La Champions League engegada l’any 1992 -una evolució de l’antiga Copa d’Europa- ha perdut tot el sentit. Això és el que pensen els dirigents dels grans clubs europeus, els caps pensants d’aquests equips que opten cada any a aixecar l’orelluda en la final futbolística més seguida arreu del món. El format actual de competició, els horaris, els ingressos per publicitat, els drets de televisió i el que paga la mateixa UEFA per participar-hi són alguns dels aspectes caducats que es pretenen modificar de cara a un futur que asseguri la supervivència del futbol europeu.
L’Associació de Clubs Europeus (ECA), en la qual hi té un pes específic el Barça -amb Josep Maria Bartomeu al capdavant-, planteja com un dels seus objectius la transformació obligatòria de la Champions League, un torneig que podria generar molt més ingressos per als clubs i per la competició si s’alteressin els actuals clixés: els horaris de dimarts i dimecres a les 20:45, les fases de grups, les eliminatòries i la participació de clubs sense la consecució del trofeu com a meta principal.
Els grans clubs d’Europa tenen clar que la Champions League ha quedat obsoleta. De fet, existeix una inquietud perquè el torneig més prestigiós del món evolucioni aviat. A banda de les reunions de l’ECA, diversos clubs es reuneixen periòdicament per seguir posant les bases de la nova proposta i, fins i tot, el Chelsea, l’Arsenal, el Liverpool, el Manchester United i el Manchester City ja han rebut la proposta d’Stephen M. Ross, el magnat americà propietari dels Miami Dolphins, per fundar una Superlliga amb el millors equips del continent.
El principal inconvenient de l’actual Lliga de Campions és la fase d’eliminatòries, és a dir, la sortida abans d’hora d’entre vuit i deu candidats al títol. L’actual format impedeix a l’organització del torneig i als equips que el formen treure suc als ingressos per màrqueting, a la venda de publicitat i a la negociació dels drets televisius, ja que no poden assegurar la presència dels millors fins al final de la competició. La fase de lligueta, amb vuit grups de quatre equips, obliga als grans equips a disputar partits sense transcendència davant conjunts que no tenen com a objectiu aixecar el títol, amb la corresponent pèrdua d’interès tan del públic general, com de les televisions, en un producte al qual se li pot treure molt més rèdit.
La solució que les grans potències futbolístiques detecten passa per un format de lliga tancada, amb ascensos i descensos. Es busca la continuïtat dels millors equips fins al final i la disputa de 30 o 34 partits -per conjunt- que facin tremolar el continent. Aquest canvi, que vol garantir la participació del Barça, el Reial Madrid, el Manchester United o el Bayern del primer al darrer partit, asseguraria un creixement immediat dels ingressos pels drets televisius, ja que es disposaria cada temporada d’un mínim de dos partits Barça-Reial Madrid, Barça-Bayern o Barça-Juventus, que generarien grans audiències. A més, les televisions locals tindrien lligat el compromís dels equips de la seva zona en tots els partits del torneig, una modificació que arreglaria la destrempada, per exemple, a França, on l’eliminació del PSG abans de les semifinals fa descendir l’audiència de la Lliga de Campions al país.
Segons un estudi realitzat per Stefan Szymanski, professor d’Sport Management a la Universitat de Michigan, l’Arsenal, el Chelsea, el Barça, el Reial Madrid, el Milan, l’Inter de Milà, el Bayern i el Schalke 04 (els dos equips de les quatre grans lligues que més partits han disputat a la Champions League en la darrera dècada) s’han vist les cares únicament 85 vegades en el mateix període. En un format de lliga tancada, on tots juguessin contra tots, aquests vuit equips generarien, entre ells, 1.120 partits en deu anys.
