Al llarg dels més de 116 anys d’història de la USAP, els de Perpinyà atresoren set campionats de França a les seves vitrines. Repassant l’extens palmarès de l’entitat, el que ahir estava en joc es podria considerar una fita menor. Una consideració sens dubte errònia. El retorn a l’elit després de quatre temporades a l’ostracisme de la Pro D2 s’ha celebrat com un títol més.
Els catalans -sobrenom amb què es coneix l’entitat- van viure ahir una jornada inesborrable. Corria l’abril del 2014 quan l’USAP s’enfrontava al Toló a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Era la tercera visita dels nord-catalans a Barcelona. Tres anys abans, Montjuïc havia vist com els sang et or s’imposaven al Toló als quarts de final de la Champions. Ple absolut. 55.000 aficionats vinguts d’arreu de Catalunya gaudien de valent amb el seu equip. Però a la primavera del 2014, la situació era ben distinta. L’equip lluitava per evitar el descens, i la derrota enfront dels de Provença, va ser pràcticament definitiva. La imatge a les graderies no va tenir res a veure. Un terç d’entrada i una afició capcota que veia com per primera vegada el seu equip queia inevitablement a l’infern de la Pro D2.
La senyera, l’estaca i la catalanitat
La USAP és “Més que un Club” pels catalans del nord. L’estat francès és centralista de mena, i tendeix a l’homogeneïtzació. Els rossellonencs han vist en els darrers anys com se’ls ha imposat l’etiqueta d’occitans. El sistema de regions impulsat pel govern d’Hollande va reduir de 22 a 13 les regions del país, forçant la fusió de les regions del Languedoc-Rousillon i de Midi-Pyrenees sota el nom d’Occitània.
Sota els colors de la senyera, l’afició del Rosselló té l’oportunitat d’expressar a la resta del país el seu sentiment de pertinència. Abans dels partits, l’estaca de Lluís Llach és entonada pel públic de l’Aimé Giral, mentre les senyeres i les estelades onegen a les graderies. Al terreny de joc, un burro català amb la samarreta arlequinada de la USAP corre alegrement per la gespa. És el cap de burro, la mascota de l’equip. L’afició empeny des del xiulet inicial. És molt sorollosa i no para d’animar, especialment la gent de La Bronca, fent gala del seu lema: “sempre dia de festa”. Amb tot, arriba el primer assaig. La feina d’Enzo Forletta a la melé, ha donat els seus fruits. De petit, l’Enzo va estudiar a una Bressola. Les Bressoles són centres associatius de la Catalunya Nord que defensen una escola catalana, immersiva i associativa, apostant per la recuperació lingüística del català i de la cultura catalana. Per la megafonia de l’estadi se celebra l’assaig i s’informa de l’anotador. Primer en francès, seguidament en català. L’eufòrica afició catalana comença a entonar la primera estrofa de la cançó “Els hi fotrem”, de Jordi Barre. “Els hi fotrem, els hi fotrem una fart de jacos”. Tota una declaració d’intencions.
Arrivée des joueurs à Ernest Wallon, c’est le feu pic.twitter.com/PUMdgZSlcl
— Penya Trabucayres (@ElsTrabucayres) 6 de maig de 2018
La victòria es queda a casa. Perpinyà és un dels camps més durs i difícils de visitar per qualsevol rival. Ahir però, no va caldre jugar a l’Aimé Giral. Mig Perpinyà era a Tolosa per acompanyar l’equip en una jornada històrica. La festa a la ciutat tindrà lloc demà. El Castillet serà el punt de trobada on l’equip oferirà el títol a l’afició. El rugbi català torna a l’elit mundial.
