El problema del Barça, després de les derrotes davant el Reial Madrid, la Reial Societat i l’Atlètic de Madrid, no se centra en un sol punt, en un sol factor. Luis Enrique no ha aconseguit mantenir el seu equip al màxim nivell, al ritme mostrat durant bona part de la temporada i que li va permetre deixar enrere els perseguidors a la taula classificatòria i ser considerat favorit per tornar a aixecar la Lliga de Campions. En només dues setmanes, l’equip blaugrana ha capgirat la seva imatge d’imbatibilitat i genera uns dubtes anteriorment enterrats pels resultats.
Segons explica Mundo Deportivo, la derrota d’Anoeta va tornar a provocar tot un seguit de queixes del vestidor cap a Luis Enrique per haver saltat al terreny de joc sense Andrés Iniesta, Ivan Rakitic i Jordi Alba, tres titulars indiscutibles i clau en l’equip que es va proclamar campió del triplet la temporada passada. Els seus substituts, Arda Turan, Rafinha i Sergi Roberto -aquest últim, capítol a part- no van ser ben rebuts per una part dels insubstituïbles.
A Robert Fernández, la feina se li acumula per moments. El passat mercat d’hivern no va existir, el club no va poder fer un esforç econòmic per pal·liar les sortides dels suplents imprescindibles Xavi Hernández i Pedro Rodríguez l’estiu passat, ni amb Nolito, el davanter que Luis Enrique va demanar insistentment. Ni Nolito, ni cap jugador. La junta directiva va considerar, després d’estudiar les possibilitats econòmiques, que l’entitat no es podia permetre gastar ni un euro en cap incorporació per al primer equip de futbol i que la plantilla ja era la correcta. Una visió ben diferent de la del tècnic. Aquest proper estiu, els moviments d’entrada i sortida seran imprescindibles.
El juliol passat, Aleix Vidal i Arda Turan van arribar per augmentar un fons d’armari que la temporada anterior ja havia generat dubtes. Onze titulars van aixecar el triplet, juntament amb un Xavi que va col·laborar activament a posar ordre, tan al camp, com al vestidor. La sortida del terrassenc va provocar una pèrdua de control intern importantíssima, de la mateixa manera que va succeir amb la marxa de Henk Ten Cate el 2006, el segon entrenador de Frank Rijkaard a la banqueta blaugrana. Xavi feia reflexionar Luis Enrique, facilitava el contacte i la bona sintonia entre el tècnic i els seus jugadors i, igual d’important, transformava partits en els quals el Barça perdia el control.
Avui el Barça no té a Xavi, ni a ningú que se li assembli. Ni dins, ni fora del camp. Té a Arda Turan, un futbolista guerrer, estendard del ‘cholismo’ i un home que encara no s’ha aconseguit adaptar a la filosofia de joc del club català. El canvi de peces és considerable. Qui també va arribar l’estiu passat fou Aleix Vidal, un extrem dret reconvertit a lateral, un jugador genial amb espais oberts i amb camp per córrer, però limitat alhora d’associar-se amb els companys i de gestionar possessions en atacs estàtics. Dani Alves, en això, n’és un expert, i la seva connexió amb Messi no la té cap altre futbolista.
Ni Arda, ni Aleix, ni els teòrics suplents ja presents la temporada passada -i amb qui Luis Enrique ja no va comptar en partits importants- s’han aconseguit reivindicar. Jérémy Mathieu enerva els aficionats amb la seva poca implicació, Vermaelen i Bartra no compten per a res i els joves Munir i Sandro han passat a ser invisibles. El trident no té recanvi -encara que en tingués no jugaria- i el mig del camp només el poden formar tres homes amb garanties: Sergio Busquets, Ivan Rakitic i Andrés Iniesta. A l’eix de la defensa, qui pot substituir Piqué i Mascherano i mantenir el nivell? Difícil resposta. O molt fàcil: ningú.
El Barça té onze jugadors i un home polivalent que no desentona en cap posició, Sergi Roberto. Luis Enrique i Robert Fernández no han aconseguit un bon fons d’armari perquè l’equip sigui competitiu d’inici a final de temporada, amb les lesions i sancions que es poden anar produint, un problema que s’ha de corregir. El secretari tècnic té feina.
