Quan ja el donaven per acabat, camí dels 36 anys, mig perdut al lloc dissetè del món després de sis mesos sense competir per una lesió al genoll, Roger Federer ha tornat a clavar un cop de puny, sempre elegant en el seu cas, sobre el tauler tenístic. El suís va guanyar diumenge el seu divuitè torneig del Grand Slam, a l’Open d’Austràlia, quan ja ningú s’ho esperava i a més sobre el seu gran rival de sempre, l’herculi Rafa Nadal, i en cinc sets. Va ser prodigiós, com una mena de conte de fades, i potser per això Federer al final no va poder reprimir alguna llàgrima.
A l’helvètic se l’havia vist plorar en una altra ocasió, quan Nadal es va convertir en la seva bèstia negra i el jugador es va desesperar a l’acabar una final. Avui, tot i els precedents a favor del mallorquí (23-11), Federer ha volgut deixar una altra vegada, potser per últim cop, el segell que el situa gairebé per unanimitat dels experts i analistes com el millor jugador de tots els temps. Certament, no necessitava una nova demostració, però aquest triomf a Melbourne augmenta i referma la seva llegenda. També més a prop dels 40 anys que dels 30, en un esport tan exigent, ha guanyat. Com quan tenia 20 anys.
Feia quasi cinc temporades que no aixecava un gran títol, des de Wimbledon 2012, tot i haver arribat a diverses finals el 2014 i 2015. Es podien intuir símptomes de declivi davant l’empenta de Djokovic, Murray o el seu compatriota Wawrinka o Nishikori. El 2016 semblava, ara sí, el punt d’inflexió cap a la retirada, amb nombrosos problemes físics i cap victòria de pes. Però ho ha tornat a fer. S’ha recuperat i ha ofert un tenis de molts quirats, mantenint la naturalitat excepcional dels seus cops, els més plàstics del circuit, i mentalment renascut.
Diumenge es va convertir en el segon tenista de més edat que s’endú un Grand Slam, només superat per uns mesos per André Agassi a l’Open d’EUA del 2005. És dels pocs rècords que no té perquè atresora el de més setmanes de número 1 (302) i la major quantitat de títols grossos (18 en 28 finals) per 14 de Sampras i del mateix Nadal. En total: 7 Wimbledon, 5 Open Austràlia, 5 d’EUA i 1 Roland Garros. I 88 títols ATP. Té l’increïble registre global de 1080 victòries i 245 derrotes, i uns ingressos propers als 100 milions de dòlars al llarg de més de tres lustres.
Federer és un guanyador, és una evidència, però sempre ha cuidat molt la seva imatge fora de la pista i el fair play. Diumenge mateix, enmig de la final, va aplaudir un punt estratosfèric de Nadal. A l’hora dels parlaments, conscient de la decepció del seu rival i la complicitat que té amb ell, va indicar que si pogués compartiria el trofeu, que tots dos es van merèixer al Road Laver. Tot i que el seu tenis és força diferent, Federer i Nadal sembla que entenguin la vida de manera similar i tinguin uns valors que els uneix més enllà dels resultats. Sense anar gaire lluny, no fa ni tres mesos, Federer va ser el convidat d’honor per a l’estrena de les instal·lacions de la Fundació Nadal a Manacor.
També tenen similituds en el seu entorn, un bloc fortament protegit en tots dos casos. En el cas de Nadal és sobradament conegut que l’entrena el seu tiet, el seu mentor i guia. Aquest any, al restringit nucli dels Nadal s’hi ha afegit Carles Moyà –amic seu de fa anys- per aportar-li noves mirades sobre el tenis. Pel que fa a Federer, és la seva dona, l’extenista Mirka Vavrinec, qui li gestiona la carrera. Amb ella ha tingut 4 fills, dos bessons i dues bessones. La seva activitat solidària tampoc és menor: té una fundació i ha finançat diversos humanitaris, sobretot a Sudàfrica, país de naixement de la seva mare.
Però un home aparentment tan perfecte nascut el 8 d’agost del 1981 a Basilea, que sembla que dansi sobre la pista, que no forci cap moviment, també té el seu temperament, que ha anat domesticant amb els anys. Potser li faltava un punt d’èpica a una trajectòria tan gloriosa i constant, que se sortís del guió, i és el que ha fet aquesta setmana passada, quan ja ningú ho esperava i als 35 anys, 18 després de debutar professionalment i reivindicant l’eternitat del seu tenis. Quant més durarà? Almenys durant un temps ja ningú li preguntarà sobre la retirada.
