L’arribada de Mr. Chen ha estat una injecció d’il·lusió que feia molt temps que l’aficionat periquito no tenia. Des de possiblement aquell Espanyol de Valverde que va portar l’equip a la final de la UEFA, no s’havia viscut una situació com la que es viu ara. S’han fet bons fitxatges, s’ha fet càrrec de l’equip un entrenador de prestigi, i el club ha fet importants moviments per millorar la seva situació econòmica.
Amb tot, l’inici de temporada no està sent l’esperat. De fet, si ens limitem a analitzar números, la d’aquest curs ha estat la pitjor arrencada de les darreres 5 temporades. Però, tret d’excepcions, ningú qüestiona a Quique Sánchez Flores. En altres temporades, amb 6 punts en 7 jornades, l’entrenador ja tindria un peu fora. O com a mínim ja se sentiria aquell rum-rum a la grada.
Quique Sánchez Flores ha parlat en diverses ocasions de la mentalitat, especialment quan l’equip ha perdut punts en els últims minuts: “Quan un equip ha de canviar de mentalitat, costa”, afirmava després del partit contra el Màlaga en la segona jornada. Fins i tot ha arribat a dir que l’equip venia de tenir una mentalitat “perdedora” d’altres temporades, i que això s’havia de corregir. Ningú dubta que així serà, perquè la il·lusió segueix intacte.
Més socis
Hi ha fets que confirmen que alguna cosa està canviant. Una ja la intuíem però la vam confirmar la setmana passada. L’Espanyol ha tancat la campanya d’abonaments amb 27.213 socis, 1.676 més que la temporada passada, i molt a prop dels 28.000 que s’havia fixat el club com a objectiu, que segons el conseller delegat, Ramon Robert, s’acabaran assolint durant la temporada. No és un creixement molt gran, però si tenim en compte que des que es va inaugurar l’RCDE Stadium sempre havia baixat aquesta xifra, l’augment és un símptoma. Ara falta, és clar, que els resultats donin l’empenta definitiva perquè el seguidor periquito vagi a l’estadi.
Es comença a abandonar l’etiqueta d’equip venedor
Com molts altres equips petits, l’Espanyol s’ha vist obligat gairebé cada any a desprendre’s d’un –o més d’un– dels seus millors jugadors per equilibrar els comptes. Sovint els jugadors més estimats, aquells que marcaven la diferència, o jugadors de casa que s’han vist obligats a fer les maletes per la seva cotització a l’alça. Sovint malvenuts. Sense anar més lluny, només cal veure com es va revaloritzar Eric Bailly al Vila-real després de fitxar-lo a l’Espanyol per poc més de 5 milions. L’United n’ha pagat 40 i s’ha convertit ràpidament en un dels centrals millor valorats de la Premier.
Ara, l’Espanyol vol fer-se amb la totalitat dels drets dels seus jugadors –ja va fer-se efectiu amb Caicedo i diumenge passat es va confirmar la compra del 100% dels drets d’Hernán Pérez– i fitxa jugadors en propietat. També vol renovar i millorar les fitxes dels seus millors jugadors sense que les negociacions s’allarguin mesos i s’acabin trencant i vol apostar decididament pels seus valors del planter: Aarón Martín ja va ser renovat a l’estiu amb una clàsula de 25 milions i el pròxim serà Marc Roca, que segons va avançar ‘Esports Cope’ la setmana passada, tindrà una clàusula 40 milions.
