Món Esport
Les ferides segueixen obertes
  • CA

Josep Maria Bartomeu i Joan Laporta es van abraçar breument i van intercanviar quatre frases comptades en l’obertura de l’espai de condolences per a Johan Cruyff, abans que l’expresident, molt afectat per la pèrdua del seu amic, dirigís unes paraules als mitjans de comunicació.

Aquella abraçada, que va interpretar-se com la pau, la tranquil·litat, la intenció dels dos presidents de no fer-se mal en unes dates tan delicades, no va anar més enllà de la situació, del moment. Laporta, que no fa un any va rebre un cop dur en la derrota electoral, ja es va encarregar de trencar l’aura d’aquell positivisme efímer envers la divisió existent entre juntes directives uns minuts després d’aquella abraçada. Davant els mitjans, l’expresident va voler recordar que “els que no van valorar Cruyff, ara se n’adonen de la seva dimensió”. Va passar prou desapercebut, però la intervenció té la seva importància.

Aquest divendres al matí, el vicepresident institucional del club, Carles Vilarrubí, ha repetit a RAC-1 la frase amb la qual el seu company de l’àrea social, Jordi Cardoner, va tancar el memorial el dimarts passat: “Hem aconseguit la unió del barcelonisme. Ara s’ha d’intentar mantenir.”

La unió, però, no existeix. “Que retirin la demanda si volen unió”, reiteren exdirectius de l’etapa Laporta. “Portem més de cinc anys vivint amb l’espasa de Dàmocles a sobre per culpa seva. Disset famílies estem patint injustament i això és només perquè ells volen. Van recórrer la primera sentència, que podia deixar les dues parts satisfetes, i recorreran al Suprem si tornen a donar-nos la raó”, apunten.

La divisió del barcelonisme continua existint, tot i que les dues parts han decidit col·laborar plegades per a que l’homenatge a Johan Cruyff no es vegi afectat per les seves diferències. Joan Laporta va voler ser present en l’obertura de l’espai de condolences, però no va assistir a la reunió íntima amb la família que Bartomeu va organitzar pels amics i familiars a l’Auditori 1899, com tampoc ho van fer d’altres membres de la seva junta directiva, al·legant el tracte rebut durant els últims anys i dispensat per les directives de Rosell i Bartomeu, no només cap a ells, sinó també cap a la figura de Cruyff. Les trobades privades les van fer com el seu nom indica, de forma privada. Sense càmeres.

La demanda de 47,6 milions d’euros (a dividir entre 17) que acompanya l’Acció de Responsabilitat votada i presentada el 2010 és la mare dels ous. Una demanda que la junta de Joan Laporta, de la qual també en formaven part Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, els actuals directius Jordi Moix i Jordi Monés i l’exvicepresident Javier Faus, va decidir no presentar contra l’expresident Joan Gaspart, precisament per no dividir encara més el barcelonisme.

Després que el jutge Martínez Borrego desestimés la demanda presentada pel Barça en primera instància, el 28 d’octubre del 2014, Josep Maria Bartomeu i la seva junta van decidir recórrer la sentència i seguir amb la qüestió fins el final. Aquest gener passat, l’Audiència Provincial de Barcelona va denegar la prova presentada pel club blaugrana, la corresponent al contracte amb Sogecable i que comportava unes pèrdues de 37,7 milions, gairebé un 80% del diners reclamats per la junta. La sentència definitiva serà pública en les properes setmanes, encara que, des de l’entorn laportista, no es descarta un nou recurs del Barça al Tribunal Suprem si no els convenç l’argumentació del jutge.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa