Més migcampisme que trident

Reapareix el Barça més acadèmic en una nit poc lluïda de Messi, lesionat, Neymar i Suárez

Un desgraciat error en cadena, acabat amb una relliscada de Mascherano, excel·lent, en l’única acció que ha fallat, ha propiciat l’empat de l’Atlètic de Madrid i ha tirat per terra la versió més migcampista d’un Barça notable. En una nit poc lluïda del trident, amb Messi lesionat a la represa, Neymar desenfocat davant Juanfran i Suárez engolit entre els centrals, ha reaparegut el conjunt blaugrana més acadèmic, en el millor sentit de la paraula, solvent i amb intenció, força profund des dels laterals i els passadissos interns, però sense el verí habitual de la seva famosa davantera.

Si contra el Leganés va ser un festival de transicions ràpides i contraatacs, en un recital de la MSN, aquesta nit l’equip de Luis Enrique ha jugat amb paciència i elaboració, molt ben posicionat, sobretot a la primera part, amb els paràmetres que l’havien distingit quan el trident atacant no era tan determinant, quan Messi no tenia a Neymar ni Suárez i sí a un Xavi en plenitud. Ha estat el Barça més migcampista des de fa temps i, de fet, el gol local, l’1-0, ha estat una connexió entre els dos interiors, amb la centrada d’Iniesta –el millor juntament amb Piqué- i l’arribada de Rakitic des de la segona línia.

 

A aquest joc hi ha contribuït decisivament la pressió blaugrana després de pèrdua, com li agrada dir al tècnic asturià, i l’anticipació de Piqué i Mascherano davant la perillosa davantera atlètica. A la primera part, tot i gaudir d’una ocasió, els matalassers a penes han trenat quatre passades seguides. Davant d’això, el conjunt de Simeone ha activat el seu pla de tota la vida, tancat gairebé a la seva àrea, amb nou i deu jugadors per darrera la pilota. En això són bons, però el risc de defensar tan a prop de la porteria és alt i ho han acabat pagant. Així que el Barça ha enfilat el descans sabedor que estava fent les coses molt bé i que per poc que el trident s’endollés la victòria es consolidaria.

Però el segon temps ha començat torçat per unes molèsties de Busquets, rellevat per André Gomes al minut 50, i posteriorment de Messi, amb un trencament muscular i substituït per Arda. L’argentí ha estat ben controlat pels visitants, especialment evitant que li subministressin joc pel centre. El cas és que era el minut 60 i al mateix moment l’Atlètic ha fet entrar Correa i Torres. La primera pilota que han tocat, en un descuit barcelonista amb certa mala sort, ha acabat a la xarxa de Ter Stegen. Naixia un altre matx, ingrat pels mèrits que havia fet el Barça, però ben del gust de Simeone, un artista sobrevivint. El bloc català ho ha intentat, amb Iniesta al capdavant, i Piqué rematant, perquè avui no era el dia del trident, que no s’ha amagat però no ha desequilibrat. Oportunitat perduda per retallar els 3 punts  d’avantatge del lideratge del Madrid.

Nou comentari