Sandro Rosell va presentar 13.491 signatures. Vostè 4.756. Què pensa fer fins el 13 de juny per revertir aquesta situació i poder ser president del Barça?
El repte principal és explicar el nostre projecte, que és un projecte de màxima garantia, de responsabilitat, de continuïtat de les coses que funcionen però també d’intentar convèncer els indecisos, de fet avui guanyarien els indecisos. I el nostre repte és comunicar amb els socis indecisos, aquells que fins i tot pensen amb altres candidats i tenen dubtes.
Jaume Ferrer ha presentat 4.437 signatures. Una unió amb Ferrer l’acostaria a Rosell. És una opció que no es pot descartar?
No és possible, ho descarto totalment. No volem fer qualsevol cosa per guanyar. El barcelonanisme ha de veure quina és cada opció i que es decideixin per la que els hi generi més credibilitat.
Tots els candidats que heu passat el tall de les signatures formàveu part de la junta de Laporta. Què té la candidatura de Marc Ingla que no tenen les altres tres?
Tenim una experiència acumulada. Sumem 22 anys d’experiència com a vicepresidents i això és garantia de gestionar bé el club i garantim treballar bé amb en Txiki i en Guardiola. I per tant més garantia que nosaltres, per la experiència i la credibilitat que se’ns atorga, ningú la pot donar.
La junta de Laporta s’ha definit també per les dimissions. La seva entre d’altres. Què ha fallat en els set anys de mandat de Laporta?
Tampoc crec que haguem fallat. Totes les posicions han estat legítimes. Al 2003 hi havia sis pilars: el president i els cinc vicepresidents. I d’aquella foto quatre estan amb mi avui…
S’ha de fer Joan Laporta responsable dels èxits esportius d’aquest Barça? I vostè se’n sent partícip?
Tots ens sentim responsables dels èxits del Barça. I el que si que és cert és que em sento orgullós de la feina i responsabilitat de quan el senyor Laporta em va demanar que agafés la vicepresidència i intentés arreglar el projecte esportiu i la veritat és que va sortir prou bé i d’aquí va néixer el Barça de les sis copes.
En una entrevista a La Vanguardia parlava d’oferir al soci “coses noves”. Però amb el millor Barça de la història sembla difícil oferir coses noves. En què ha pensat?
Estem proposant repartit el 10% del súper hàbit entre els socis amb un nou format de carnet on hi haurà un xip que serà el compte de soci del Barça i d’aquí es podran finançar el consum a l’estadi des de l’entrepà a la samarreta. Per altra banda els socis a l’atur no els hi volem cobrar la quota anual de soci. I també volem reivindicar un dels pilars del Barça; fer més Masies arreu del món, fer 6 masies més i fer créixer el talent del Barça, tutelar aquests nois perquè juguin amb l’esquema de joc del club. Per últim també volem obrir ambaixades arreu del món per tal de generar ingressos perquè cal que siguem molt grans financerament per poder tenir els millors jugadors.
La seva candidatura compta amb noms destacats com Ferran Soriano, Alfons Godall o Albert Vicenc. Després de l’experiència d’aquests anys, entendria que els socis tinguessin certa por a possibles tensions entre tants homes forts?
No, jo crec que lo bo és que ens coneixem molt i que hem passat per moltes circumstàncies i treballem molt bé junts, i estem treballant fort i espero que durant els següents sis anys sigui el mateix.
A les seves files hi té Alfons Godall. Com s’ha d’interpretar el fet que l’home de confiança de Laporta estigui ara al seu equip?
El senyor Godall va pensar que era necessari construir un espai de centre i deixar els punts extrems com el senyor Rosell, que és un extrem més radical, i el senyor Ferrrer que és un interposat del senyor Laporta. Nosaltres hem agafat aquest espai central amb força i que res del que funciona ho canviarem i tampoc farem aventures en el terreny esportiu. No serem intervencionistes.
