Ja hi ha qui apunta que aquestes eleccions son cosa de dos, Rosell i Godall…
De tant en tant els socis del Barça tenen l’estranya capacitat d’escollir els seus representants i aquest fet, per si sol, ja demostra que els pròxims comicis al club no poden ser cosa de dos.
Doni arguments per confiar en la seva candidatura.
He treballat amb Laporta durant gairebé quinze anys, des d’abans que fos president i durant el seu mandat. Aquest temps he tingut l’oportunitat d’anar perfilant un model de club solvent i sòlid, un model diferent al continuista i, per intuïció, diferent al que presentarà Sandro Rosell.
Concreti més el seu projecte.
L’element definidor del Barça és que és propietat de 170.000 persones i aquesta és la raó de ser que defineix i orienta el nostre model. Crec que d’altres candidatures, com la de Sandro Rosell, focalitzaran el seu projecte en diferents aspectes, nosaltres ho farem en el soci.
Joan Carretero deia fa uns mesos que el càrrec de president del Barça és més important que el de president de la Generalitat. Se sent preparat per assumir aquest repte?
Sí, però no comparteixo les paraules de Carretero. Catalunya és mil•lenària i té per endavant una història esplendorosa que quedarà en mans dels catalans. El Barça no s’explica sense Catalunya, però Catalunya sí que ho pot fer sense el Barça. No accepto que s’equipari la figura de president de la Generalitat amb la de president del Barça.
Valori la presidència de Laporta.
Si fem una valoració global, no tic cap problema en reconèixer que Laporta ha estat un bon president. No reconèixer l’inici del canvi que va marcar seria injust. Potser no ha estat el millor president de la història del Barça però ha estat el president del millor Barça de la història, és així. Per altra banda, cal dir, que hi ha hagut coses que no ha fet i d’altres que ha fet malament.
S’atreviria a posar-hi nota?
Una aprovat alt.
Però vostè va formar part d’aquell projecte que el 2003 va guanyar les eleccions. Què ha fallat per presentar ara una candidatura alternativa?
La nostra idea és recuperar aquell projecte, actualitzar-lo i renovar-lo, doncs avui és perfectament vàlid. El problema ha estat que Laporta i la seva junta directiva, en un moment del camí, l’han abandonat.
En quin sentit?
Aquell era un model que partia de la percepció claríssima que la propietat del Barça és dels socis i d’aquí es desprenia una exigència altíssima en transparència, honestedat, representativitat, conducta ètica, integració i pluralitat. Laporta s’ha allunyat, i molt, d’aquestes propostes durant el seu mandat…
Continuï…
El nostre primer equip de futbol està a un nivell únic, insuperable. Hem d’aconseguir que la junta i la resta del club estigui a l’alçada de l’equip.
Aquests anys no ho ha estat?
No.
Quan comença el declivi?
El darrer període, especialment els últims dos o tres anys, on s’ha visualitzat de manera expressa que la junta i el mateix Laporta han marxat per un altre camí totalment diferent.
Casos d’espionatge, intent d’intervenir en la venda del Mallorca, fotos compromeses a un local d’oci de Barcelona. En futbol, mentre els resultats acompanyen la resta no importa?
Amb uns resultats esportius adversos, la percepció del mandat de Laporta hagués estat diferent, segur. Cal recordar que no fa pas tant, durant la moció de censura del 2008, el 60,27% dels socis li van demanar que marxés. Laporta ha tingut alguns episodis que no el situen a l’alçada de qui representa una entitat d’aquesta transcendència pel país.
Hi ha qui atribueix aquestes actituds a un ego desmesurat. Què en pensa?
Ell ha sofert un canvi. El Laporta que jo coneixia quan tot això va començar és molt diferent del que conec avui. És difícil destriar-ne les causes, segur que responen a qüestions de caràcter personal i, fins i tot, íntimes, però sóc incapaç de desxifrar-les. L’únic que puc constatar és que aquest és un Laporta diferent d’aquell amb qui durant tants anys vaig treballar.
Són suficients les actituds personals per jutjar una gestió?
