Jordi Majó es va presentar per segona vegada a les eleccions per a la presidència del FC Barcelona. Després d’un gran èxit l’any 2003, l’empresari mataroní va decidir tornar a provar sort i reunir una sèrie de professionals per muntar una nova candidatura. Als seus 66 anys, però, Majó no va aconseguir les signatures necessàries per passar el tall de precandidat a candidat, i va haver d’abandonar abans d’hora.
Ara, vuit mesos després de les eleccions, Jordi Majó valora per El Món la seva última aventura barcelonista i l’actual gestió del president Josep Maria Bartomeu.
Com es va sentir no podent presentar les signatures necessàries per ser candidat a la presidència del Barça?
Em vaig sentir culpable de tot, perquè ho vam fer fatal. No vaig escollir les persones adequades. Tenia l’experiència del 2003, que va anar molt bé, però aquest cop ens vam equivocar amb la gent que anava amb nosaltres. Nosaltres havíem de treure les signatures com fos, sense tenir problemes. Tot i que també hi van influir altres elements, com el mercat negre de signatures. Però tot això no ha de servir d’excusa. Malgrat tot, les havíem d’haver aconseguit. Acceptem els errors comesos i s’ha acabat. Em sap molt greu per la gent vàlida que anava amb mi.
A mi em van proposar comprar-ne. Vaig arribar a la conclusió que, degut a la crisi, hi ha més gent que cedeix l’abonament per mantenir-lo. Això del Seient Lliure, fa deu anys era diferent. Sempre hi ha hagut gent que s’ha dedicat a acaparar carnets i a llogar abonaments, però eren quatre gats. Ara n’hi havia la tira. Els que ja ho feien fa deu anys, els conec, perquè tard o d’hora s’acosten, però aquest cop n’hi havia molts. Espectacular la de gent que trucava per oferir carnets de soci. Hi ha els que ho feien net, els que el soci signava, i els que ho feien brut, els que trucaven i deien que tenien 50 carnets i que falsificarien la signatura. Si ho haguéssim fet, les haguéssim tret, segur.
Sap com va la investigació?
No sé com està el punt. Va esclatar, però no sé com ha acabat. Deien que tenien sospites, però si al final no han arribat enlloc deu ser que no hi ha proves. Ara, si esclatés quelcom no em sorprendria gens, perquè jo he estat dins i sé el que va passar. També s’ha de dir que tothom va anar molt escanyat de signatures, excepte Bartomeu. Tothom, inclòs Laporta. I n’hi va haver alguns que dos dies abans no les tenien, i de llarg! No dic que hagin fet res brut, però la gent anava molt apurada.
Expliqui’ns com anava el procés d’oferta de signatures.
Et feien una trucada, mai era presencial, i t’oferien una quantitat de signatures per un preu. Entre 15 i 25 euros, depenent del moment i de quantes hores faltessin pel tancament. Tot era anònim i ningú donava la cara. Les meves instruccions eren radicals: qualsevol persona que truqués, penjada automàtica. Ens havíem d’apartar d’aquesta pràctica.
Algun nom dels que va treure en campanya el va perjudicar?
Parles de Laudrup. Pot ser, però no ho sé. Amb el tema Laudrup, hi ha molta gent que em va dir “fantàstic, cap problema”, perquè és un bon professional, però d’altra que em va dir que no el volien ni en pintura. Tu pots fer dos tipus de campanya: una d’absolutament populista, que després no compleixes res, o una altra d’arriscada, essent honest i dient les veritats. Jo no crec que aquest fos el motiu per no obtenir signatures. Insisteixo en què va ser culpa nostra, ens vam organitzar malament. Ens vam pensar, fins i tot, que seria fàcil per nosaltres. I no es pot anar així per la vida.
Un cop fora de circulació, va desconnectar o va seguir la campanya?
Vaig intentar desconnectar el màxim possible. Vaig considerar que tot s’havia acabat i que, per tant, no es podia fer oposició. Fins i tot he tingut contactes amb Bartomeu per temes socials, que hem tractat bé. El president va guanyar democràticament, gairebé amb majoria absoluta, i se l’ha de deixar treballar. Es pot estar d’acord o en desacord amb com està duent el club, i se’l pot criticar, però se l’ha de deixar fer.
