Partit d’eliminatòria europea en majúscules. El Vicente Calderón ha viscut una altra nit històrica, una de tantes les quals s’ha acostumat l’afició matalassera durant els darrers anys, des que arribés a la banqueta l’argentí Diego Pablo Simeone. L’Atlètic de Madrid ha vençut a tot un Bayern de Munic (1-0) amb un gol a l’alçada de les circumstàncies del jove migcampista Saúl Ñíguez, que ha fet esclatar l’estadi del Manzanares en una jornada inoblidable.
Aquest dimecres el futbol europeu de quirats ha impregnat de debò -tot el contrari que dimarts- les semifinals de la Champions League, la competició més prestigiosa del continent. A diferència del duel insípid de l’Etihad Stadium entre el Manchester City i el Reial Madrid, els equips que han saltat aquest vespre al Vicente Calderón han demostrat els motius pels quals formen part d’aquest exclusiu grup de quatre clubs. Intensitat i fermesa defensiva per una banda, amb fuetades esporàdiques però consistents en atac; i paciència, tècnica i moviment de pilota per l’altra, Atlètic de Madrid i Bayern han executat una lliçó de futbol majestuosa.
El plantejament de partit de Simeone, el tècnic local, s’ha acomplert tal i com tenia planejat i de la mateixa manera que va saltar al Camp Nou als quarts de final. Quinze minuts de rauxa, de no deixar respirar el rival, de pressionar la sortida de pilota, i la valentia de Saúl Ñíguez. El futbolista pel qual el Barça té una opció preferencial de compra ha fet aixecar els 55.000 espectadors presents a l’estadi madrileny amb un gol memorable, marxant de tres rivals i situant la pilota, amb suavitat i col·locació, ben lluny de l’avast de Manuel Neuer. Ni l’estirada d’un dels millors porters del món ha impedit el golàs.
A partir d’aquell moment, amb l’Atlètic havent complert una bona part dels deures, tocava treure amb nota la segona fase del pla. Tancament defensiu, deixar tocar el Bayern, precipitar-lo a cometre errors, no permetre incursions a l’interior de l’àrea i assegurar el resultat. I tot ha sortit com volia Simeone. Els de Pep Guardiola s’han mostrat tal com són -o tal com és Pep-, sense por a obrir espais, protegint la pilota amb possessions llargues i sense pensar en l’existència d’un partit de tornada. Amb Arturo Vidal integrat en el joc intens de l’Atlètic, amb Lahm i Xabi Alonso actuant de constructors i amb Douglas Costa inventant trucs de tècnica depurada per atraure jugadors locals, el Bayern s’ha anat fent amb el partit.
Des del minut 25 de la primera part i durant tota la segona, els bavaresos han tancat l’Atlètic, tot i que els del ‘Cholo’ es trobaven còmodes esperant la desesperació visitant i sortint a la contra amb cert perill. Fins i tot, en una jugada aïllada, Fernando Torres ha estat a punt de fer el segon i sentenciar l’eliminatòria, però la seva brillant acció ha acabat amb un remat al pal.
També ha xutat al pal el lateral austríac -i mil posicions més- David Alaba, en un remat llunyà que havia sorprès Oblak. Però ni els llançaments exteriors -Vidal també ho ha provat-, ni les centrades a l’àrea, ni les combinacions en curt, han servit al Bayern per empatar. El magnífic partit de futbol ha acabat amb només un gol, però amb la sensació que qualsevol dels dos conjunts està perfectament capacitat per aixecar la tan anhelada ‘orelluda’. El segon i definitiu assalt, el proper dimarts a l’Allianz Arena.
