Luis Enrique dóna una volta tàctica més

El tècnic aposta ofensivament per un inèdit 3-5-2, desigual durant 40 minuts, en una còmoda victòria contra el Dépor

El ja clàssic 4-3-3 i les seves variants cada vegada costen més de veure al Barça. Ja sigui per l’absència de Messi –ha entrat al minut 52-, pels problemes al lateral dret si no hi és Sergi Roberto –Aleix Vidal ha quedat per setè partit seguit fora de la convocatòria-, el cas és que Luis Enrique ha donat aquesta tarda una volta tàctica més al seu equip amb un plantejament bastant inèdit. Si a les accions a pilota aturada, es parla del laboratori d’Unzue, el tècnic asturià també té una llibreta ben atapeïda a l’hora de planificar el dibuix general.

Ofensivament, Luis Enrique ha apostat avui per un 3-5-2, amb tres centrals clars liderats per Piqué, un mig camp amb Busquets de pivot, Rakitic –novetat a l’esquerra- i Rafinha d’interiors, i Digne i Arda ben oberts a cada costat, gairebé amb tota la banda per a ells. Ha estat així perquè Neymar ha actuat per dins, amb certa llibertat, i Suárez en punta. Defensivament, l’equip ha virat a un 4-4-2, amb Digne al lateral esquerre i Mascherano al dret –el peatge de no confiar en Aleix Vidal-, però ben atent a l’eix davant els dos davanters visitants.

 

El resultat ha sigut desigual. Quaranta minuts francament ensopits, amb problemes per treure la pilota jugada, poca fluïdesa a la sala de màquines i algun ensurt menor per la velocitat d’Andone, que s’ha deixat caure a l’extrem per treure rèdit a la posició més ofensiva que defensiva de Digne. Amb l’1-0 al minut 20, de Rafinha, Piqué ha anat a consultar a Luis Enrique algun matís tàctic per les dificultats que passaven els blaugranes. No és que patissin –no és casual que el Dépor no hagi fet ni un gol fora de casa després de 8 jornades- però tampoc generaven gaire res. 

El 2-0, també de Rafinha al 35, un gol tan lleig com el partit que s’estava veient, tot plegat tan còmode de gestionar com difícil de disfrutar, ha semblat alliberar definitivament els locals. Una connexió d’or entre Neymar i Suárez, passada i definició, moviment deliciós de l’uruguaià, endavant i endarrere, control orientat i barraca. Era la primera jugada per al gaudi de tot l’enfrontament, quan ja s’havien complert 42 minuts de joc. Només han estat 5 minuts abans del descans, però l’equip s’ha atrevit més, més animat, i Suárez ha disposat de dues altres ocasions –una al pal-, més que en els minuts precedents.

 

A la represa, amb el retorn de Messi, un Deportivo més cansat i l’última mitja hora amb 10 per l’expulsió de Laure, el futbol del Barça ha millorat sensiblement i només ha faltat el gol de Paco Alcácer, negat de cara a porteria, fos per les aturades afortunades de Luxe o per la mala punteria. El de Torrent, que ha marxat maleint-se i no donant crèdit als seus errors, necessita una diana com sigui per treure’s de sobre tots els fantasmes. En això poc hi podrà ajudar la rica i a vegades complexa pissarra de Luis Enrique.

Més informació

Nou comentari