En la gran majoria d’ocasions s’ha donat fe, sense perill a equivocar-se, de la dificultat dels fundadors d’un club de futbol a imaginar que la seva entitat acabaria convertint-se en un dels equips més admirats, respectats i exitosos del planeta. Ni el mateix Hans Gamper i els seus onze companys esperaven el creixement experimentat pel Foot-ball Club Barcelona quan van decidir engegar un equip amateur de futbol en una ciutat neòfita en l’esport nascut de les illes britàniques. Però els germans Eugenio i Enrico Canfari i els seus més de deu amics torinesos, tots ells estudiants, ho tenien clar. Volien fundar el club de futbol més gran mai vist.
Prop de Torí, una de les ciutats més desenvolupades del nord del país transalpí, abans de l’1 de novembre del 1897 ja hi havien crescut quatre entitats futbolístiques amb un cert prestigi regional. La més reconeguda avui és el Genoa Cricket & Football Club, històric del futbol italià que comparteix l’estadi Luigi Ferraris de Gènova amb la Sampdoria, el rival del Barça en la primera Copa d’Europa assolida per l’equip blaugrana l’any 1992. Aleshores també hi promovien la seva activitat tres clubs de la mateixa Torí: el FC Torinese, la Ginnastica Torino i l’Internazionale Torino. Tots quatre van formar part, precisament, de la fundació de la Federació Italiana de Futbol, l’any 1898.
Avui fa 120 anys naixia, en una de les places properes al liceu Massimo d’Azeglio de l’excapital del Regne d’Itàlia, la Juventus. Sota el nom inicial d’Sport-Club Juventus, modificat dos anys després per Juventus Football Club, els joves estudiants del liceu creaven un club amateur que, només tres anys després de la seva fundació, ja disputava el campionat nacional italià, aixecat en les tres primeres edicions per un Genoa que en guanyaria sis dels primers set i que assoliria dos terços dels nou títols que actualment suma l’entitat presidida per l’empresari de joguines Enrico Preziosi.
La Juventus és avui el club més estimat i a la vegada més odiat d’Itàlia. L’equip amb més títols del país (32 Scudetti) i una entitat estretament relacionada amb la burgesia des que el 1923 Edoardo Agnelli, el fill del fundador de la FIAT -Giovanni Agnelli-, n’esdevingués el president. Des d’aquell moment, la família Agnelli, una de les econòmicament més poderoses i influents d’Itàlia, gestiona amb èxit un club envejat arreu del planeta. Un equip que domina amb mà de ferro la Serie A italiana, amb sis lligues consecutives, i que en els darrers anys frega la seva tercera Lliga de Campions. Aquest dimecres, la Signora es fa més Vecchia.
