L’hora d’Andrés Iniesta

El capità és el vuitè home menys utilitzat de la plantilla blaugrana. Luis Enrique reserva el manxec per a partits de gran transcendència

Ha arribat l’hora de la veritat. La Champions League aterra al Camp Nou amb la força que caracteritza una competició com aquesta, la més important d’Europa i la més prestigiosa del continent. Després que el Barça rebés la visita del Celtic de Glasgow en la primera jornada de la fase de grups i visités Mönchengladbach a la segona, arriba a Barcelona un dels candidats a caminar fins el darrer instant de torneig, fins el Millenium Stadium de Cardiff.

Tot i que encara és en construcció, el Manchester City de Pep Guardiola viatja a la capital catalana amb la total intenció d’endur-s’hi els tres punts, de convèncer Europa que la direcció empresa pel tècnic de Santpedor és la correcta i que el seu City ha millorat, amb escreix, les prestacions ofertes la temporada passada. És un partit transcendent, no definitiu -ni molt menys-, però sí molt important per avaluar el nivell dels dos conjunts en el primer tram de temporada. Guardiola va començar sorprenent tothom, amb una posada en escena fascinant tenint en compte els pocs canvis en l’onze inicial respecte temporades anteriors amb Pellegrini. Deu victòries consecutives entre Premier League, Champions League i Capital One Cup, un joc atractiu i evolucionat, i un ritme difícil de superar per als seus rivals a les illes britàniques. Però l’empat amb el Celtic va obrir el pot dels dubtes i, ara, els citizen sumen tres partits consecutius sense guanyar.

 

Amb el Barça de Luis Enrique, el dubte és en el joc. Tot i haver caigut davant l’Alabès i el Celta de Vigo i haver sumat un punt davant l’Atlètic de Madrid al Camp Nou, els blaugrana segueixen a primera línia gràcies a l’efectivitat golejadora. 26 gols en vuit partits de Lliga, nou en dos de Lliga de Campions i cinc en dos enfontaments de Supercopa, una absoluta barbaritat que manté l’equip en situació de guanyar-ho tot, altra vegada, tot i el canvi evident en l’estil i les dificultats que el conjunt pateix a l’hora de construir davant equips que pressionen alt i en el moment d’obrir espais en defenses tancades.

Una de les causes d’aquest problema és la suplència continuada d’Andrés Iniesta. El capità, l’home que millor llegeix la circulació de la pilota i el moviment dels seus companys, s’ha convertit en un actor secundari en el Barça de Luis Enrique. El manxec ha disputat únicament quatre dels vuit partits de Lliga, i només dos partint des de l’onze inicial: Leganés i Atlètic de Madrid. És el tretzè jugador més utilitzat pel tècnic, o el que és el mateix, el novè menys usat de 21 jugadors en els dotze partits oficials fins ara disputats. Iniesta ha estat a la gespa un total de 395 minuts, vuit minuts més que Jérémy Mathieu, però 505 minuts menys que Gerard Piqué, l’home que més ha jugat des que comencés la temporada el 14 d’agost a Sevilla.

 

Luis Enrique és conscient que l’edat del seu capità no perdona i prefereix dosificar-li els minuts per tal que pugui arribar en plenes condicions al tram decisiu de la temporada. Jugadors com André Gomes, Denis Suárez o Digne han disputat més minuts que el ‘8’ a la Lliga i només els porters suplents, el quart davanter Paco Alcácer i el menystingut Aleix Vidal se situen per sota el manxec en participació al campionat estatal. A la Lliga de Campions, però, la situació canvia radicalment. Iniesta ha jugat els dos partits -un com a titular- i res fa pensar que davant el Manchester City pugui començar el partit a la banqueta. Andrés Iniesta hi és, i hi serà, per aquests partits, pels grans esdeveniments de la temporada. Davant els skyblue, el capità blaugrana tornarà a lluir el braçalet i tornarà a liderar el Barça des de la gespa, el seu hàbitat natural.

Més informació

Nou comentari