Lluita grecorromana i altres esports minoritaris a Rio

Els Jocs Olímpics no són únicament natació, atletisme, bàsquet o futbol. Esports com la lluita lliure, el tir amb arc o l'halterofília també tindran la seva opció a Rio de Janeiro

Una prova de lluita grecorromana. | EFE

 

Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro donaran el seu tret de sortida aquest dimecres 3 d’agost amb quatre partits de futbol femení. Dos dies abans de la cerimònia inaugural, que se celebrarà el divendres 5 a les 23:00 hores, les noies de les seleccions sueca, sudafricana, canadenca, australiana, brasilera, xinesa, zimbabuesa, alemanya, nord-americana, neozelandesa, francesa i colombiana ja s’hauran vestit de curt i hauran disputat la primera jornada de la fase de grups.

 

Exactament igual ho faran els homes. Abans de la inauguració dels Jocs, el Brasil de Neymar Jr ja haurà disputat el primer enfrontament oficial, així com les seleccions iraquiana, danesa, hondurenya, algeriana, sudafricana, mexicana, alemanya, portuguesa, argentina, sueca, colombiana, fijiana (Illes Fiji), coreana, nigeriana i japonesa, que trepitjaran la gespa dels estadis Olímpic, Mané, Fonte Nova i Amazonia el dijous 4.

 

Les grans competicions olímpiques, les més esperades pels espectadors, s’iniciaran el dissabte 6, amb el bàsquet, el tenis, el waterpolo, l’handbol, la natació i l’hoquei herba com a protagonistes. La gimnàstica artística començarà diumenge 7, el ciclisme es posarà a rodar el dimecres 10, el golf, el dijous 11; i l’atletisme, en totes les seves àrees, el divendres 12, una setmana després de la inauguració. La natació sincronitzada, amb les catalanes Ona Carbonell i Gemma Mengual, haurà d’esperar fins el diumenge 14.

 

Però els Jocs Olímpics no només disposen dels dotze esports mencionats. Aquests únicament pertanyen al grup de disciplines amb més aficionats, més audiència televisiva i més cobertura mediàtica, on els esportistes -sobretot els locals- en són els més reconeguts i admirats. Però a Rio 2016 hi seran presents 39 esports i més de 10.000 atletes, entre els quals s’hi troben exercicis pràcticament desconeguts, o més o menys anònims en les darreres edicions olímpiques, com la lluita grecorromana, el tir amb arc o l’aixecament de peses, conegut com halterofília.

 

La lluita grecorromana i l’halterofília, contràriament al que es pugui imaginar, han pertangut gairebé sempre als Jocs Olímpics. Des de la seva primera edició, organitzada a Atenes l’any 1896 pel baró i historiador francès Pierre de Coubertin, aquests dos esports han format part de la llista olímpica, exceptuant-ne precisament la segona edició, d’on van ser exclosos. En aquella primera edició, ara fa 120 anys, la lluita i l’halterofília van anar acompanyades de diverses proves d’atletisme, ciclisme, esgrima, gimnàstica, natació, tenis i tir. A Rio, la lluita grecorromana -que consisteix en fer caure el rival sense donar-li cap cop i sense fer servir les cames- tindrà un esportista espanyol, el rus nacionalitzat Taimuraz Friev Naskidaeva.

 

A París, quatre anys més tard, els esports es van multiplicar i van passar de 9 a 19, incloent-hi el futbol, el golf, el rugbi, el tenis o el waterpolo, esports que segueixen presents a dia d’avui a la cita olímpica. En aquella edició, també s’hi va incloure un exercici encara olímpic, el tir amb arc, representat a Rio de Janeiro pel gallec Miguel Alvariño, el cacereny Antonio Fernández i els madrilenys Juan Ignacio Rodríguez Liébana i Adriana Martín. En cap d’aquests tres esports s’hi aplega representació catalana.

Nou comentari