Luís Vañó, un Villar a la Federació Espanyola de Ball Esportiu (1)

El president de la FEBD hauria aprofitat el seu càrrec per cometre diverses irregularitats i per establir tractes de favor per mantenir-se en el càrrec durant onze anys

La Federació Espanyola de Ball Esportiu (FEBD) forma part d’una manera de fer característica de diverses institucions esportives estatals. Algunes d’elles segueixen funcionant i fent girar la maquinària mogudes pels tractes de favor, per la compra de voluntats i per aquella divisió entre bons i dolents que ajuda els seus dirigents a mantenir-se en el poder de manera pràcticament il·limitada. Un d’aquests dirigents és Luís Vañó, president de la FEBD des de la seva creació, l’any 2011, i també president de l’associació i l’agrupació predecessores de la mateixa federació des del 2006. Fa onze anys que és al poder i el mateix temps que en fa un ús abusiu.

Una investigació duta a terme per El Món destapa tota una sèrie d’irregularitats econòmiques i esportives perpetrades pel valencià Luís Vañó al capdavant de la Federació Espanyola de Ball Esportiu i que l’han permès mantenir-se, durant més de deu anys, com a president de l’organisme federatiu en base a consolidar tota una estructura de poder farcida de relacions interessades, de favors i de manipulacions, per les quals diversos esportistes d’elit han abandonat l’organització per anar a competir fora de les fronteres de l’Estat.

 

El primer capítol concreta i posa el focus en les anomalies financeres que han acabat amb la concessió d’un pla de sanejament per part del Consejo Superior de Deportes (CSD). Anomalies com utilitzar indegudament la targeta VISA de l’ens i d’apropiar-se de milers d’euros de manera injustificada, uns fets que han empès un grup de persones vinculades al ball esportiu, sobretot a Catalunya i Balears, a personar-se al CSD i a la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona per denunciar Luis Vañó per quatre presumptes delictes: apropiació indeguda, falsedat documental, malversació de fons públics i delicte societari.

Dues converses telefòniques entre els aleshores vicepresident econòmic Santiago Sainz -ara dimitit- i vicepresident esportiu Luis Delgado, a les quals ha tingut accés aquest diari, revelen una situació d’alt risc incorreguda per la mateixa Federació durant l’any 2011. Luis Vañó s’hauria apropiat, de manera il·legítima, de 32.000 euros corresponents a l’assegurança dels esportistes, deixant sense aquest servei les parelles de ball durant tota la temporada 2010-11 i utilitzant aquesta quantitat per a interès personal.

 

 

Luis Delgado: Perquè, a veure. L’assegurança de Mapfre de l’any que ve quan es comença a pagar? Perquè si ara has pagat tu la que ell havia deixat en blanc de l’any passat, la d’aquest any es pagarà ja, no?

Santiago Sainz: Home, clar, en teoria s’hauria de pagar. Ara estic negociant per veure quins preus tenim. Ho pagarem trimestralment.

Luis Delgado: Aleshores, quant temps ha estat l’assegurança en blanc?

Santiago Sainz: Doncs, fíxa’t, si es va pagar fa un mes, no sé si arriba, ha estat en l’aire tota la temporada i fins el juliol. I inclús la primera competició del setembre, en l’aire. Nou mesos en l’aire.

Luis Delgado: I tu, ara mateix, els diners que has tret de l’AEBD, en concepte de què ho justifiques?

Santiago Sainz: És clar, és complicat.

Luis Delgado: Per pagar l’assegurança de l’any passat has hagut de treure 32.000 euros de l’AEBD. Aleshores, això com ho pots justificar? Perquè si en Luis no ha tornat res, ni ho tornarà de moment…espero que ho torni.

Santiago Sainz: Home, ha de posar alguna cosa. Si ell posa, imagína’t que posa 10 o 15.000 euros, doncs això, comptablement, és clar, ho finiquitaré.

Luis Delgado: Però ell sap que aquests diners els ha de tornar?

Santiago Sainz: Home, suposo que ho sabrà. No crec que es pensi que, clar, joder…

Luis Delgado: I no parlem de la comissió dels 3.000 euros! Aquesta comissió se l’ha posada a la butxaca, d’acord. Però els 32.000 euros on són? Si no s’han pagat i els has cobrat. Això és fotut, eh!

Santiago Sainz: Una altra cosa igual, això de la comissió. Ja li vaig dir. Això s’ha de canviar, no pot tenir el mateix corredor, s’haurà de posar de corredor a qui sigui i que això reverteixi en la Federació, com ha de ser.

 

En aquestes converses, a més, s’hi detalla l’ús indegut de la targeta de crèdit corresponent a l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició (AEBDC), associació prèvia a l’Agrupació Espanyola de Ball Esportiu i predecessora de la FEBD, també presidides per Luis Vañó, per a un empre exclusivament privat.

 

 

Luis Delgado: I ja li has tret la targeta?