Quina opinió en té de l’Espai Barça i del deute acumulat de 328 milions d’euros?
D’entrada, t’haig de dir que vaig votar ‘no’ al referèndum. No perquè anés en contra de la directiva, sinó perquè vaig considerar que era un projecte faraònic, amb massa diners i que no sabíem què passaria al cap de vuit anys. Era molt aventurat. El Palau és necessari, no hi ha dubte, però l’estadi es pot fer de moltes maneres. Necessita una neteja de cara, però no una gran obra. Fins i tot, vaig considerar que el resultat del referèndum no havia estat prou democràtic. El percentatge dels que van votar sobre la massa social va ser baixíssim. I no es pot comptar els que no voten com un sí. No es pot dir que s’ha guanyat un referèndum amb l’aprovació del 20% de la massa social. Si no van ser capaços de motivar a la gent, no s’havia de tirar endavant. Però un cop oberta la veda, s’han de quadrar bé els números i no equivocar-se. Estem al límit de l’endeutament, tal i com indiquen els estatuts, i s’han de mirar les coses vint-i-cinc vegades. Ara no es pot fer l’Espai Barça, a menys que venguis un jugador, un fet que seria inadmissible. Fa falta un bon pla de negoci, que ens l’ensenyin. Part dels calers han de sortir dels patrocinis i això no està assegurat. El club faria molt bé comptant amb les persones que han estat involucrats en processos electorals, per consensuar-ho bé i conjuntament. Aquí no parlem de fitxar un central, sinó d’una obra importantíssima que queda per cent o dos-cents anys.
D’aquests vuit mesos de nou mandat, què li està agradant?
M’agrada que, en certa manera, la junta directiva i el president passen desapercebuts. No han creat massa polèmiques, tot i tenir encara el cas Neymar obert. Des que surten, el juliol, es manté la filosofia de l’aspecte esportiu al primer equip -una altra cosa és el futbol base-, i mentre això funcioni la gent estarà contenta.
I què li ha desagradat?
Com que no són temes tan greus, no val la pena fer-ne escarni. Hi ha moltes més coses que han fet bé, que no pas les que han fet malament. Deixem-los treballar. Podríem parlar del tema Qatar, que possiblement no ho han treballat de la millor manera possible. Han pagat un preu per la campanya, per les empreses certes i falses que van aparèixer, i no els ha ajudat. El món de l’Orient Mitjà el conec molt bé, per feina, i conec la seva cultura. Crec que no s’ha portat bé.
Creu que s’està complint el programa electoral de Bartomeu?
Hi ha de tot, coses que s’han fet i coses que no. Per exemple, van dir-me que agafarien la proposta de fer votacions electrònicament, que vaig presentar en campanya, i encara és hora que em truquin. S’ho hauran repensat. Em consta que una de les primeres accions que han pres és treballar en un tema d’organització interna. Bartomeu ha estat molt ocupat amb això. Em preocupa una cosa, que no vol dir que la critiqui: s’ha incrementat molt la plantilla d’alts executius. Les coses no van millor quanta més gent fitxes, sinó per la competència de la gent que fitxes. S’ha de veure com funcionen.
Vostè va dir que no es tornaria a presentar d’aquí sis anys. Però si hi haguessin eleccions anticipades, es tornaria a presentar?
No, crec que m’ha passat l’arròs. Aquest any en faré 66. Quan em vaig presentar, fa uns mesos, tenia la sensació que en tenia 40. Però, a toro passat, veient les eleccions, ara penso que ja començo a ser una mica grandet. Ara li toca a les generacions de 40 i 50. Jo podria fer una gran feina pel Barça si hi hagués un president que hi confiés i m’assignés feines molt concretes. Per exemple, tinc molts contactes a l’Orient Mitjà i conec molt bé la seva cultura. Però per ser president i dirigir, ja m’ha passat l’edat.
