Can Rigalt torna a significar un maldecap per a la junta del FC Barcelona. Després que el 2005 la directiva de Laporta vengués un terç dels terrenys comprats per Núñez el 1997, un tribunal arbitral ha comunicat al club la obligació de tornar a adquirir la parcel·la i pagar 47 milions d’euros a la Immobiliària Mar, després de no haver-se complert les expectatives d’urbanització.
Aquest dilluns, el portaveu del Barça, Josep Vives, va deixar clara la postura del club l’enrenou, que suposarà un desviament important en el pressupost per a la propera temporada: “La junta anterior es va estalviar d’avalar el pressupost. Si l’any 2005 algú va firmar un contracte, aquesta persona es responsabilitza del seu compliment.”
La junta de Joan Laporta s’ha manifestat aquest dimarts i ha expressat el seu malestar per les acusacions de mala gestió de la directiva actual. El mateix expresident ha publicat un comunicat en el qual insta el club a respondre a una sèrie de preguntes i demana la “immediata publicació del laude arbitral a fi que tots els socis i sòcies del FCB tinguem coneixement de com s’ha arribat a aquesta situació”.
Consultats per El Món, diversos exmembres de la junta de Joan Laporta afirmen rotundament que “es va fer una venda ferma, escripturada i cobrada. Durant el nostre període no es va iniciar cap laude arbitral”. Aquests exdirectius insisteixen i manifesten que, “si hi hagués hagut algun moviment estrany per perjudicar el comprador, algun engany, alguna condició incomplerta, alguna malifeta oculta, aquest tema no hagués acabat així. S’hagués condemnat al Barça per haver perjudicat el comprador”.
“A nosaltres, durant el període 2005-2010, no se’ns va requerir absolutament res. Vam simplement i purament vendre la parcel·la”, conclouen.
La mateixa Maria Elena Fort (exdirectiva de Laporta), també ha explicat la seva versió a través de la xarxa social Twitter: “La Junta de 2003 aconsegueix una requalidació dels sòls augmentant el seu valor fins a 100M. Ven un terç dels mateixos, amb la condició que els entrega urbanitzats, però sense cap termini. Una suma de circumstàncies fan que la urbanització (que no depèn del club) no es faci. Fins al 2010, la nova propietària entén els esforços del club per arreglar la situació. Suposo que amb la directiva del 2010 segueixen buscant solucions, però es veu que en 6 anys no les han trobat. La immobiliària, aleshores, cansada que no es busqui una solució, reacciona. Primer demana que es fixi un termini per al compliment i després la resolució del contracte. I guanya.”
La Immobiliària Mar va demanar el laude arbitral l’any 2012, un fet que, segons ha pogut saber El Món, va obligar l’entitat a provisionar entre 10 i 12 milions d’euros. El club blaugrana, però, confiava en guanyar la disputa, com així ho va escriure en la memòria oficial del club 2013/14: “La probabilitat que es resolgui el contracte és molt baixa, de tal manera que consideren que no es derivaran minusvàlues ni pèrdues financeres o patrimonials per al club.”
