No surten d’una olla bullint, que en cauen en una altra. El cas Neymar, tot i haver-se tancat fa una setmana, continua cuejant tan dins, com fora del Barça. Dimarts, el grup Seguiment FCB va presentar una denúncia a la Comissió de Disciplina per la qual demanava sancions per al soci Jordi Cases -primer querellant del cas Neymar- i els presidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell. Aquest dimecres, un altre ens ha complert la seva promesa: Manifest Blaugrana ha tirat endavant una denúncia, també a la Comissió de Disciplina del club, per tal que els estatuts de l’entitat caiguin amb força sobre l’expresident Sandro Rosell i l’expresident econòmic Javier Faus.
L’associació, en nom de 213 socis que van signar la petició, ha presentat aquest dimecres al matí un escrit de 12 pàgines en el qual exposa els fets succeïts, en ordre cronològic, des que Rosell, Bartomeu i Faus signessin el primer contracte amb Neymar Jr l’any 2011, dos anys abans de la seva incorporació a l’equip blaugrana, i fins l’aprovació i signatura del pacte amb la Fiscalia, en el qual el Barça admet haver comès dos delictes fiscals i on s’acorda l’exoneració dels presidents.
En declaracions a El Món, el president de l’associació, Marc Duch, argumenta la presentació de la denúncia contra Rosell i Faus “com a signants dels documents, tal com queda acreditat en el pacte, a través dels quals es contractava a Neymar d’una manera fraudulenta, amb voluntat d’ocultació d’informació i amb voluntat de defraudar. Com a signants i promotors, són els causants de la sanció al club”.
“Ens basem en el pacte”, reitera Duch, “on s’especifica que ho van signar Faus i Rosell i on queda clar que ho van fer amb voluntat de defraudar Hisenda. Tot això provoca la sanció al club i el desprestigi de l’entitat, fet que hauria de comportar l’expulsió de la condició de soci”.
Els estatuts del Barça així ho contemplen. L’article 74 especifica que es consideren sancions molt greus “la realització de conductes que comportin la imposició al Club de sanció executiva, bé sigui econòmica o de qualsevol altra mena”, “qualsevol acció o omissió del soci contrària a la llei, als Estatuts, als acords de l’Assemblea General o de la Junta Directiva; quan hi concorri engany o mala fe”, “qualsevol acció o omissió del soci contrària a la llei, als Estatuts, als acords de l’Assemblea General o de la Junta Directiva, que tingui gran transcendència pública; entenent-se que concorre aquesta transcendència quan l’acció tingui difusió en els mitjans de comunicació, excedeixi de l’àmbit estrictament associatiu i arribi al coneixement general” i “qualsevol acció o omissió del soci contrària a la llei, als Estatuts, als acords de l’Assemblea General o de la Junta Directiva, que causi perjudicis materials o morals de consideració al Club, a altres socis, jugadors, tècnics o empleats del Club”.
En l’article posterior, el de sancions (75è), es determina que una infracció molt greu pot comportar “la prohibició d’accedir al Camp Nou o a altres instal·lacions del Club per un període d’un any i un dia a dos anys”, “la suspensió de la condició de soci de quatre mesos i un dia a dos anys” o “la pèrdua de la condició de soci”, mesura demanda per l’associació.
En l’escrit, Manifest Blaugrana demana a la Comissió de Disciplina “que obri expedient sancionador pels fets, persones i vulneracions de les Lleis, Estatuts del FC Barcelona i del seu Codi Ètic tal com exposem”. Segons explica l’associació, “l’exercici de la potestat disciplinària per les presumptes infraccions de l’actual President, Sr. Bartomeu Floreta, no correspon a la Comissió de Disciplina d’acord amb l’article 70 c) dels Estatuts del FCB”. És a dir, Manifest Blaugrana no denuncia Bartomeu perquè els estatuts del club blaugrana impedeixen que la Comissió de Disciplina resolgui cap infracció “on el presumpte infractor sigui membre de la Junta Directiva o de qualsevol comissió que tingui rang estatutari”.
El club viu una etapa convulsa, plena d’incerteses institucionals i marcada pels èxits del primer equip de futbol, que permeten a la junta directiva caminar sense entrebancs polítics en direcció el 2021, any en el qual finalitzarà el segon mandat de Josep Maria Bartomeu i es buscarà el seu successor.