És de sobres conegut que Ferran Soriano tenia intenció d’encapçalar una candidatura. Creu que tard o d’hora ell també voldrà aspirar a la presidència?
No, els rols estan molt clars. Ell té molta feina a Can Spanair i portem molts anys treballant i sent amics i la nostra relació és molt natural i ens respectem els nostres espais.
La setmana passada deia que encara no li havia arribat cap notificació de la demanda de Sandro Rosell pel cas del Brasil. Creu que s’hi val tot en una campanya electoral?
No, crec que és injust que un candidat demandi a un altre en un procés electoral. M’he sentit molt indefens, la meva honorabilitat ha estat atacada i jo només m’he defensat explicant la veritat. El president del Barça ha de ser molt honest, explicant la veritat, amb naturalitat i jo m’he defensat com s’espera que un president del Barça es defensi.
Però va ser vostè qui va encendre el foc fent aquestes declaracions a TV3…
No, jo no vaig acusar. El senyor Cuní em va fer una pregunta molt contextualitzada i jo vaig respondre el que tots hem llegit a diversos mitjans del Brasil i d’aquí. El mateix Laporta ho ha dit i jo he estat l’únic demandat, per tant ha estat amb un fi electoralista i jo he sortit a defensar-me. Cal que el president del Barça sigui transparent, que apliqui el joc net i que no vagi demandat, això sí que és joc brut. I per tant no s’hi val tot durant la campanya.
Però el senyor Rosell l’acusa de no tenir proves…
No he vist les fotografies que l’impliquen i que algun mitjà ja ha publicat. Però no podem concedir ni un gram als violents i jo vaig dir que si m’equivocava i no existien aquestes fotos rectificaria, però ara és evident perquè ja han sortit les fotos.
Albert Perrin, un home fort de la candidatura de Ferrer, comparava el projecte de Sandro Rosell amb el projecte de Florentino Pérez. Hi està d’acord?
No. Només diria que he passat per davant de la seva seu i veig més blanc que blaugrana.
Recentment declarava que el Barça té una “catalanitat irrenunciable, però que aquesta ha de ser més integradora i no excloent”. Creu que a hores d’ara el Barça és excloent, en aquest sentit?
Segurament, per la sobreactuació i sobreutilització que ha fet el president Laporta del càrrec i de les seves ideologies personals propagades amb la força del seient de president, hi ha gent que s’ha sentit exclòs del sentiment barcelonista. I això és un tema de formes. Nosaltres si guanyem continuarem defensant la catalanitat del club, perquè som un club del país. Ara bé, quan anem a l’estat espanyol ens presentarem adequadament sense excloure a ningú.
Per tant valora negativament la barreja que ha fet Laporta entre política i el Barça?
Sí, Laporta ha sobrepassat massa la seva ideologia associada al seu càrrec. Crec que sempre és important a qui representes i no les teves idees.
Pel que fa als projectes esportius, aposta per Pep Guardiola i Txiki Begiristain?
Absolutament. Amb Guardiola vull una relació de màxima confiança i rendiment a llarg termini. M’agradaria fer tot el mandat amb ell però amb contractes de dos anys lligats per endavant. Pel que fa a Txiki ha tingut un rendiment extraordinari, ha estat un dels arquitectes d’aquest model d’èxit i m’agradaria continuar treballant amb ell.
I amb Joan Oliver?
És un bon professional però necessitem un perfil més dinàmic, menys perfil polític. Hi haurà canvi, el senyor Oliver no seguirà en el seu càrrec.
Què s’ha de fer amb Zlatan Ibrahimovic?
El que els tècnics decideixen, farem. Són assumptes dels tècnics.
Serà blaugrana Cesc?
Cesc em fa molta il•lusió, crec que serà número ú en la seva demarcació. Però per les posicions que tenen el Barça i l’Arsenal sembla que estem orientats a una negociació llarga.
Més informació: Especial eleccions F.C Barcelona
