Quan pitjor ho estava passant el Barça, amb l’empat inesperat de la Juve al minut 52 i algunes arribades perilloses dels italians, Messi ha arrencat furibund i el seu xut rebutjat per Buffon l’ha aprofitat Suárez per fer el 2-1 i sentenciar la final de la Champions. Era un duel dominat pels blaugranes, més a prop de la victòria clara que del patiment, però amb la Juventus mai es pot dir blat si no està ben lligat i d’això n’ha fet bandera. És l’equip amb l’ADN més azzurro, que vol dir súper competitiu, coneixedor del secret per sobreviure i amb una gran mentalitat guanyadora, però el Barça s’ha sobreposat a tot plegat i, un cop més Messi, immune a la llegenda futbolística, ha resolt amb una estrebada de ràbia. Neymar ha rematat en el descompte i ha desbocat l’eufòria.

El Barça ha guanyat a Berlín la seva cinquena Copa d’Europa, la quarta en deu anys, i confirma l’hegemonia en aquesta dècada que, ja es pot dir, no té rival. Si ara es donés el trofeu al millor club del segle XXI aniria a parar al Museu del Camp Nou sense discussió. A Europa i a Espanya, el conjunt barcelonista no admet comparació. El Madrid del segle XX és el Barça del segle XXI, i això no té preu. Petards i més petards a Barcelona, abraçades als bars de la capital catalana i una sensació indescriptible a l’Olímpic de Berlín.

Tot apuntava a una resolució més planera, sobretot veient com Ivan Rakitic, un gran secundari que fa millor els solistes, molt conscient del seu rol i sempre aplicat, ha marcat l’1-0 quan només es portaven quatre minuts de joc. Una acció iniciada per Messi i allargada per Alba, que ha ofert a Neymar i que entre aquest i Iniesta han deixat en safata de plata amb dues passades interiors al croat perquè rematés des del punt de penal. Ha estat un cop de puny només començar, però ha acabat reflectint la primera part, amb un Barça superior.

La Juve, fent l’acordió que tant coneixen els blaugranes, pressionant a la sortida i replegant-se a l’àrea quan es veien superats a línia davantera, gairebé no ha espantat Ter Stegen. Un parell d’arribades tímides i poca cosa més. Més feina ha tingut Buffon, que a contrapeu ha tret una mà prodigiosa a un cop de cap d’Alves. L’1-0 era curt i més a la represa quan el porter transalpí ha desviat una rematada a boca de canó de Suárez. Però, de sobte, la Juve, amb més vides que un gat, s’ha tret un gol de Morata del barret després d’un dispar de Tevez.

Han aparegut els fantasmes que durant tants anys han perseguit el Barça. Bé, ja fa uns quants anys que són més un record que una altra cosa. L’equip barceloní és avui un club vencedor i en un any ple de traumes institucionals ha sigut capaç de superar aquest entrebanc i firmar el triplet. La primera entitat que repeteix triplet, després de la del 2009. I Xavi, que ni somiant podia esperar marxar així. És el seu 25è títol.

Fitxa tècnica:

Juventus: Buffon; Lichtsteiner, Barzagli, Bonucci, Evra (Coman, min. 88); Marchisio, Pogba, Vidal (Pereyra, min. 88); Tevez i Morata (Llorente, min. 84).

Barça: Ter Stegen; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Busquets, Rakitic (Mathieu, min. 90), Iniesta (Xavi, min. 77); Messi, Suárez (Pedro, min. 95) i Neymar

Gols: 0-1, min. 4: Ter Stegen; 1-1, min. 52: Morata; 1-2, min. 68, Suárez; 1-3, min. 94: Neymar.

Àrbitre: Cüneyt Cakir, turc. Ha amonestat amb tarjeta groga Vidal i Pogba per la Juve i Suárez pel Barça.

Estadi: Olímpic de Berlín. Uns 72.000 espectadors.




Nou comentari