La desfilada històrica dels tres anells consecutius dels Kansas City Chiefs s’ha hagut de cancel·lar sense data prevista de celebració. Els Philadelphia Eagles s’han coronat campions de la Super Bowl LIX, la segona de la seva història, després de passar per sobre el defensor del títol i congelar completament el seu quarterback estrella, Patrick Mahomes, i el conjunt del seu atac, fins ara imparable. L’equip de Pensilvània ha confiat en el talent de les seves línies de bloqueig -l’ofensiva per protegir les incessants curses del corredor Saquon Barkley i el mariscal Jalen Hurts, la defensiva per assetjar Mahomes com mai ho havien fet en la seva carrera- per frenar la maquinària ideada per l’entrenador Andy Reid. El resultat final de 40 a 22 enganya: els Eagles han tret el peu de l’accelerador després d’imposar-se en els tres primers quarts amb un inapel·lable 34-0, amb punts tant de l’atac com de la defensa; i bona part de les petites victòries dels de Missouri han arribat ja amb el partit sentenciat.
La pressió ha estat la clau per entendre com l’arma ofensiva més potent que la NFL ha vist en la darrera mitja dècada i escaig ha fet el pitjor partit de la seva vida a l’escenari més gran. Segons el portal estatunidenc Pro Football Focus, Mahomes ha jugat sota l’amenaça directa de la defensa el 53,3% de les jugades del partit. Es tracta del segon grau d’assetjament més elevat en una Super Bowl en els darrers 8 anys, superat només, per cert, per l’altra gran final que han perdut els vermells: la Super Bowl LV, en què els Tampa Bay Buccaneers del ja semiretirat Tom Brady van penetrar les comportes de protecció dels Chiefs un 59,6% de les jugades. Amb tot, Mahomes no ha pogut jugar còmode, i s’ha vist clar en els primers tres quarts del partit. El quarterback ha llançat dues costoses intercepcions; una d’elles, la més flagrant, ha acabat en touchdown defensiu per als Eagles, anotat pel raconer Cooper DeJean. L’estrella de Kansas City semblava veure fantasmes, i amb raó: els defensors frontals de Philadelphia l’han arribat a colpejar sis vegades, la xifra més elevada de la seva carrera; i han deixat en evidència una línia ofensiva espletada.
Tampoc l’han ajudat els seus receptors, que han fet bones les preocupacions dels principals analistes per la flagrant falta de talent en atac que patien els campions. La seva parella de ball preferida, Travis Kelce, ha completat -com Mahomes- una de les pitjors actuacions de la seva carrera, amb només quatre passades atrapades per a unes minses 39 iardes. El veterà ha fonamentat el seu llegat de forma agredolça: amb les xifres a la mà, ha superat el mític Jerry Rice amb 35 recepcions en la Super Bowl, el màxim de la història del gran partit.
La imatge que es quedarà gravada al cap dels fans de Kansas City, però, serà la passada -completament lliure i perfectament executada pel quarterback- que ha deixat caure el veterà DeAndre Hopkins. Després de dues jugades reeixides, els vermells -ja enrere al marcador amb un parcial de 23-0- buscaven refer-se i fonamentar la remuntada al final de la primera part. La passada del mariscal els hauria posat en una posició ideal, a només 40 iardes de la línia de gol, i hauria deixat el partit en una situació abastable de cara a la segona meitat. En un tercer down clau, però, Hopkins ha deixat caure una pilota franca i ha aturat definitivament els avenços dels seus, que no s’han tornat a trobar en la resta del partit.
Mèrit per als Eagles
El partit, però, no ha estat ni de bon tros decidit pel demèrit dels defensors del títol. La defensa dels Eagles ha estat imparable, i el mateix DeJean ha completat un dels partits més nets de la seva encara jove carrera: al touchdown defensiu s’han d’afegir tres aturades exitoses i només 64 iardes permeses als seus homes, la majoria en els darrers minuts, ja sense incentius. L’MVP de la final, però, ha estat el quarterback de Philadelphia, Jalen Hurts, que ha aprofitat el ritme que ja acumulava durant la posttemporada per firmar un dels seus millors partits com a professional, amb 221 iardes en passada i 72 iardes en carrera, a més de dos touchdowns. En les mans del seu capità, els entrenadors Nick Sirianni i Kellen Moore han posat, a més, jugades d’especial dificultat que ha completat amb total solvència: Hurts ha tancat el partit amb 137 iardes en passades explosives -les més llargues-, amb un parcial de cinc completades de set intentades, i una anotació en mans del seu receptor estrella AJ Brown.
