Imparable, incomparable, impagable, inigualable. Messi és el millor sistema futbolístic existent. Intentar formar un equip perquè es senti còmode i abandonar-se a la sort de l’argentí és una de les millors decisions que pot prendre un entrenador.
Així ho va fer ahir Luis Enrique, intentant atacar els espais a l’esquena de la defensa del City a través del trident, i el resultat va ser positiu. Les estadístiques sovint no fan justícia, tampoc al rei dels rècords, Leo Messi, que ahir va doblar el rècord golejador de César que va assolir fa quatre anys.
Ahir Messi va tenir un 75% d’efectivitat, tres gols en quatre rematades. No va xutar 20 vegades contra Bravo i Caballero. Tampoc va tenir un registre d’encert a les passades destacat. Però l’aficionat del Camp Nou va marxar a casa amb les mans al cap, rendint-se de nou a la magnitud del millor de tots els temps.
Però cal rendir-se a l’evidència: Messi és el segon jugador de la història en aconseguir dos hat-trick consecutius a la Champions, després de Luiz Adriano. Déu gols a les darreres vuit aparicions a la màxima competició continental.
L’argentí exerceix de bon patriota destrossant els equips anglesos: ha marcat més gols a la Champions contra equips de les illes britàniques que contra tots els equips de qualsevol altre país. L’argentí es creix contra els inventors del futbol i contra Guardiola, el seu mestre, a qui ja va aniquilar l’any 2015 en 5 minuts.
Messi sempre apareix als moments claus. Menja a la taula dels escollits. El Barça ha perdut la possessió però Guardiola ha perdut de nou la guerra contra Messi, decisiu en un altre gran partit, un gran aparador, en plena cursa per la pilota d’or. Qui s’atreveix ja a comparar-lo amb Cristiano Ronaldo? “Messi està a un altre nivell”, defensen els tòtems del futbol mundial, elevant a l’Olimp la figura del futbolista argentí, en ascensió permanent. Messi no ent.en de regles, de sistemes ni de jerarquies. Messi és el futbol en la seva màxima expressió.