Santiago Sainz: No, no. No té la targeta ja. Té la targeta de l’AEBDC, però aquella ja no funciona perquè està sense saldo.

Luis Delgado: Si ara ja no pot tocar allò que tocava, per això estarà nerviós.

Santiago Sainz: Escolta’m. Em va trucar el director de l’oficina. ‘Escolti, és clar, que aquí hi ha un saldo pendent de la targeta’. Això ho ha de parlar amb Luis, a mi no m’expliqui històries.

Luis Delgado: Però, per treure d’allà 50 o 60.000 euros i que es perdin, s’ha d’estirar molt.

Santiago Sainz: Ell ha gastat moltíssim en coses que, jo què sé, sense control de res, saps?

Luis Delgado: Amb quina cara el president es pot dirigir a ningú si té un forat d’un munt de milers d’euros.

Santiago Sainz: No té força moral. Com li puc dir jo, quina força moral tinc jo per dir-li al meu fill adolescent que no begui si arribo a casa borratxo encara, saps?

Luis Delgado: Això és el què li passa a ell.

Luis Delgado: Però, que tu tinguis comptabilitzat, en Luis té uns 10, 12 o 15.000 euros per un costat i els 32.000 per l’altre.

Santiago Sainz: I alguna cosa que no hi serà, perquè aquesta noia la comptabilitat no la duu al dia, no la pot dur. Però hi ha un forat gros, gros, gros. Ja ho veuràs.

Luis Delgado: O sigui, aquí hi ha, pel que veig, uns 50.000 euros que no se sap on són.

Santiago Sainz: Com a mínim, potser en són 60.000, saps?

Luis Delgado: O sigui, en Luis aquest, amb els 50.000 euros no és que hagi sopat. És que s’ha pagat més d’un sopar, no?

Santiago Sainz: És que ha viscut amb això! Joder! Saps?

Luis Delgado: Ha viscut, ha canviat el cotxe, ha pagat hipoteques i ha impressionat els amics amb Moët Chandon, pel què veig, no?

 

En declaracions a El Món, Santiago Sainz nega que Luís Vañó s’apoderés dels 32.000 euros i subratlla que “les gravacions estan extretes de context i n’hi ha més on es diu el contrari“, tot i que no nega la realitat del seu contingut: “Ni confirmo, ni desmenteixo allò què es parla en les converses. Però sí que dic que són antigues i extretes de context. En d’altres s’explica que les coses no són així, però no han sortit. Desconec perquè”. Sainz vol, a més, desmentir l’apropiació indeguda del president Vañó i justifica un retard en el pagament de l’assegurança: “L’assegurança es va pagar més tard, però no ens vam quedar sense cobertura. És un frau pagar tard? Vam demanar a la companyia si ho podíem aguantar un temps i van acceptar, aleshores teníem problemes de tresoreria que ara no venen al cas”. Pel què fa l’ús de la targeta, l’exvicepresident econòmic admet que “hi va haver despeses sense justificar”, tot i que no en dona detalls. “Si en un jutjat s’han de donar explicacions, ja les donarem”, diu. Sainz afirma tenir “moltes coses a explicar”, però considera inadequat fer-ho a través dels mitjans de comunicació. “No és el moment. Si he de parlar, parlaré, però en seu judicial o davant el CSD. Allò que em demanaria el cos seria desemmascarar certes situacions que no vull definir”, etziba.

 

Luis Delgado actualment està inhabilitat durant dos anys pel jutge únic de la FEBD, Cristian Zarroca. Tot i això, fins a aquesta inhabilitació, el vicepresident esportiu havia estat la mà dreta de Luís Vañó i un dels personatges amb un coneixement més minuciós del funcionament intern de la federació. Va formar part de l’estructura dissenyada pel president i va ser un actor més en tot el muntatge. Però una carta ofensiva, titllant Vañó de “lladre”, el va apartar completament de les seves funcions. Ara, Delgado ha acceptat fer públic tot l’entramat. “No li va agradar que li retiressin la targeta, però ho va veure bé”, explica a El Món“És molt hàbil i va guanyar-se el tresorer, a qui va situar de president a la Federció Aragonesa. Feia competicions, ballava i guanyava. En Vañó va traslladar la seu social de la FEBD a l’escola del tresorer, a Saragossa, i els diners aportats pel CSD van servir per arreglar l’escola del mateix Sainz. Quan va passar això, en Sainz ja va deixar de parlar dels diners”.

 

Luís Vañó no ha tornat, segons Delgado, els més de 60.000 euros a la Federació. “No ho ha tornat, però ho ha arreglat el tresorer. Si la sortida de diners ja no es va controlar, imagina’t l’entrada de 32.000 euros sense cap raó. A mi em consta que els diners no els ha tornat mai, en paraules del mateix tresorer”.

