Messi, com el mateix pare del futbolista, van exculpar el davanter del Barça, que va confirmar davant el jutge el seu desconeixement del muntatge empresarial i del moviment de diners vinculats als seus drets d’imatge. “Em dedico a jugar a futbol, confio en el meu pare i en els advocats. No tenia ni idea de res, mai m’hi vaig interessar”, va expressar Messi.
Després de tres dies de judici, en el qual van declarar els exassessors fiscals del jugador -els germans Juárez-, els pèrits d’Hisenda que van investigar els contractes signats pel blaugrana, diversos treballadors del bufet Juárez-Veciana, l’exagent Josep Maria Minguella i els mateixos acusats, el jutge Jesús Navarro ha condemnat, aquest dimecres, el jugador i el seu pare a 21 mesos de presó i a pagar una multa de 3,5 milions d’euros.
Segons indica la sentència, “es considera dolós , per dol eventual, el comportament de Lionel Messi i, per tant, se’l considera autor del delicte de l’article 305 C.P. pel qual ve acusat”.
El jutge Navarro considera que Messi havia de conèixer els fets i que el seu desconeixement verbalitzat al judici no l’exonera de la culpabilitat, de la mateixa manera que indiquen diverses sentències entre el 10 de març del 2006 i el 10 de novembre del 2006: “la persona que no vol conèixer voluntàriament l’origen dels efectes sobre els que actua, pot afirmar-se que coneix aquest origen delictiu, doncs amb el seu acte de negar les fonts de coneixement, es representa la possibiltitat de la il·legalitat de la seva actuació, i decideix seguir actuant. […] Existeix en deute de conèixer, que impedeix tancar els ulls davant circumstàncies sospitoses.”