Finalment són conceptes com la manca de transparència i honestedat, els que veritablement el situen en un pla de manca de representativitat. Així com li he atorgat un aprovat alt respecte a gestió global del club, en aquest aspecte mereix un suspens rotund. No ha estat al nivell del compromís que va adquirir el 2003.
És partidari de vincular política i esport?
No, de cap manera. La catalanitat del Barça defineix el Barça. Ningú pot pretendre, i en tot cas no se’n sortirà mai, rebaixar ni un mil·límetre la catalanitat del club. Aquesta és consubstancial, és definidora i s’ha de defensar amb contundència, amb rotunditat.
És el que fa Laporta, no?
Defensar la catalanitat del Barça és una cosa i fer política partidista n’és una altra. Li respecto el seu pensament polític i li reconec les seves aspiracions, però tot això ho hauria de fer un cop hagués deixat la presidència del Barça. No és pot utilitzar el Barça per cap interès personal. Laporta treu benefici de tot el que representa el Barça i la seva catalanitat per a la seva carrera política. S’ha equivocat de bat a bat.
Els candidats es troben ara un Barça excessivament polititzat?
Sí. En aquests darrers mesos Laporta ha aconseguit augmentar la inestabilitat i la crispació en la massa social del Barça. Cal defensar la catalanitat del club sense treure’n benefici personal i sense fer política partidista.
Canviem de tema. El candidat Alfons Godall plantejava arribar als 1.000 milions d’euros de facturació del club de cara el 2016. És viable?
Parlar d’aquesta manera pot tenir un impacte mediàtic però ho trobo poc rigorós. Un nivell de facturació s’ha d’entendre dins d’un balanç i unes comptes d’explotació. Tinc ganes de conèixer quins son els models sobre els quals treballen, però m’agradaria que ens acostéssim a aquests conceptes d’una manera més solvent i seriosa.
També implica als avals en futures eleccions, no?
Si el Barça factura 1.000 milions d’euros, el soci que es vulgui presentar a futures eleccions haurà d’avalar 150 milions, ja que l’aval representa el 15% del pressupost de despesa del club. La junta continuista no hauria d’avalar, així ho fixen els estatuts. Seria molt difícil, doncs, que un soci avales 150 milions d’euros.
Per quin moment econòmic passa el club?
Les comptes del Barça són auditades i hauríem de creure tot el que ens ensenyen. Hi ha alguns elements, però, sobretot en operacions que denoten certes dificultats en tresoreria que fan pensar que les coses no són ben bé com ens les mostren. No se m’acut cap raó per amagar informació al soci i així garanteixo la màxima transparència en aquest sentit si sóc president.
Projectes com la reforma Foster criden l’atenció.
I el del Mini estadi també. Les candidatures de Godall, i presumiblement les de Ferrer i Sandro són favorables a la requalificació de l’estadi del filial. Nosaltres creiem que el rati de solvència patrimonial és el que assegura la viabilitat futura del club i som totalment contraris a pèrdues d’aquesta dimensió. Pel que fa a la reforma Foster també ens hi oposem, pel simple fet que és una despesa de 400 milions d’euros i perquè és inacceptable prendre aquestes decisions sense consultar els socis.
Paradoxalment hem parlat poc d’esport. A aquest nivell, el Barça actual és millorable?
Millorar els resultats del primer equip de futbol del Barça és impossible, ho hem guanyat tot. Pel que fa a les estructures esportives, si guanyem les eleccions tindrem l’interès i la voluntat de parlar amb en Josep Guardiola per contrastar quina és la nostra idea i donar-li forma a partir de la seva opinió.
Sembla que no està disposat a lligar-se al club en un futur.
A mi em sembla que té interès de seguir i nosaltres farem el possible perquè continuï. Si no ho fes, el Barça seguiria com ho ha fet en aquests 109 anys d’història abans que ell arribés. La fita és altíssima, els resultats són històrics, però mai hem d’abandonar l’objectiu, la voluntat i la il•lusió de repetir-ho, amb el Pep o sense ell.
L’ha vist còmode amb la junta de Laporta?
Desconec el detall de les relacions personals entre ells dos. Però en Guardiola té molt clar que qui li va donar l’oportunitat de ser l’entrenador del Barça és l’actual president i l’actual junta. Altres consideracions, les desconec.