 

Negoci amb l’escrutini de votacions

 

El president de la FEBD, a més, fa negoci amb l’escrutini de les puntuacions en les diferents competicions estatals i internacionals de ball esportiu. El seu amic i president de la Federació Valenciana de Ball Esportiu, Juan Antonio Martínez Martínez, té relació directa l’empresa Servicios de Escrutinio Deportivo C.B., responsable de realitzar els escrutinis oficials de la gran majoria de tornejos dirigits pel mateix Martínez Martínez, com el de Manises o Riba-roja del Túria, entre d’altres. És a dir, el director de la competició contracta una empresa amb vincle estret, tal i com demostren els documents adjunts.

 

Però a Porto, on també s’hi han realitzat proves amb puntuació per al campionat espanyol, Luís Vañó s’ha embutxacat diversos centenars d’euros com a responsable de l’escrutini. Els documents aportats per aquest diari (correus electrònics i una fitxa de pagament) demostren que el president de la FEBD va cobrar, el 29 de juliol del 2013, 1.164,30 euros corresponents a l’escrutini de la competició (800 euros) i a les despeses de viatge (364,30 euros). “Luis Vañó s’oferia per fer l’escrutini i nosaltres el contractàvem”, explica a El Món Luis Gonzaga de Oliveira, professor del Clube de Dança de Salão do Porto i fundador de la Federació Portuguesa de Ball Esportiu. “Venia com a director de la competició i també com a responsable de l’escrutini”, manifesta. A més, Gonzaga en detalla un fet destacable: “Li pagàvem en cash i personalment. No hi havia transferència i tampoc ens feia cap factura. No sabem si els diners eren per a ell o per a la Federació, però la forma com ho pagàvem indicava que eren per a ell personalment.”

 

Jesús Rubio, director de l’Escola de Ball Swing de Manresa i exdirectiu de la mateixa FEBD, també confirma el profit econòmic obtingut pel president amb el negoci de l’escrutini. “Jo ho he viscut i ho puc testificar. A Constantí, fa un parell o tres d’anys, vaig fer de jutge i Luís Vañó va fer l’escrutini. Tots sabem que els socis de l’escrutini són el president de la valenciana i el president de l’espanyola. Durant tots aquests anys han fet la majoria d’escrutinis”, ha corroborat en declaracions a El Món.

 

Els ingressos de taquilla, una qüestió fosca

 

Durant els darrers anys, Luís Vañó ha trobat en els executius de la Federació Espanyola de Ball Esportiu uns bons aliats per dur a terme els seus petits projectes, sense cap tipus d’oposició. Una altra prova d’aquesta impunitat en la gestió és l’administració dels ingressos generats en la taquilla de les diverses competicions. Segons diversos testimonis, entre els quals s’hi troba Jesús Curto, organitzador del Trofeu Ciutat de Sant Cugat, el president de la FEBD ha amagat els beneficis reals en alguns esdeveniments, com en el mateix Trofeu Ciutat de Sant Cugat del 2014, on va declarar oficialment 6.000 euros de pèrdues després d’endur-se tota la taquilla sense cap control. “Es van quedar amb tot, ingressos de participants i públic”, explica Curto, “i això que teníem un acord previ pel qual tots tindríem un benefici”. “Es van inventar les polseres de diferents colors per classificar els passis per dies o per VIPs, però no hi havia cap numeració, ni control. El primer dia, quan vam anar a fer números, va arribar l’Araceli Castaño, la mà dreta d’en Vañó, i es va endur tots els diners de la taquilla. ‘No et preocupis, que ja quadrem nosaltres la caixa’, em van dir”.

 

Al final de la competició, Curto va demanar els números de l’organització del torneig, però es va trobar amb una desagradable sorpresa: “Em van dir que havia anat molt malament, que s’havia colat molta gent i que s’havien perdut molts diners de les entrades. Vaig demanar els comptes per correu, però vaig tenir el silenci per resposta. Posteriorment, em vaig assabentar que per a la competició de Sant Cugat s’havien declarat 6.000 euros de pèrdues. Vaig entrar en còlera, perquè no m’havien ensenyat els números i no em vaig creure que fossin reals. No em va quadrar gens”.

 

De fet, Jesús Curto remarca l’enviament de diverses cartes des de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i dirigit a la Federació Espanyola de Ball Esportiu reclamant el pagament de les despeses ordinàries de la competició. “Despeses n’hi havia, però ells no van pagar ni la seva part a l’Ajuntament pel lloguer del pavelló, el personal i els serveis”.

 

L’exvicepresident de la FEBD Luis Delgado afegeix que les competicions celebrades a Bilbao, Elx i el Delta de l’Ebre (aquesta darrera amb ell com a director), també van finalitzar amb pèrdues i amb la recollida de diners de la taquilla sense cap control. “Jo vaig veure amb els meus propis ulls com Luís Vañó s’enduia tots els diners de la taquilla, molts calés, i després en declarava pèrdues”, manifesta.

Més informació

Nou comentari