“L’Estat utilitza tots les eines possibles per impedir l’oficialitat”

Xavier Vinyals és el president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes. En motiu del partit Catalunya – Colòmbia de futbol aquest cap de setmana, explica les dificultats "constants i reiterades" de les federacions catalanes per aconseguir el reconeixement internacional. També analitza la recent sentència que prohibeix a l'entitat usar l'eslògan "Una Nació, una Selecció" en anuncis dels mitjans de comunicació regulats pel Consell Audiovisual de Catalunya. Anuncia que estudien alternatives per poder continuar fent servir el lema en campanyes publicitàries.

Per què “volem patir”, com diu el nou eslògan de la plataforma?
És un sentiment relacionat amb la competició esportiva. Reivindiquem el dret a poder expressar les emocions quan juguen les nostres seleccions nacionals, com qualsevol aficionat amb el seu equip.

No obstant, alguns opinadors diuen que la campanya pot tenir un significat ambigu i, fins i tot, negatiu…

En cap cas. Potser no ens hem explicat prou bé. Però repeteixo, la intenció era transmetre el patiment com a símbol de competir en tornejos oficials. I és més, el principi vam plantejar la possibilitat que el lema directament fos “volem perdre”.

Quina és la situació actual de les seleccions catalanes?
Tenim 15 federacions oficials. No són els esports majoritaris del país, ni tampoc totes les disciplines que desitgem. També hem aconseguit que la federació de bitlles sigui reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional.

Per tant, el balanç és positiu?
Evidentment. Fa cinc anys no hi havia cap esport reconegut. No són totes les que voldríem, però és molt més del que teníem. El salt és substancial. Per fer-se’n una idea, Euskadi només té dues federacions oficials.

I la implicació del Govern és suficient?
Ha fet bona feina. No podem fer una crítica explícita respecte la política de l’Executiu sobre les seleccions catalanes. Com és lògic, sempre és pot demanar més i exigir majors recursos.

Quina és la principal dificultat per obtenir el reconeixement internacional?

Les federacions espanyoles, amb el suport del Govern de l’Estat, utilitzen tots els recursos possibles per evitar l’oficialitat de les seleccions catalanes. La seva oposició és frontal i aferrissada.

I amb les federacions que ja són oficials. Què passa?

La pressió és la mateixa. Els casos són infinits. Utilitzen ambaixades, organismes de l’Estat… És una evidència i tampoc se n’amaguen.

Quin és l’últim cas?
Els impediments són constants i reiterats. Quan una federació catalana pretén obtenir el reconeixement internacional, tots els mecanismes de l’Estat intenten impedir l’oficialitat.

I l’exemple més recent?

A principis de setmana hem sabut que el Consejo Superior de Deportes ha prohibit un triangular d’hoquei patins entre la selecció catalana, l’espanyola i un combinat internacional. Cada federació pot explicar fil per randa les dificultats.

També fa pocs dies un tribunal de París ha negat a la Federació Catalana de Rugbi formar part de l’associació internacional, com a membre fundador…
La justícia francesa ha fallat a favor de la Federació Espanyola de Rugbi. L’associació estatal s’ha emparat en les lleis franquistes que van dissoldre les seleccions catalanes. Ara, han resolt que l’entitat catalana és una altra i no és reconeguda com a fundadora de l’òrgan internacional.

La justícia espanyola també ha ordenat la prohibició de l’eslògan “Una Nació, una Selecció”. Recorreran la sentència?
Els nostres advocats estan acabant d’estudiar el cas. Respectem la resolució, però és una barbaritat. No obstant, continuarem utilitzant el nostre lema principal. D’aquí uns dies direm quina resposta adoptarem.

Així, recorreran?
Segurament. En tot cas, aviat ho farem públic perquè potser anunciem alguna altra cosa.

Què?
Estem analitzant diverses possibilitats. Han prohibit l’ús del lema en anuncis als mitjans públics i privats de ràdio i televisió regulats pel Consell Audiovisual de Catalunya, però estem rumiant campanyes paral•leles, sense saltar la llei.

Han rebut el suport d’algun partit?
Tampoc hem buscat la reacció dels dirigents polítics. Hem rebut mostres de simpatia i solidaritat per part de molta gent. És una decisió judicial i s’ha de respectar, malgrat que sigui una interpretació personal i la jutgessa consideri que denominar Catalunya una nació o parlar de seleccions nacionals catalanes és una qüestió política.

De fet, la demanda va ser presentada per PP i Ciutadans. Vostès han recordat que els populars el 2005 va fer un espot en defensa de la Constitució i també apareixien nens amb un missatge de contingut polític.
És així, era una campanya contra l’Estatut que tramitava el Parlament en aquell moment. Per això, hem denunciat la hipocresia del PP. Demostren que la seva veritable preocupació no és per la mainada, sinó la molèstia per les seleccions catalanes.

La Generalitat ha ajornat la celebració dels jocs de països sense Estat per la crisi econòmica. Què en pensen?
Bé, la conjuntura actual ha motivat a revisar la previsió marcada. És normal i només podem mostrar absoluta comprensió al respecte.

Més informació

Nou comentari